09
de juliol
de
2018, 21:03
Actualitzat:
10
de juliol,
8:58h
Pax rata fiat. Amb aquesta expressió llatina i un brindis amb les copes alçades posterior es tancaven pactes davant notari fa tres segles. Aquest és un dels orígens que se li atribueix al nom de la ratafia i amb una ampolla d'aquest licor ha arribat el president de la Generalitat, Quim Torra, a la Moncloa per recuperar el diàleg amb el president espanyol, Pedro Sánchez.
Les expectatives, de mínims, s'han complert fil per randa: la discrepància pel dret a l’autodeterminació és insalvable però, a partir d'aquesta constatació cara a cara, els dos presidents han teixit un fil d'interlocució per explorar vies d'entesa. De brindis no n'hi ha, però sí taula i agenda. Segons Torra, s'obre "un fil d'esperança" mentre el sector de l'independentisme que reclama la implementació immediata de la República s'inquieta i alça la veu. A l'ANC i els CDR s'hi ha sumat la CUP. ERC i el PDECat avalen Torra mentre que Puigdemont i els seus afins han guardat silenci tot el dilluns o han preferit posar l'accent en què el president no descarta la via unilateral.
Un busca desactivar l'independentisme amb una bateria de mesures emmarcades en la bilateralitat. L'altre no abandona la idea d'assolir la independència amb la fórmula que sigui, però vol intentar abans pactar un referèndum amb el govern del PSOE. Els horitzons segueixen sent els mateixos i, si bé Sánchez no ha aclarit com pensa resoldre el conflicte amb Catalunya, Torra tampoc no ha donat pistes de com gestionarà la negativa al dret a l'autodeterminació, camí que encara no ha estat consensuat dins de l'independentisme.
El fons no ha canviat, però sí el clima i les formes de relació entre els dos governs. Cap de les dues parts es podia permetre que la trobada, de dues hores i tres quarts, anés malament perquè necessiten fer equilibris de portes endins i de portes enfora. Això explica perquè els dos presidents han exhibit satisfacció per la trobada.
"Canvi d'etapa" en clima i formes; no en el fons
Un no s'ha trobat amb una via unilateral sobre la taula -però tampoc amb una renúncia a assolir la independència- i l'altre ha constatat que té, almenys, un interlocutor que l'escolta des de la discrepància. El mínim comú denominador perquè hi hagi una continuïtat del diàleg entre els dos presidents. Des de Moncloa, han destacat el to "extremadament respectuós" de Torra, a qui Sánchez va arribar acusar de ser el "Le Pen de la política espanyola". I el president de la Generalitat fins i tot ha assegurat que s'enceta un "canvi d'etapa" perquè, malgrat que el govern espanyol no ha donat cap símptoma d'estar disposat a acordar un referèndum, Sánchez escolta i ha establert un diàleg "franc i sincer".
El desgel de les relacions després de dos anys i tres mesos, quan Carles Puigdemont es va reunir amb Mariano Rajoy en la que va ser la darrera reunió entre presidents, s'ha embolcallat més de simbologia que d'acords de grans calibre. Els regals de Torra, la passejada pels jardins de la Moncloa o els tuits en català de Sánchez celebrant el resultat de la reunió han estat l'estampa de dos governs que s'estrenen i que no tenien marge per embarrancar des del principi en el principal conflicte polític que afronta l'Estat. "Ha anat millor del que esperàvem", han dit des de la Moncloa.
"Ha anat millor del que esperàvem", han dit des de la Moncloa
La realitat és que Sánchez necessita el suport de l'independentisme al Congrés per apuntalar el govern amb més minoria de la història i alimentar projectes com l'aprovació d'un nou pressupost. Aquells que el van encimbellar com a president a la moció de censura són, precisament, els que veuen el referèndum com la millor solució al conflicte. I Torra és conscient que al Parlament caldrà garantir suports per impulsar la legislatura i que difícilment comptarà amb la CUP si es descarta la desobediència. La unilateralitat, ha dit aquest dilluns, no està contemplada en aquests moments, una premissa amb la qual obre l'entesa amb els comuns, amb qui ja va dir que volia una relació "estable" al Parlament.
