Posem per cas que demà, en algun lloc d'Euskadi, set o vuit desconeguts assaltessin una seu del PSOE o del PP. Aquests atacants hipotètics llençarien per terra tot el que trobessin i, en fugir, donarien un cop de puny a una persona i ruixarien amb un esprai la cara d'una altra.

Naturalment, una acció d'aquest tipus faria sortir tots els partits a condemnar públicament els fets. El Ministeri de l'Interior publicaria una nota donant les primeres dades de la investigació i Alfredo Pérez Rubalcaba compareixeria a la televisió assegurant que tots aquests terroristes tenen la presó com a únic destí.

Un cop aquestes set o vuit persones haguessin estat detingudes -sense necessitat de provar-ne la culpabilitat- la web d'Interior en facilitaria la identitat completa, amb fotografies que serien reproduïdes per tots les mitjans de comunicació de l'Estat espanyol. Se'n decretaria, automàticament, la presó incondicional.

Mesos -o anys- més tard serien condemnats a penes de fins a vint anys de presó, a causa de la legislació especial contra la kale borroka. Tot seguit, se'ls dispersaria per les presons més allunyades dels domicilis dels seus familiars, possessions africanes incloses.

Jo estaria en contra de que als assaltants de Terrassa els fessin tot això. Ara bé, espero que Rubalcaba, el PP i Ciutadans com a mínim condemnin la kale borroka espanyola. Ni que sigui per dissimular.