La CUP es compromet a assumir les conseqüències d'un altre 1-O

Celebrar un altre referèndum abans del 2025 que suposi l'exercici "efectiu i definitiu" del dret a l'autodeterminació. La CUP ha situat aquest objectiu com a buc insígnia de la seva proposta de cara a les eleccions del 14-F davant l'independentisme "màgic", "confús" i de segell "autonomista" que atribueixen a Junts i ERC. La proposta, per la qual han apuntat que estan disposats a assumir "totes les responsabilitats" sense concretar si això passaria per implicar-se en un Govern, passa per reprendre "el fil" estroncat d'un 1-O del qual en reclamen la paternitat per culminar-lo.

Després d'una tardor del 2017 que ha donat pas a tres anys de xoc estratègic marcats per la presó i l'exili i d'un Govern que fa temps que donen per esgotat, la consigna que posen sobre la taula els anticapitalistes és tancar una etapa de "resistència" per passa a una de "persistència" i "d'ofensiva". La diagnosi que fan  és que la resta de partits independentistes han consumat "la gran traïció al poble" per acabar abonant l'autonomisme i sent "còmplices" de la repressió amb banderes com el pragmatisme o la confrontació simbòlica. 

Entre el que consideren una teranyina d'eufemismes, la CUP es reivindica com l'únic partit independentista que parla clar, malgrat que no ha desgranat com pensa complir amb el compromís de celebrar aquest referèndum abans del 2025. "Tenim calendari i concreció", han defensat. Però no n'han detallat el com. Sí que han aclarit que passarà per "la desobediència civil i institucional" i que estan disposats a assumir-ne les conseqüències. "Ens comprometem a ser agents protagonistes", ha assegurat el diputat Carles Riera. De fet, els anticapitalistes ja s'han avançat a l'hora de de dir que que els assenyalaran per no haver carregat amb les conseqüències més dures del procés. "Ens diran que volem l’impossible i que no assumim responsabilitats. Doneu-nos-les, volem tenir repsonsabilitat", han afirmat.

L'acte sota el lema Un nou cicle celebrat a la Fabra i Coats de Sant Andreu ha estat l'avantsala de la que serà la precampanya de la CUP, un full de ruta esbossat en un moment en què el partit està en plena negociació amb el Guanyem Catalunya de Dolors Sabater per explorar una possible aliança. Sobre l'escenari s'han enfilat alguns dels principals noms que se sospesen per formar part dels primers llocs de la candidatura, com ara de l'exdiputada Eulàlia Reguant i el mateix Riera, que ja ha manifestat la seva voluntat de repetir a les llistes electorals. La formació aspira a tancar en dues setmanes l'estructura de la seva candidatura. 

Avantsala de la precampanya en plena negociació amb Dolors Sabater

De fet, durant les intervencions de dirigents com Riera o de l'advocada Montse Vinyets s'han fet referències velades a un dels aspectes que està en discussió amb Guanyem. Mentre Sabater considera "viu" l'esperit del 15-M, amb qui defensa anar de la mà, des de la CUP l'han donat per "segrestat" per la pròpia Moncloa un cop Podem ha arribat al poder. "Abans teníem el 15-M i els independentistes com a esquerdes del règim del 78, però la del 15-M és cada cop més insignificant mentre que la de l'independentisme és garantia de canvi real i estructural", ha defensat Vinyets. 

Tots els partits, i la CUP també, són conscients de com la pandèmia ha capgirat l'escenari polític i les prioritats de la ciutadania. Tenint en compte la triple crisi -econòmica, social i sanitària- en què està sumida Catalunya en aquests moments, el binomi sobre el qual basteixen el seu programa passa per la conquesta dels drets socials i dels drets nacionals al mateix nivell els uns dels altres. No es tracta d'una línia nova al partit, però sí que entenen que s'ha de reforçar davant l'actual context.

Reguant i Riera han defensat un programa de "rescat social" que pivoti en moviments com l'ecologisme i el feminisme i que revaloritzi el treball de les cures. Entenen que ni el govern de l'Estat ni el de la Generalitat han capgirat la tendència de governar a favor de "l'statu quo" en comptes de fer-ho per a les classes populars i ha lamentat que, en el cas de Junts i ERC, hagin apostat per "refundar el règim" en comptes de trencar-ne el pany. De fet, els anticapitalistes han advertit que propostes com els indults o la reforma de la sedició estan alineades amb aquesta via de renúncia que atribueixen als principals partits independentistes. 

"Hem de situar al centre del debat l'amnistia. No pensem demanar perdó a ningú per res. Les solucions han de ser col·lectives i no individuals", han advertit. De fet, la petició d'amnistia va ser un dels pocs eixos que els partits independentistes van ser capaços de consensuar en la convulsa campanya del 2017. En aquesta, marcada per les desconfiances, les acusacions de traïció i una fragmentació cada vegada més agreujada, la petició d'amnistia pot ser, de nou, un dels pocs punts en comú. Les abans reiterades crides a la unitat han quedat ja desterrades de les proclames de campanya.