Partint d'aquestes necessitats, els acords han estat els previstos: compromís de Sánchez per explorar la recuperació de lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, activació de les comissions bilaterals, i reunió de treball dels dos presidents a Barcelona en els pròxims mesos. També la derogació de la llei mordassa, l'anul·lació del judici sumaríssim a Lluís Companys i l'impuls del corredor del mediterrani. Cap data està fixada. Tampoc per a aquesta segona trobada que es farà de forma excepcional a Catalunya -normalment és el president territorial qui es desplaça a Madrid- més enllà del compromís de Sánchez d'assistir als actes de record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
Un optimisme pel referèndum sense cap escletxa per part de la Moncloa
No ha deixat de sorprendre, però, l'optimisme de Torra, tot i haver reconegut que no hi ha cap acord als dos grans temes que portava sota el braç: l'exercici del dret a l'autodeterminació i la situació dels presos polítics i els exiliats, que ha insistit que no ha estat ni serà objecte de negociació. El govern espanyol no s'ha mogut ni un mil·límetre a l'hora d'oposar-se al referèndum sota l'argument que no té cabuda a la Constitució. De fet, ni tan sols s'ha centrat en defensar la reforma de la Constitució. Torra ha explicat que Sánchez ha defensat durant la reunió una Espanya plurinacional, una "nació de nacions", però que no li ha explicat "quin projecte té" ni per a Espanya ni perquè els catalans puguin exercir el seu dret a l'autodeterminació.
Torra, però, ha insistit que si hi ha una diagnosi compartida que cal trobar una resposta política no hi ha marge per no acordar una resolució pacífica. "Em nego a pensar que no trobarem una solució per exercir pacíficament el dret a l’autodeterminació", ha dit, tot i que no ha aportat cap element evident que faci pensar que hi ha alguna escletxa. Fonts de l'entorn del president asseguren que, sigui quina sigui la solució que posi la Moncloa sobre la taula els pròxims mesos, aquesta s'haurà d'acabar "votant".
El complex equilibri independentista
Però els esquemes de Torra passen, per ara, perquè no es voti res més que no sigui la independència de Catalunya. Atrapat des de l'inici de la legislatura en els equilibris permanents entre la retòrica per satisfer el sector de l'independentisme que reclama unilateralitat i una carta de navegació possibilista sense renúncies com reclamen ERC i el PDECat, sap que el punt d'entesa és un referèndum que Sánchez no està disposat a concedir.
Aquest funambulisme, però, comença a ser complex. La satisfacció i bon to de Torra després de la reunió ha enervat els sectors que reclamen la implementació de la República. No només la CUP, que ha dit que més que un diàleg els dos presidents han exhibit un "monòleg", sinó els CDR. "Tireu endavant el que vàreu prometre en campanya electoral o dimitiu", han exigit al Govern a través de Twitter. L'ANC també s'ha mostrat exigent.
El president ha demanat que es posi fi a la repressió i a l'ofensiva judicialitzadora contra l'independentisme per poder posar el comptador a zero i passar del diàleg a la negociació. La incògnita segueix sent què es negociarà i, vist en perspectiva, potser caldrà més ratafia.
Les expectatives, de mínims, s'han complert fil per randa: la discrepància pel dret a l’autodeterminació és insalvable però, a partir d'aquesta constatació cara a cara, els dos presidents han teixit un fil d'interlocució per explorar vies d'entesa. De brindis no n'hi ha, però sí taula i agenda. Segons Torra, s'obre "un fil d'esperança" mentre el sector de l'independentisme que reclama la implementació immediata de la República s'inquieta i alça la veu. A l'ANC i els CDR s'hi ha sumat la CUP. ERC i el PDECat avalen Torra mentre que Puigdemont i els seus afins han guardat silenci tot el dilluns o han preferit posar l'accent en què el president no descarta la via unilateral.
Un busca desactivar l'independentisme amb una bateria de mesures emmarcades en la bilateralitat. L'altre no abandona la idea d'assolir la independència amb la fórmula que sigui, però vol intentar abans pactar un referèndum amb el govern del PSOE. Els horitzons segueixen sent els mateixos i, si bé Sánchez no ha aclarit com pensa resoldre el conflicte amb Catalunya, Torra tampoc no ha donat pistes de com gestionarà la negativa al dret a l'autodeterminació, camí que encara no ha estat consensuat dins de l'independentisme.
El fons no ha canviat, però sí el clima i les formes de relació entre els dos governs. Cap de les dues parts es podia permetre que la trobada, de dues hores i tres quarts, anés malament perquè necessiten fer equilibris de portes endins i de portes enfora. Això explica perquè els dos presidents han exhibit satisfacció per la trobada.
"Canvi d'etapa" en clima i formes; no en el fons
Un no s'ha trobat amb una via unilateral sobre la taula -però tampoc amb una renúncia a assolir la independència- i l'altre ha constatat que té, almenys, un interlocutor que l'escolta des de la discrepància. El mínim comú denominador perquè hi hagi una continuïtat del diàleg entre els dos presidents. Des de Moncloa, han destacat el to "extremadament respectuós" de Torra, a qui Sánchez va arribar acusar de ser el "Le Pen de la política espanyola". I el president de la Generalitat fins i tot ha assegurat que s'enceta un "canvi d'etapa" perquè, malgrat que el govern espanyol no ha donat cap símptoma d'estar disposat a acordar un referèndum, Sánchez escolta i ha establert un diàleg "franc i sincer".
