El judici ha entrat aquesta setmana en una nova fase. Després d'uns 250 testimonis citats per les acusacions, a última hora de la sessió de dimecres i ja durant aquest dijous han començat a desfilar pel Tribunal Suprem els testimonis de les defenses. Avui, una vintena. Tots ells han mirat de refutar les tesis de la Fiscalia i explicar què va passar els dies clau de la tardor del 2017. La qüestió central del dia ha estat el pacifisme que en tot moment va acompanyar el procés sobiranista i la reivindicació que diversos testimonis han fet de la desobediència civil de l'1-O. Durant el dia també s'ha parlat del Diplocat i el Consell Assessor per a la Transició Nacional, així com de la concentració del 20-S davant d'Economia. Les defenses han preguntat primer i l'últim torn ha estat per a les acusacions, un criteri que Marchena ha refermat a primera hora i que podria perjudicar els acusats. 

Aquestes són les cinc claus del dia: 

1. No és violència, és desobediència civil

Una de les idees més repetides aquest dijous al Suprem ha estat que el procés tenia un caràcter pacífic i apostava per la no-violència i la desobediència civil. De fet, la idea de rebel·lió que sosté la Fiscalia s'empara en bona part en la suposada violència que es va viure la tardor del 2017 a Catalunya i que avui tots els testimonis que han estat preguntats per la qüestió s'han encarregat de negar.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uZZgxDGNSR0[/youtube]
En concret, impulsors de la iniciativa En peu de pau com Jordi Armadans, Ruben Wagensberg o David Fernàndez han explicat que la plataforma tenia la finalitat de promocionar la cultura de la pau, així com donar eines a la ciutadania per "resistir de manera pacífica" davant la violència de tercers. Tots dos han assegurat que l'1-O i l'acció de la ciutadania no és violència, sinó desobediència civil: "L'1-O va ser l'acte de desobediència civil més gran que s'ha fet a Europa", han assegurat. 

El relat segur i contundent, dels testimonis s'ha allunyat molt del que han defensat les acusacions aquestes darreres setmanes. En peu de pau organitzava tallers per explicar com afrontar llargues mobilitzacions o moments de tensió, però en cap cas es feien classes per donar "cops de peu" o "insults", com ha preguntat amb insistència la Fiscalia. Aquesta iniciativa tampoc tenia una relació orgànica amb els CDR, malgrat que els comitès si que van fer peticions per participar en tallers de formació en acció no violenta. 

2. Una concentració "festiva" a Economia

Si durant aquestes últimes setmanes hem sentit conceptes que es repetien en boca dels testimonis, aquest dijous el "caràcter festiu" de la concentració davant del Departament d'Economia el 20 de setembre ha estat reiterat per diversos testimonis citats per l'advocat Andreu van den Eynde. Diputats i senadors d'ERC com Jordi Orobitg, Bernat Picornell, Quim Ayats o Teresa Vallverdú, i treballadors de la conselleria el 20-S han assegurat que l'actitud de la gent era pacífica i tranquil·la, i que es podia entrar i sortir de l'edific sense problemes. La concentració, això sí, tenia un caràcter reivindicatiu i de protesta, però sempre des d'una actitud de calma i serenitat. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=lOZ_xz8ttGg[/youtube]
A la porta del Departament hi havia agents de la Guàrdia Civil, uns agents que durant setmanes han relatat insults, amenaces i empentes per part dels manifestants. Tots els testimonis d'avui presents aquell dia a la Rambla de Catalunya han negat categòricament aquestes afirmacions i han apuntat que només augmentava el "soroll" de la gent quan hi havia moviments d'agents davant de l'edifici. De fet, diversos dels citats han especificat que l'actitud del guàrdies civils era "tranquil·la" davant la gent i que duien la indumentària habitual i no elements per haver-se de defensar. 

A l'interior de l'edifici, com ha explicat la cap de la secretaria d'Oriol Junqueras, l'ambient era de "cordialitat" i col·laboració, una idea que ja va destacar ahir la cap de protocol del Departament. En aquest sentit, el cap de l'oficina de l'exvicepresident ha apuntat que el líder d'ERC va entrar a l'edifici i va poder saludar Lluís Salvadó, un dels detinguts. Ha assegurat que no hi va haver moments de tensió amb la Guàrdia Civil -malgrat que testimonis de les acusacions apuntaven el contrari- i ha informat que va gravar la salutació en vídeo. Manuel Marchena ha dit, però, que "en principi", aquest vídeo "no és determinant". 

