Tancat, el seu búnquer són dues reixes pintades. Una està brutíssima. L'altra, presidida per un mural. Una rotllana de taules dona la benvinguda a la primera sala d’un local que s’allarga més del que un es pot imaginar. Travessar aquesta primera frontera és gairebé tan complicat com desblindar els engranatges de la CUP. Certes actituds, a vegades, podrien recordar la clandestinitat dels anys vuitanta. I la campanya no és una excepció. Per entendre els entrellats de la ment dels cupaires, cal destruir idees establertes per reconstruir una nova manera d’entendre la política. I és que, en campanya, la CUP també és diferent.
Diferents, com sempre
“Som conscients que som diferents”, explica a NacióDigital el cocoordinador de comunicació de la campanya electoral, Aram Ramon. La CUP no té, ni un director o responsable de campanya, ni tampoc realitza fitxatges aliens. “La gent que estem fent campanya és la gent que vol fer campanya, i no perquè cobra un sou, malgrat que alguns ho cobren”, afirma. La CUP s’organitza des d’un “perfil i visió militant”, i per això la transversalitat és la seva virtut. L’estructura interna està composta per gent que “ha fet campanya o té experiència” en anteriors cites electorals, malgrat que eviten donar noms, i és la mateixa estructura orgànica, la que s’intenta adaptar. “Externalitzar una campanya electoral seria impensable, no entra dins dels paràmetres lògics”, sentencia.
De portes endins, i tot i que pogués semblar poc pràctic i molt estètic, la CUP intenta evitar al màxim els lideratges. Per això, l'òrgan principal és el comitè de campanya electoral, una entitat col·legiada per membres responsables de diferents àrees –algunes creades especialment per a la campanya-, entre les quals les d'economia, argumentari, programa electoral, logística o comunicació. Una vintena de persones, algunes de perfils més tècnics i altres més polítics, que diàriament intenten trobar-se en una de les sales de seu endins, i que treballen en paral·lel a la llista de candidats. Si tibem dels tòpics, es podria parlar de serrells, arracades i mòbils que es queden a la porta. Ara, però, la CUP ja s'ha fet institucional, i fins i tot els Mossos d'Esquadra treuen el cap a la seu, per assegurar-se que la campanya es desenvolupa correctament.
La cuina de la campanya vol estar “a l’avantguarda de les noves tecnologies”, tot i que també és anònima i amagada, i que té l’objectiu de pensar en una campanya “diferent”. “Primer perquè ser diferents ens representa, i també perquè funciona que siguem diferent”, assumeixen. Els espots electorals de la CUP acostumen a funcionar, i tal com recorden, també defugen de ser “anuncis de la tele” que, en ocasions, ni tan sols demanen el vot.
Poc pràctic, però millor
“Segurament des de les altres formacions se’ns titllarà d’inhàbils, i se’ns dirà que des d’un sistema piramidal seria més pràctic”, ha assumit Ramon. Ni rapidesa, ni practicitat, però creuen que l’horitzontalitat és la seva essència, i no estan disposats a renunciar-hi. De fet, l’argumentari s’ha decidit en l'assemblea nacional i amb tota la militància.
Qui posa veu a aquest argumentari, per altra banda, també deriva d'una estratègia comunicativa particular, que consisteix en eliminar els lideratges i promocionar, als mítings, altres candidats. “Creiem que els lideratges polítics basats en una figura no aporten res de positiu, i creiem que no focalitzar en una persona és molt més important”, indica el co-coordinador de comunicació de campanya. Això comporta que hi hagi “diferents punts de vista, diferents maneres de focalitzar les coses, que es visibilitzin diferents figures, edats i perfils”. Un fet que, segons asseguren, “surt més a compte”.
De cara endins, l’àrea de comunicació és una de les més sacrificades. Onze, dotze, tretze hores sense parar, afirmen, tot i que depèn molt de l’agenda del dia i dels horaris de les visualitzacions públiques. “Hi ha unes hores de llum apagada a la nit, que és quan la gent dorm, però a la resta d’hores cal estar disponible pel que sigui”, asseguren. Preparar debats, agendar els actes i també trobar hores per seure i “veure les coses amb una mica més de perspectiva”. A tot això, indiquen, cal trobar moments de “desconnexió, relax i aturar la situació”. Petits oasis de lleure.
Cerveses per aclarir les idees
El lema i la imatgeria de campanya, "Dempeus", es va decidir a partir dels conceptes sorgits en les últimes assemblees nacionals, amb idees de les territorials i del conjunt de la militància. La confecció final es va fer entre uns pocs, combinant “pissarres i pissarres”, sota pluges de preguntes. "Però quan desconnectes i vas a prendre alguna cosa, tot canvia", precisen.
Carles Riera, cap de llista de la CUP Foto: Adrià Costa
“Anar a prendre una cerveseta després d’estar tot el dia pensant coses, funciona”, afegeixen. Així es va trobar el camí del concepte "Dempeus", que va sorgir desgranant la manera per combinar l'eix social i nacional, i la necessitat d’instar la gent a aixecar-se i donar un pas més. Debats que es realitzen al bar, tot i que també a la mateixa seu, on ampolles d'aigua i gots de tubo decoren alguns prestatges.
Campanyes electorals del segle passat
La idea de campanya electoral és, per a la CUP, un concepte antic i caduc. Ho han denunciat al Parlament, proposant canvis en la llei electoral, però sobretot pel que respecta al finançament. El pressupost total dels anticapitalistes s’enfila als 433.000 euros, una quantitat que tots els partits superen i que, en el cas de Ciutadans, fins i tot es multiplica per cinc. En molts casos, lamenten que les campanyes electorals siguin finançades al 100% per impostos de tots els catalans, depenent dels resultats, i ho posen sobre la taula perquè, segons diuen, "la gent ho ha de saber".
També creuen que les campanyes tenen aspectes "que semblen del passat”, com ara la jornada de reflexió, o el fet que cada partit faci l’enviament de les butlletes electorals per separat i a cada membre de la família. Aquest any, el comitè de campanya de la CUP va decidir que ells no ho farien així, que demanarien als ciutadans que aprofitessin els sobres de la resta de partits, i que només enviarien les butlletes al membre més jove de la família: “Això té una despesa ecològica i una despesa econòmica que acabarem pagant tots”, sostenen. Independència, socialisme i feminisme, però també ecologisme.
En aquesta ocasió, però, la CUP ha hagut de prémer l’accelerador, en una campanya cuinada a foc ràpid. Una complicació que els ha obligat a posar l’olla a pressió. L’experiència del 2015 els ha donat base de trajectòria, però no tanta, i l’horitzontalitat els ha obligat a aturar-se en determinats punts coixos, que s'han acabat batent amb el rellotge. “Ara s’ha hagut de fer tot a una velocitat extrema”, expliquen. Però la CUP, fidel a la seva essència, funciona com un engranatge orgànic. És autogestió pura, treball de militància. En aquest cas, només s’ha hagut d’encendre l’interruptor. Switch on campanya.
