"D'entrada està descartat en aquest moment", ha respost, davant la pregunta de si entrarien a la mesa. I és que, segons ha subratllat, la CUP es va obrir a ser-hi d'entrada des d'aquest dimecres i sense condicions, però la proposta de JxCat que han rebut no seria tan directa i sense condicions, segons ha apuntat Gibert, que no ha volgut detallar de què es tractava i tan sols ha insinuat que es podria tractar d'una entrada en diferit a l'òrgan parlamentari. Una opció, en tot cas, que difereix de la que els quadres anticapitalistes van avalar i que, per tant, caldria tornar a valorar en els òrgans de la formació, si es mantingués en ferm després d'aquest ple.
De fet, la CUP va posar dues condicions per ser a la mesa. Per una banda, crear dues comissions parlamentàries, una d'investigació sobre la violència policial i institucional de l'1 d'octubre i els darrers mesos del 2017, i una altra d'estudi sobre "aspectes materials de la sobirania, com ara la reversió de les retallades i privatitzacions, i la creació d'institucionalitat republicana". Per altra banda, també deixaven clar l'objectiu del mandat havia de ser la "materlialització" d'aquesta nova República.
Sigui com sigui, Gibert ha garantit que donaran "suport a una majoria republicana de la mesa sense matisos", malgrat que a primera hora de la tarda encara no havien rebut una proposta de noms per part de JxCat i ERC per integrar-la. En tot cas, espera que actuï "en clau republicana i d'implementació de la República". Així mateix, en una nota de premsa, la CUP afegeix que reclama a les altres dues formacions independentistes "concretar un programa polític" que "defugi cap retorn a l'autonomisme" abans del debat d'investidura.

Núria Gibert, en roda de premsa, aquest dimarts. Foto: CUP
Per altra banda, Gibert ha detallat que donaran suport a una delegació de vot per als presos polítics, ja que, en realitat, el que voldrien és que "no estiguessin a la presó", motiu pel qual també busquen que la seva absència es noti el mínim a nivell polític. Quant a les negociacions per a la investidura, ha explicat que estan en una "fase molt inicial". "Parlem amb tots els actors polítics, però no podem revelar aquestes incògnites encara", ha afegit.
Sigui com sigui, després de la sentència del cas Palau, la CUP també demana a Carles Puigdemont, cap de files de Junts per Catalunya, que es pronunciï sobre el veredicte del judici. La formació insta Puigdemont a referir-s'hi "en termes de reconeixement, reparació, i garanties de no repetició" i avisa que, si no ho fa, això pot condicionar el seu vot a la investidura.