3. El Diplocat no promocionava l'1-O

El primer bloc de testimonis del dia ha estat relacionat amb Diplocat i han destacat dues idees: el consell de la diplomàcia pública de Catalunya no es dedicava a promocionar el procés ni el referèndum, i no hi havia partides del pressupost destinades a impulsar l'1-O. Gerardo Pisarello, tinent d'alcalde de Barcelona, ha destacat la tasca acadèmica i el caràcter plural de l'organisme. "L'aproximació de Diplocat al procés sempre era plural. Ho dic com a representant d'un govern que discrepava del posicionament de la Generalitat", ha insistit Pisarello. 

Per apuntalar aquesta idea han passat més testimonis de caràcter acadèmic. Diplocat no feia diplomàcia governamental sinó diplomàcia pública i cada any es concertaven visites d'experts internacionals, no només amb motiu de l'1-O. De fet, els testimonis han explicat que les visites es decidien amb un any d'antel·lació. En resum, Diplocat es dedicava a internacionalitzar "la realitat catalana" en tota la seva diversitat: des d'un punt de vista cultural, social i polític, i sempre des de la "pluralitat".

4. Desmuntant el Llibre Blanc

Una altra de les eines de la Fiscalia per mirar de sostenir les seves tesis passar per definir com a fulls de ruta de l'independentisme alguns dels documents acadèmics que durant anys han elaborat comitès d'assessorament i experts. Un d'emblemàtic és el Llibre Blanc, fet pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Dos testimonis d'avui, catedràtics de prestigi com Enoch Albertí i Joan Vintró, exmembres del CATN, han negat que el Llibre Blanc fos un full de ruta cap a la independència.

Aquest document, públic des de fa anys i mai impugnat, com tampoc ho va ser el consell assessor, tenia per objectiu estudiar quines podrien ser les vies per celebrar una consulta i els diversos escenaris que es podien obrir a Catalunya, tant si la votació es feia d'acord amb l'Estat com si es feia de manera unilateral. La idea principal era fer-la de manera pactada i dins del marc constitucional, i és per això que en el document apareixen comparacions del cas català amb les experiències d'Escòcia o el Quebec, però també es va estudiar la via unilateral.

Un dels elements utilitzats per les acusacions per justificar una suposada relació entre el Govern i la societat civil organitzada apareix, de fet, en el Llibre Blanc. Aquesta "societat civil mobilitzada", que a ulls de la Fiscalia pot ajudar a refermar la rebel·lió, fa referència a la necessitat que té qualsevol objectiu polític de tenir una legitimitat política i social, han explicat els testimonis. En cap cas, han remarcat, per la via de la intimidació o l'ús de la força. De fet, com a remarcat Vintró, en el Llibre Blanc no hi ha cap "expressió de coacció" a l'Estat. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=W4_T7jwMhp8[/youtube]
5. Un criteri que pot perjudicar els acusats

L'inici de les declaracions dels testimonis citats va provocar ahir un moment d'incertesa a la sala segona del Tribunal Suprem. Fins ara, el criteri del tribunal ha estat que la part que ha citat el testimoni és la primera a preguntar. Això es tradueix en què, fins a dia d'avui, primer preguntaven les acusacions i acabaven les defenses. Ara que els testimonis són citats pels advocats defensors, el criteri de la sala fa que els últims en intervenir siguin les acusacions. Aquest fet, tal com va apuntar el lletrat Jordi Pina, pot provocar un perjudici als acusats, perquè l'última veu que sent la sala és la de les acusacions.

En aquest sentit, Pina va sol·licitar ahir un canvi de criteri, per permetre que l'últim torn de preguntes fos de les defenses (primer les preguntes de la part que ha citat el testimoni, després el de les acusacions, i finalment de nou les defenses). Manuel Marchena va emplaçar el tribunal a discutir la petició i, a primera hora del matí, ha dit a les parts que la sala, ara per ara, mantindrà el criteri establert fins ara. A parer de les defenses, aquesta decisió pot perjudicar els acusats i és per això que han fet constar la protesta. 

Més enllà d'això, durant la jornada s'han viscut alguns moments de tensió tant amb els interrogatoris de les acusacions com amb les defenses, especialment amb Benet Salellas. Durant un dels interrogatoris, Marchena ha impedit a l'advocat de Jordi Cuixart preguntar sobre l'autodeterminació. Ha dit que no permetrà que el judici es converteixi en "una lliçó d'un constitucionalista [Vintró] sobre el dret a l'autodeterminació" i ho ha qualificat d'"insult" al tribunal.