La previsió de tenir un acord en les properes hores per desbloquejar la legislatura es refreda. L'aparició de la CUP en la recta final i l'exigència per seguir amb el mandat de l'1-O -el referèndum- i el 27-O -la declaració de la independència al Parlament- obren un nou escenari i obliguen Junts per Catalunya (JxCat) i ERC a negociar per afermar el suport dels anticapitalistes a la investidura efectiva -previsiblement de Jordi Sànchez- que s'hauria de celebrar com a molt tard en els propers quinze dies al Parlament. Les demandes de la CUP, que dissabte celebra un consell polític marcat per les negociacions independentistes, irrompen en unes converses agitades que no acaben de fructificar.

Els quatre diputats anticapitalistes han comparegut a mitja tarda i no han escatimat retrets cap a la candidatura de Carles Puigdemont i els republicans. "Estem lluny o molt lluny d'un acord", ha indicat Carles Riera, cap de files de la CUP al Parlament. La formació s'ha reunit diverses vegades amb els seus interlocutors al llarg de les últimes hores, i en aquestes trobades han constatat com existeixen "seriosos dubtes" sobre la materialització de la República. Les desavinences es van acabar de constatar quan els anticapitalistes van presentar esmenes a la proposta de resolució amb la qual JxCat aspira a restituir -simbòlicament- Puigdemont abans que es produeixi el pas al costat.
 
Un pas al costat, de fet, que es preveia per aquesta mateixa setmana i que ara, segons indiquen les fonts consultades, es podria allargar durant uns dies. Primer caldrà estudiar les modificacions que la CUP vol fer al text del grup parlamentari del president a l'exili, en les quals aposten per "reafirmar" i "reiterar" la declaració de la independència. La CUP també exigeix que s'elimini el punt en què s'especifica que Puigdemont "segueix comptant amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21-D per poder-li ratificar tota la confiança com a president", i volen que concreti que és el "legítim candidat del Parlament" a liderar de nou la Generalitat.

Els anticapitalistes, tot i haver perdut sis escons, mantenen un paper decisiu al Parlament. JxCat i ERC necessiten els seus vots per investir el candidat que triïn -Jordi Sànchez, tot i que els republicans asseguren que encara no s'ha posat el nom damunt la taula de manera oficial- tal i com està l'aritmètica en aquests moments. L'independentisme compta amb 70 escons, dels quals 66 pertanyen als de Puigdemont i als republicans. Com que el president a l'exili i el conseller Toni Comín són a Brussel·les i previsiblement no podran votar en el debat d'investidura, per la qual cosa aquesta xifra quedaria reduïda a 64. Si la CUP no fa costat a Sànchez, no podria ser investit.

[blockquote]La CUP reclama "reafirmar" la República i assegura que l'acord amb JxCat i ERC encara és "lluny, molt lluny", malgrat que aquestes dues formacions volien tancar l'entesa aquesta mateixa setmana [/blockquote]
En cas que els anticapitalistes es neguessin a triar la candidatura de l'expresident de l'ANC, JxCat i ERC no tindrien més remei que girar la mirada cap a Catalunya en Comú Podem, que per al ple de dijous ha registrat una proposta de resolució que comptarà amb un bon grapat de suports. Els "comuns", això sí, ja han deixat clar que, en cas de votar un candidat independentista, només seria si sortís de les files del partit d'Oriol Junqueras. L'altra alternativa és anar a noves eleccions, com defensa un nucli reduït de diputats propers a Puigdemont, malgrat que és un escenari que genera rebuig.

Puigdemont no vol ser un "símbol"

En un debat organitzat a Gant (Flandes), el president a l'exili ha volgut deixar clar que no es considera un "símbol", i ha apressat a teixir un acord que permeti "seguir desenvolupant la República catalana". Els esquemes negociadors dels últims dies situen Puigdemont al capdavant d'una entitat privada -un Consell de la República sense finançament públic- encarregada del disseny del procés constituent. Un procés que, segons fonts de JxCat, es desdoblaria: tindria una part de direcció des de Brussel·les, però hauria de treballar-se sobre el terreny amb les entitats implicades.

En aquest sentit, el president cessat pel 155 mantindria unes atribucions polítiques, però no d'executives, com pretenia durant bona part de la negociació. Tindria incidència en la tria de consellers -al Govern hi haurà dirigents de la seva màxima confiança, com ara Elsa Artadi, previsiblement al capdavant d'Empresa-, però el seu nom no apareixeria en cap document de la Generalitat per evitar delictes d'usurpació de funcions. Al llarg de les últimes setmanes, Puigdemont ha incrementat l'agenda de contactes des de la casa llogada a Waterloo des de la qual repensa l'estratègia per als propers anys.

[blockquote]ERC votarà la proposta de resolució per restituir Puigdemont sense fer-hi cap esmena, a diferència del que defensen els anticapitalistes[/blockquote]
En aquesta estratègia hi jugarà un paper molt rellevant ERC, amb qui JxCat formarà Govern tot i que després del 21-D -i també abans, durant la campanya electoral- han aflorat discrepàncies entre les dues formacions. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, ha fet públic aquest dimarts que votaran a favor de la proposta de resolució per restituir simbòlicament Puigdemont i que no hi faran esmenes. Les modificacions que vol la CUP, però, podrien fer que decaigués a l'últim minut si no hi hagués acord.

I precisament un acord independentista que faci Jordi Sànchez president és el govern espanyol, que ja amenaça amb allargar el 155 si s'investeix el número dos de JxCat. Perquè això passi, però, el jutge hauria de permetre Sànchez sortir de la presó de Soto del Real i sotmetre's al debat parlamentari. La Razón, que acostuma a predir amb encert les resolucions judicials, publicava avui que això no seria possible. En cas que l'expresident de l'ANC no pogués ser investit, les mirades es desplaçarien cap a Jordi Turull. I seria a ell a qui pertocaria desplegar el resultat del 21-D.