El portaveu de la Comissió Europea, Olivier Bailly. Foto: CE.Per activa i per passiva, en anglès i en francès, la Comissió Europea (CE) ha desmentit avui que s'hagi pronunciat oficialment sobre la hipotètica independència de Catalunya, tal com assegurava avui el diari El País. Fonts de l'executiu comunitari així ho havien expressat avui a Nació Digital, i el propi portaveu de l'ens, Olivier Bailly, així ho ha refermat en roda de premsa: "La posició de la Comissió és clara: no és el nostre rol, el d'expressar una posició sobre temes d'organització interna relacionats amb dissenys constitucionals d'un estat membre."
Preguntat sobre la carta que la vicepresidenta Viviane Reding va escriure al govern espanyol, Bailly no l'ha desmentida, però sí que ha desmentit la interpretació que en feia El País, que assegurava que la CE assumia la tesi de Rajoy sobre l'expulsió de la UE que comportaria la independència de Catalunya. La carta ha creat certa polèmica a Brussel·les, i contradiccions entre els diversos portaveus, per si s'havia enviat en nom de la CE o a títol personal.
Bailly ha reiterat que Brussel·les només es pronunciarà "a petició d'un estat membre" i quan es detalli "un escenari precís". I hi ha afegit: "L'escenari concret de la separació d'un estat membre o la creació d'un nou estat no seria neutral pel que fa als tractats de la Unió Europea, i per això la CE expressaria la seva opinió sobre les seves conseqüències legals d'acord amb la normativa europea a petició d'un estat membre que detallés un escenari precís." Un cop més, ha defensat: "No és el rol de la Comissió expressar una posició sobre temes d'organització interna relacionats amb dissenys constitucionals d'un estat membre."
La CE, doncs, insta Espanya a negociar amb Catalunya per posar-se d'acord sobre com seria un hipotètic Estat català en el marc de la Unió Europea, negociant aspectes com el nombre d'eurodiputats de cada nou estat o el nombre de vots a les institucions europees, i només després seria Brussel·les qui oferiria la seva opinió legal sobre les conseqüències de tot plegat i s'iniciaria un debat amb la resta d'estats membres.
Aquest canvis, han reiterat les fonts comunitàries, serien subjectes a un acord amb la resta de 26 estats membres. Fins aleshores, però, Brussel·les rebutja pronunciar-se sobre si una Catalunya independent seria dins o fora de la UE, perquè considera que és més neutral no fer-ho. De fet, ni tan sols si Artur Mas tira endavant amb un referèndum amb la pregunta proposada fins ara: "Vol que Catalunya sigui un nou estat de la UE?", Brussel·les no es pronunciarà.
L'escenari descrit per aquestes fonts implica la necessitat d'un acord entre Barcelona i Madrid. De moment, la Comissió Europea no preveu l'escenari d'una declaració unilateral d'independència.