El desgel de les relacions després de dos anys i tres mesos, quan Carles Puigdemont es va reunir amb Mariano Rajoy en la que va ser la darrera reunió entre presidents, s'ha embolcallat més de simbologia que d'acords de grans calibre. Els regals de Torra, la passejada pels jardins de la Moncloa o els tuits en català de Sánchez celebrant el resultat de la reunió han estat l'estampa de dos governs que s'estrenen i que no tenien marge per embarrancar des del principi en el principal conflicte polític que afronta l'Estat. "Ha anat millor del que esperàvem", han dit des de la Moncloa.
"Ha anat millor del que esperàvem", han dit des de la Moncloa
La realitat és que Sánchez necessita el suport de l'independentisme al Congrés per apuntalar el govern amb més minoria de la història i alimentar projectes com l'aprovació d'un nou pressupost. Aquells que el van encimbellar com a president a la moció de censura són, precisament, els que veuen el referèndum com la millor solució al conflicte. I Torra és conscient que al Parlament caldrà garantir suports per impulsar la legislatura i que difícilment comptarà amb la CUP si es descarta la desobediència. La unilateralitat, ha dit aquest dilluns, no està contemplada en aquests moments, una premissa amb la qual obre l'entesa amb els comuns, amb qui ja va dir que volia una relació "estable" al Parlament.
Partint d'aquestes necessitats, els acords han estat els previstos: compromís de Sánchez per explorar la recuperació de lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, activació de les comissions bilaterals, i reunió de treball dels dos presidents a Barcelona en els pròxims mesos. També la derogació de la llei mordassa, l'anul·lació del judici sumaríssim a Lluís Companys i l'impuls del corredor del mediterrani. Cap data està fixada. Tampoc per a aquesta segona trobada que es farà de forma excepcional a Catalunya -normalment és el president territorial qui es desplaça a Madrid- més enllà del compromís de Sánchez d'assistir als actes de record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
Quim Torra i Pedro Sánchez passejant pels jardins de la Moncloa Foto: Govern
Un optimisme pel referèndum sense cap escletxa per part de la Moncloa
No ha deixat de sorprendre, però, l'optimisme de Torra, tot i haver reconegut que no hi ha cap acord als dos grans temes que portava sota el braç: l'exercici del dret a l'autodeterminació i la situació dels presos polítics i els exiliats, que ha insistit que no ha estat ni serà objecte de negociació. El govern espanyol no s'ha mogut ni un mil·límetre a l'hora d'oposar-se al referèndum sota l'argument que no té cabuda a la Constitució. De fet, ni tan sols s'ha centrat en defensar la reforma de la Constitució. Torra ha explicat que Sánchez ha defensat durant la reunió una Espanya plurinacional, una "nació de nacions", però que no li ha explicat "quin projecte té" ni per a Espanya ni perquè els catalans puguin exercir el seu dret a l'autodeterminació.
Torra, però, ha insistit que si hi ha una diagnosi compartida que cal trobar una resposta política no hi ha marge per no acordar una resolució pacífica. "Em nego a pensar que no trobarem una solució per exercir pacíficament el dret a l’autodeterminació", ha dit, tot i que no ha aportat cap element evident que faci pensar que hi ha alguna escletxa. Fonts de l'entorn del president asseguren que, sigui quina sigui la solució que posi la Moncloa sobre la taula els pròxims mesos, aquesta s'haurà d'acabar "votant".
El complex equilibri independentista
Però els esquemes de Torra passen, per ara, perquè no es voti res més que no sigui la independència de Catalunya. Atrapat des de l'inici de la legislatura en els equilibris permanents entre la retòrica per satisfer el sector de l'independentisme que reclama unilateralitat i una carta de navegació possibilista sense renúncies com reclamen ERC i el PDECat, sap que el punt d'entesa és un referèndum que Sánchez no està disposat a concedir.
Aquest funambulisme, però, comença a ser complex. La satisfacció i bon to de Torra després de la reunió ha enervat els sectors que reclamen la implementació de la República. No només la CUP, que ha dit que més que un diàleg els dos presidents han exhibit un "monòleg", sinó els CDR. "Tireu endavant el que vàreu prometre en campanya electoral o dimitiu", han exigit al Govern a través de Twitter. L'ANC també s'ha mostrat exigent.
El president ha demanat que es posi fi a la repressió i a l'ofensiva judicialitzadora contra l'independentisme per poder posar el comptador a zero i passar del diàleg a la negociació. La incògnita segueix sent què es negociarà i, vist en perspectiva, potser caldrà més ratafia.