La CUP demana a ERC i Junts sortir de la «zona de confort» per pactar l'estratègia de legislatura

Els anticapitalistes emplacen els partits independentistes a assumir que només amb un "embat" i no des dels "falsos diàlegs" amb l'Estat es podran conquerir drets socials i nacionals

  • La líder de la CUP al Parlament, Dolors Sabater, en la conferència d'aquest dimecres -
Publicat el 17 de març de 2021 a les 19:26
Sortir de la "zona de confort". Aquesta és la petició explícita que fa la CUP tant a ERC com a Junts si volen un pacte a tres per pilotar plegats la nova legislatura. Una reclamació que entén com a indissociable la batalla dels drets nacionals de la dels drets socials i que requereix estar en disposició tant de plantar cara a l'Estat com als grans poders econòmics. Un rumb, en definitiva, de "ruptura" amb tots els estadis del poder que consideren inajornable per afrontar la crisi social, econòmica i democràtica en la qual denuncien que està sotmesa Catalunya. 

"Cal passar a l'acció. Els drets no es demanen, només es guanyen si es prenen", ha resumit el diputat Carles Riera en la conferència amb la qual la CUP ha fixat de què dependrà que entrin a formar part o no del Govern, com els demana l'aspirant republicà a la Generalitat, Pere Aragonès. Des de la primera fila, ha pogut escoltar com li reclamaven des d'assumir que no hi haurà autodeterminació amb un "fals diàleg" amb el govern espanyol com defensar el dret a l'ocupació d'habitatges de grans tenidors. Des d'acabar amb les externalitzacions en salut, a "fer els deures" que no es van fer la tardor del 2017 per poder fer un nou "embat" contra l'Estat i guanyar-lo.  

Dolors Sabater ha advertit els dos grans partits independentistes que els seus nou diputats no exerciran de "crossa" per fer prosperar una investidura ni aconseguiran lligar el seu suport simplement amb un "acord de cadires" o de "quotes de poder". Els demanen, precisament, un programa que suposi un gir radical a les "velles receptes" i s'allunyi de caure en les "temptacions" de la legislatura passada, un fet que han advertit que ja estan detectant en les negociacions, entorpides per les "disputes partidistes". La diputada Eulàlia Reguant ja ho va advertir el passat diumenge en una entrevista a NacióDigital. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ZNAnTrCfx6Q[/youtube]
L'autèntica taula de diàleg, han advertit, és la que s'ha de fer entre els partits independentistes i les entitats per bastir una fórmula conjunta que combini les "ruptures imprescindibles" per desplegar els drets socials i l'objectiu de celebrar un altre referèndum en els pròxims quatre anys. Han subratllat que a aquest escenari s'hi ha d'arribar "havent fet els deures", i això vol dir apuntalant les majories per sostenir la desobediència com a via i fer-ho des del treball previ i en sintonia de les institucions amb les lluites populars.

Només per aquest camí entenen que es podran generar les condicions per assolir l'autodeterminació, l'amnistia, el referèndum, la fi de la repressió i la "sobirania real" en matèria d'habitatge, treball i vida dignes. Una desobediència el motor de la qual consideren que ha de ser la mobilització popular, la desobediència civil i la sobirania del Parlament. 

"Estan disposats a fer seus aquests mínims per donar resposta a la situació greu del nostre país?", els ha reptat Riera. A la primera fila, a més d'Aragonès, també hi havia Marta Vilalta per part d'ERC i, en nom de Junts, Josep Rius i Aurora Madaula. Els anticapitalistes no s'han estalviat mencionar que dels republicans per ara han rebut una resposta "massa abstracta", mentre que fa dues setmanes que esperen algun retorn de la formació de Carles Puigdemont. "Valentia i concreció", han reclamat. La pitjor part de les crítiques se les han emportat els comuns, que no han enviat cap representant i als quals ha acusat d'haver-se "autoexclòs" del rescat social per "blindar el règim del 78".

Un programa social que requereix la "ruptura" amb l'Estat

La diputada de la CUP per Tarragona, Laia Estrada, ha estat l'encarregada de desgranar propostes concretes en l'àmbit social. Els plantejaments, ha dit, no són de la CUP, sinó que recullen "grans consensos" de país per sortir de la múltiple crisi agreujada per la Covid-19. La CUP exigeix que la sortida de la crisi recaigui sobre "els qui més tenen" i no sobre les persones més vulnerables. Els anticapitalistes han posat la taula de negociació, entre d'altres, la necessitat d'un canvi de model policial, la dissolució de la Brimo i l'Arro, la retirada de les acusacions particulars de la Generalitat i també acabar amb les "batudes racistes".

També avançar cap a un model "totalment públic", especialment en els àmbits de l'educació i la salut, incrementar significativament els recursos per al sector públic, crear una banca pública, la renda bàsica universal, el padró universal -"el dret a accedir a drets", ha dit Estrada- i impulsar una llei de transició energètica. Amb tot, però, els cupaires han advertit que "cap programa social es podrà desplegar en l'actual marc polític", i és per això que "la ruptura i la confrontació democràtica amb l'Estat és inevitable i inajornable".

Sabater ha resumit les pretensions del seu grup amb un "tenim pressa" que no es circumscriu només en el full de ruta per avançar en la independència, sinó amb la via per aturar desnonaments o revertir l'atur i la precarietat juvenil. "Demanem fer un esforç per estar a l'alçada, el país ho necessita", ha conclòs.