La Caixa de Solidaritat ha abonat finalment els dos milions d'euros que faltaven per pagar la fiança de 4,1 milions que va imposar el Tribunal de Comptes a l'expresident de la Carles Puigdemont, la resta de consellers i una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat pel presumpte desviament de fons públics per a la celebració de l'1 d'octubre de 2017.

A principis de setmana, el Tribunal Suprem va atendre la petició de la Caixa de Solidaritat de posar a disposició de l'òrgan fiscalitzador els 2,1 milions d'euros en fiances que van consignar els processats pel delicte de malversació en el procés independentista. D'aquesta manera ja quedava coberta una part dels 4,1 milions que demanava el Tribunal de Comptes, i per tant la Caixa de Solidaritat sols ha hagut d'abonar la diferència restant. 

[noticia]196486[/noticia]
Aquesta cessió per part del Suprem es va fer després que la instructora del Tribunal de Comptes atengués la petició de les defenses dels investigats, que van demanar poder emprar les fiances dipositades en òrgans judicials en els quals s'han investigat fets relacionats amb el referèndum per "evitar duplicitats". 

Així mateix, la delegada instructora va reclamar també al jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que aportés la fiança que superaria els cinc milions d'euros, precisament abonada per la Caixa de Solidaritat en dues parts. No obstant això, mentre aquest darrer òrgan judicial valorava la petició, la Caixa de Solidaritat s'ha avançat i ja ha aconseguit arribar als dos milions euros que faltaven. 

Amb això, l'import de 4.1 milions d'euros imposat pel Tribunal de Comptes com a fiança solidària als responsable de l'1-O ja queda coberta per assegurar el reintegrament a les arques públiques el possible cost del referèndum, en el cas que aquests siguin finalment condemnats i considerats responsables comptables.

El precedent del 9-N

No és la primera vegada que la Caixa de Solidaritat ajuda a polítics independentistes investigats pel Tribunal de Comptes, ja que l'estiu passat va aconseguir recaptar dos milions d'euros que estaven pendents per cobrir la condemna de 4,9 milions imposada a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els seus consellers Francesc Homs, Joana Ortega, Irene Rigau i Jordi Vilajoana per l'organització de la consulta sobiranista de el 9 de novembre de al 2014.

En el cas de l'1-O, a més de Puigdemont i d'el que va ser el seu vicepresident, Oriol Junqueras, estan investigats els exconsellers de la Generalitat, tant els jutjats al Suprem pel "Procés" com els fugits, així com exalts càrrecs de la Generalitat que han estat processats en el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.

Tretze partides diferenciades

Segons el Tribunal de Comptes, els 4,1 milions es van invertir en un total de 13 partides i va identificar la responsabilitat de cada un dels investigats, als quals se'ls imputa una responsabilitat directa i solidària en funció de cada fet irregular en què hagués participat. Així, creu que Junqueras té responsabilitat en partides que sumen 3,6 milions d'euros (de forma solidària juntament amb altres membres de Govern); mentre que considera que Puigdemont va participar en despeses que sumen 2,1 milions, algunes d'elles coincidents amb la de el que va ser el número dos de la Generalitat, per la qual cosa no es pot fer una suma d'ambdues.

Hi ha altres investigats als quals se'ls atribueixen més partides que a l'expresident com als exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull, que se'ls considera responsables, al costat d'altres persones, de vuit apartats que sumen 2,3 milions d'euros o la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, a qui s'atribueixen 3,7 milions d'euros.