El politòleg Klaus-Jürgen Nagel va analitzar aquest dijous en el decurs d'una conferència a Berlín l'actual situació política a Catalunya i va definir possibles escenaris de futur després de les eleccions que tindran lloc el proper 28 de novembre. Un centenar de persones van assistir a la xerrada, que es va fer a la delegació catalana de Baden-Württemberg, una regió que des de fa temps coopera amb Catalunya en el marc dels Quatre Motors d'Europa. "Espanya sembla un Estat federal, però no ho és", va sentenciar Nagel, destacant així els problemes de l'estat de les autonomies i subratllant les diferències entre el model alemany i el "model centralista espanyol", molt més proper al francès.

A continuació, Nagel, que viu a Barcelona i fa classes a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va explicar la situació de tensió política entre Catalunya i Espanya creada arran de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, després que aquest estiu tombés bona part del contingut del nou Estatut de Catalunya. Finalment, el politòleg va plantejar les opcions de futur i les seves possibilitats, des del manteniment de l'actual autonomia fins a la independència, passant per diversos models de federalisme.

El discurs del professor Nagel va anar acompanyat de dades recents com ara l'opinió dels catalans pel què fa al nivell d'autonomia actual i el què desitjarien per a Catalunya. En aquest sentit, va explicar que el 66% dels catalans es mostren insatisfets amb l'actual grau d'autonomia i més del 55% són favorables que Catalunya sigui un Estat, bé en el marc d'una Espanya federal o com a Estat independent en el si de la Unió Europea. Pel que fa al sentiment de pertinença, més del 45% dels ciutadans se senten més catalans que espanyols, o exclusivament catalans, mentre que el 9,5% se senten més espanyols que catalans o només espanyols.

En relació amb els comicis del dia 28, Nagel va explicar que l'eix unionisme-independència s'ha imposat en l'actual campanya política al tradicional dreta-esquerra, i que la relació de Catalunya amb la resta de l'estat espanyol jugarà un paper fonamental a l'hora que els electors decideixin el seu vot.