Dos tripartits i un intent d'última hora per fer coincidir l'aliança antinatural de comuns i PP per votar Jaume Collboni (PSC) són alguns dels exemples de les fórmules que s'han plantejat obertament els darrers dies a Barcelona. Totes les propostes s'han acabat desfent. Totes menys l'acord entre Junts i ERC, que aquest dissabte valorarà la militància dels dos partits. Sigui com sigui, el ball d'anuncis polítics de les últimes dues setmanes mereix també una crònica de la Barcelona que no serà.
El més destacat dels no-acords per apartar Trias és, per la suma dels implicats i el pes de l'operació, el tripartit format per PSC, comuns i ERC. Fins i tot es va plantejar que es repartissin l'alcaldia al llarg del mandat. Les principals figures dels partits que encara ocupen el govern de Barcelona, Ada Colau i Jaume Collboni, han repetit la xifra de "24 regidors" com a argument d'autoritat. La majoria absoluta del consistori se situa en 21 regidors. El número dos de l'alcaldessa, Jordi Martí, encara insistia aquesta setmana que si a les eleccions estatals es donés un resultat similar, "les esquerres" ho considerarien tot un èxit.
Ara bé, els plans d'aquest pacte a tres -ja fos amb un govern conjunt o amb suports des de fora- s'han torçat per una barreja d'encaixos polítics i una interioritat rellevant revelada pel mateix Jordi Martí, aquest dijous. Feia dies que els comuns reclamaven que es trobessin un dia presencialment les tres forces per parlar, almenys de manera inicial. En les converses preparatòries de la trobada, Ernest Maragall s'hi va avenir però va posar una condició: que almenys la primera reunió comptés amb la proposta dels tres caps de llista. A Colau li va semblar coherent. Ara bé, la pota que faltava -la força més votada de les tres- s'hi va posar d'esquena. "Fa 10 dies que Collboni s'ha negat a fer una reunió amb el senyor Maragall i la senyora Colau", resolia Jordi Martí a 48 hores de la investidura. Això descol·loca especialment les altres dues forces, especialment després que fossin els socialistes el que van acusar ERC "d'enterrar" el possible acord dels 24 regidors.
[noticiadiari]2/258275[/noticiadiari]
No és l'únic plantejament que ha tingut més de moviment públic que de realitat treballada de portes endins. També Xavier Trias es va desmarcar estenent la mà a dues formacions alhora: socialistes i republicans. Hi veia la possibilitat de fer "un govern fort" amb 26 regidors. La proposta va durar poc, perquè aquell mateix dia Laia Bonet (PSC) sortiria a explicar que el PSC mantindria la seva candidatura a l'alcaldia per conformar "un govern progressista". Tampoc va arribar a avançar-se més enllà de les paraules públiques, en aquest cas. El que era clar, però, és que els socialistes no tenien cap interès a supeditar-se a Junts, una força independentista, amb les eleccions espanyoles a tocar.
Aquest mateix motiu és el que explica que l'altra gran ombra de pacte, un acord Junts-PSC, hagi quedat fora de joc. Després de reconèixer gran sintonia en el model econòmic explicat per Trias i Collboni durant la campanya electoral, els comicis municipals els van aportar dues realitats desconegudes hores abans. La primera, que els resultats els van deixar com les dues úniques dues forces que sumen per tenir majoria absoluta. Arriben als 21 regidors justos, entre els 11 dels postconvergents i els 10 socialistes. La segona, que hi hauria eleccions estatals i es recuperaria la competició per obtenir-hi uns bons resultats. Finalment, va pesar més la segona opció. Més encara, després que Trias s'hagi trobat un Jaume Collboni buscant alternatives per fer-se alcalde ell.
La darrera constatació d'aquests intents d'aconseguir l'alcaldia des del bàndol socialista ha estat la petició oberta dels vots de Barcelona en Comú, mentre es negociava també internament amb el Partit Popular. Es buscava un "acord assenyat", va dir el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, aquest mateix dijous. Hores més tard, Collboni donaria per fets els vots dels populars, i posaria tota la pressió a la llista d'Ada Colau. "Si voten la meva candidatura, aquest dissabte hi haurà alcalde d’esquerres a Barcelona", va arribar a dir. Un plantejament que quedaria rebutjat immediatament per Jordi Martí.
