Aquesta setmana han passat dues coses delirants. Totes dues demostren l'enquistament d'un sistema basat en el tràfic d'interessos, en una política sense explicacions clares i en la institucionalització de tot allò que, ben mirat, és un escàndol.
La primera. El general Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d'Intel·ligència, compareixia davant la comissió de control dels crèdits destinats a les matèries reservades del Congrés de diputats. És a dir, la comissió de secrets oficials. Teòricament, el general s'acomiadava i havia de passar comptes de cinc anys de servei amb l'escàs grups de diputats – sis i el president del Congrés- que tenen el privilegi de poder-lo escoltar.
Com que ERC està vetada i ICV hi té en Cayo Lara, l'únic català que pot escoltar i preguntar a l'amo i senyor de la intel·ligència de l'Estat és Josep Antoni Duran i Lleida. Però el líder de CiU a Madrid no hi va assistir. Estava de viatge al Panamà. En aquesta comissió no poden ser substituïts. Així el representant del partit majoritari a Catalunya es va estimar més anar a la presa de possessió del nou president panameny que no pas fer la seva feina. De fet, la seva tasca és conèixer de primera mà què hi couen els serveis d'intel·ligència de l'Estat a Catalunya, què vigilen i quines són les amenaces que pateixen els catalans. Cap català no va escoltar Sanz. Tant li fa, l'han renovat per cinc anys més en el càrrec.
La segona. L'escàndol de les dietes en una entitat parapolítica com és la Federació Catalana de Municipis. El nom ja és una presa de pèl amb totes les de la llei. L'Estat -els ajuntaments- s'associen de manera privada per representar-se davant l'Estat. I ho fan amb un president, vuit vicepresidents i 19 vocals a la direcció. Surrealista, pervers i vergonyós.
Però no ens amoïnem perquè la FMC no és l'única entitat d'aquestes característiques. També hi ha l'Associació Catalana de Municipis. Facin un Google, encara que a l'ínclit Pablo Iglesias no li agradi, i veuran que tampoc tenen un expedient comptable brillant. De fet, més que comptables hi trobaran un jutge.
Han esclatat ja les bombolles immobiliària, energètica i financera. Tot just ara comença esclatar l'altra gran bombolla, la de l'entramat polític -només quedarà que esclati la dels màsters i postgraus. I la pregunta que s'escau és: què fa la FMC a més d'inventar-se necessitats polítiques de fantasia per autoreivindicar-se? I la resposta és: el mateix que fa en Duran al Panamà. Res. Bé, i cobrar dietes.
