La qüestió catalana no és un fet estrictament intern, com demostra el fet que cada cop més organismes i mitjans internacionals se'n fan ressò o, fins i tot, el situen com un dels esdeveniments del moment. Un dels últims en interessar-s'hi ha estat la Comissió de Venècia, que, en la darrera reunió plenària del 8 i 9 de desembre, va tractar aquesta qüestió, des de l'aprovació de les lleis de desconnexió, fins a l'aplicació del 155, a més de la celebració del referèndum de l'1-O.

Aquest organisme independent que depèn del Consell d'Europa i que està format per experts en dret constitucional -entre altres aspectes, assessora sobre l'organització de referèndums- va saltar a primera línia del debat català quan Catalunya Sí que es Pot va condicionar el seu suport al referèndum unilateral al fet que aquest fos reconegut per la Comissió de Venècia. El president català, Carles Puigdemont, va enviar una carta a l'ens demanant-li-ho, però aquest li va respondre instant-lo a pactar la votació amb l'Estat.

Malgrat tot, el seguiment no va acabar allí, ja que, segons l'agenda del darrer plenari de la Comissió de Venècia, el 9 de desembre -en plena campanya electoral del 21-D- va analitzar els darrers fets a Catalunya. "Castellà Andreu informarà a la Comissió sobre l'evolució respecte a Catalunya", constava en l'agenda, referint-se a l'expert titular nomenat per l'Estat, el català Josep Maria Castellà Andreu, doctor en dret i professor de dret constitucional a la UB.

Des del 6 de setembre al 155

En el document de la sinopsi d'aquella reunió s'hi limita a dir que "es va informar sobre els recents esdeveniments constitucionals al Japó, Romania i Espanya". En tot cas, el mateix Castellà Andreu explica a NacióDigital que les explicacions feien referència des de l'aprovació de la llei del referèndum i de transitorietat jurídica fins a la suspensió de l'autonomia. "Efectivament, en la darrera sessió de la Comissió de Venècia, i en el capítol d'observatori constitucional d'estats membres, vaig informar de la situació a Catalunya, des del punt de vista jurídic-constitucional, des de l'aprovació de les lleis de 6 i 7 de setembre pel Parlament de Catalunya fins a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució", exposa.

De fet, alguns experts ja havien alertat que difícilment la Comissió de Venècia podria intercedir prèviament en la celebració del referèndum, ja que només valora projectes de llei si un estat membre ho demana o, en tot cas, analitza els fets a posteriori, un cop s'han produït. En tot cas, Castellà Andreu s'havia mostrat crític amb les normes aprovades pel Parlament per celebrar l'1-O en algunes intervencions, com en una entrevista a El Periódico.