- Heu tingut governs i alcaldies a municipis com Arenys o Navàs, però la CUP està preparada per fer el salt a les ciutats mitjanes?

- Jo penso que sí, per suposat. Les esquerres independentistes ja gestionen el país. El cooperativisme en aquest país té una capacitat de gestió, de transformació i d'intervenció econòmicament no només eficient sinó socialment rendible. Venim d'una experiència de moviments socials que han construït una esfera autònoma cooperativa que com a gestió democràtica i dels recursos públics demanen principis molt fonamentals. L'austeritat, en el benentès de l'aprofitament eficient i eficaç de recursos, per exemple. I no és que estiguem dient com volem que sigui el país, sinó que estem construint alternatives des de fa temps, en totes les dimensions de l'esfera econòmica però també de l'esfera de la gestió pública. I això comença amb ajuntaments petits o mitjans que el que fan és gestionar l'economia quotidiana o domèstica.

A casa meva La Caixa no entra. A casa meva no entren mitjans de règim, hi entren mitjans més alternatius. Jo no consumeixo en grans superfícies comercials, ho faig a través del comerç de proximitat i de les xarxes cooperatives agroalimentàries. Per tant, no és que busquem alternatives sinó que ja les tenim i les estem alimentant. El que poso en dubte és que alguns sàpiguen gestionar l'àmbit públic dins del nivell d'endeutament del país i dels ajuntaments. Potser qui no ha sabut gestionar el bé públic al servei dels interessos de la majoria han estat els governs que hem tingut.

- Qui té la intenció de votar la CUP per un tema ideològic pot estar tranquil perquè a nivell tècnic no hi hauria cap problema.

- Sí, sí. I si m'apures fins i tot faria la paradoxa que poden estar molt més tranquils per la part de la gestió. Segurament a vegades hi ha molts sectors que diuen que la CUP té uns principis ideològics molt forts, en el sentit que la reflexió que fem sobre el món i la societat actual és dura, ja que som una societat amb múltiples crisis (política, econòmica, cultural, ètica). Penso que el nostre dia a dia ens ha permès conèixer el nostre país i el nivell de dèficits, de desigualtats, de decalatges i de desnivells que hi ha. La mateixa gestió política de la CUP no depèn de cap crèdit bancari ni de cap préstec sinó que depenem de nosaltres mateixos. Som d'una tradició molt catalana que defensem la cooperació, l'autogestió i la transparència de la democràcia econòmica.

- En el cas de ser al govern, com es gestionarien des de la CUP els casos de desobediència civil com els que està havent-hi ara?

- Primer assumiríem el conflicte i no el negaríem. Nosaltres venim de la cultura del conflicte. Moltes vegades la cultura del consens ha ofegat interessos contraposats. La cultura del conflicte és bona perquè així coneixem les posicions contràries. La prova de cotó de la CUP és l'autonomia dels moviments. És a dir, segurament si la CUP participa de la gestió o l'autogestió d'una ciutat com Manresa donarà suport a la PAHC quan ocupi blocs. No seran ni davant ni darrere seu; seran al seu costat.

Els conflictes s'han de resoldre des del recés de tot. Si no, no seriem el que volem ser. I nosaltres no volem resoldre els conflictes des de l'autoritarisme, la imposició, ni negaríem el conflicte. Hem de ser resolutives i amb processos de participació, és obvi. La CUP no vol gestionar el poder, vol redistribuir-lo amb la gent. És una concepció diferent del poder; és un poder democràtic d'una institució de model que és l'ajuntament i que està al servei de la ciutadania. S'ha de passar un procés de valorar totes les opcions i alternatives que es proposin i arribar a un acord amb la ciutadania.

- La CUP s'ha caracteritzat per un creixement molt sostingut però amb molta paciència, sense precipitar esdeveniments. L'efecte Podemos –o Podem a Catalunya- ho ha accelerat tot o la CUP també s'ho mira una mica com s'ho ha estat mirant sempre?

- La CUP no creu en les fogonades i mai no hi ha cregut. La CUP surt d'un treball molt pacient i molt constant. Surt d'un treball de formigueta i les modes acostumen a passar. I ho dic amb tot el respecte per Podem. La CUP com la coneixem avui es va fonamentar en un projecte municipalista, de reconstrucció democràtica des de l'àmbit local. Això és l'ànima de les candidatures d'unitat popular des de fa gairebé 15 anys. El municipalisme és la lluita quotidiana per uns barris i unes vides i uns municipis més justos, més solidaris i més inclusius.

Els models de Podem i la CUP són molt diferents. La CUP és un projecte polític que ha sortit des de baix, des dels carrers i l'efecte Podem, que és un efecte singular, es tracta d'un procés que neix molt de dalt, molt mediatitzat. Nosaltres ho diem, que crear un projecte com el que hem construït ens ha costat déu i esforços, milers de persones implicades de forma anònima, treballant de forma quotidiana i constant. Molt poc obsessionades pel càrrec i molt preocupades per la lluita democràtica de cada dia.

- Per la normativa de la CUP només podeu estar un mandat en un càrrec. No se t'ha fet curt al Parlament, tenint en compte que l'han escurçat?

- Et podria contestar de forma ambivalent. Hi ha dies que se m'ha fet llarguíssim. Som un projecte col·lectiu; això no és cap decisió personal, és una decisió etico-política i col·lectiva. I el procés el viuré amb passió sabent que hi ha moltíssima feina per fer i des de molts llocs diferents. Jo no marxo enlloc, en tot cas torno a la primera línia de la política, que és d'on venia, que és el carrer. Les tres persones que hem estat al govern no desapareixem, seguim sumant i seguim multiplicant per la plena llibertat política i la màxima justícia social.