14
de setembre
de
2020, 20:29
Actualitzat:
16
de setembre,
11:38h
Com la resta de partits independentistes, la CUP també ha posat en marxa la maquinària electoral. Encara no hi ha data per a les eleccions catalanes -s'espera que siguin en el primer trimestre del 2021-, però la formació anticapitalista ja ha ofert formalment a David Fernàndez que sigui el seu cap de llista al Parlament. Segons diverses fonts de la CUP consultades per NacióDigital, s'espera una resposta de Fernàndez en els pròxims dies. L'exdiputat madura la decisió un cop ha rebut una proposta en ferm, després de mesos d'especulacions sobre el seu retorn a la primera línia política.
La proposta traslladada a Fernàndez arriba en un moment complex per a la CUP. Les enquestes no afavoreixen l'espai polític de l'esquerra anticapitalista, que també es troba en ple debat sobre la reformulació de la proposta política. L'última ponència congressual de la formació -de juliol de 2019- defensa que la República catalana és "un objectiu més llunyà del que semblava fa uns mesos" i sosté que ara pertoca "preparar el moviment" per a un nou "embat democràtic". Ara bé, no hi ha unanimitat al secretariat nacional ni tampoc al conjunt de la CUP de com s'ha d'avançar en el curt termini.
Per això, el partit busca un cap de cartell amb ganxo electoral més enllà dels cercles de la formació i que permeti aglutinar les bases en un període en què el debat intern és viu. Fernàndez permetria a la CUP competir en uns comicis aspres per la pugna Junts-ERC mentre busca claredat en el propi full de ruta. "És un nom referencial", apunta una font coneixedora de la proposta. "L'aposta és aquesta", afegeixen veus anticapitalistes, que recorden que no s'hauria d'abandonar el debat per fixar una proposta política a mig termini.
Des que va ser el líder del grup parlamentari de la CUP en la legislatura 2012-15, Fernàndez va guanyar ascendent dins del moviment independentista. La seva projecció pública per la tasca duta a terme al Parlament durant tres anys i la competència electoral de la CUP amb la llista de Junts pel Sí van fer que els anticapitalistes escalessin fins als deu diputats en la legislatura posterior, la que va conduir al referèndum de l'1-O.
La formació pretén tornar a treure rendiment del cartell de Fernàndez, que en els darrers anys ha participat en diverses plataformes cíviques i ha col·laborat als mitjans. El periodista encara no ha respost afirmativament a la proposta, segons les fonts consultades per aquest diari. L'exdiputat no s'autodescarta quan li pregunten a les entrevistes però no clarifica el seu futur polític, tampoc a preguntes de NacióDigital.
En el cas que l'exdiputat optés per descartar-se -la comissió de llistes ha treballat formalment amb el secretariat nacional aquesta opció com a via prioritària-, la CUP ja ha pensat en la figura d'Eulàlia Reguant, també exdiputada al Parlament i exregidora a l'Ajuntament de Barcelona. Reguant compta amb suports interns. El mateix Carles Riera, diputat i cap de files dels anticapitalistes a la cambra catalana en aquesta legislatura, va admetre aquest agost que noms com els de Fernàndez i Reguant podrien ser molt útils a la CUP per encapçalar una candidatura al Parlament.
En els darrers mesos també s'ha debatut una altra opció, que el mateix Fernàndez veia amb bons ulls: la possibilitat que la cap de llista fos Anna Gabriel, exdiputat exiliada a Ginebra arran dels fets d'octubre del 2017. La complexa situació judicial que comportaria un possible retorn de Gabriel a Catalunya -podria afrontar presó preventiva per no haver-se presentat a declarar al Suprem- van acabar per descartar l'alternativa. Els anticapitalistes havien pensat en un tàndem amb Gabriel i Fernàndez, amb l'exdiputada com a cap de cartell.
La proposta traslladada a Fernàndez arriba en un moment complex per a la CUP. Les enquestes no afavoreixen l'espai polític de l'esquerra anticapitalista, que també es troba en ple debat sobre la reformulació de la proposta política. L'última ponència congressual de la formació -de juliol de 2019- defensa que la República catalana és "un objectiu més llunyà del que semblava fa uns mesos" i sosté que ara pertoca "preparar el moviment" per a un nou "embat democràtic". Ara bé, no hi ha unanimitat al secretariat nacional ni tampoc al conjunt de la CUP de com s'ha d'avançar en el curt termini.
Per això, el partit busca un cap de cartell amb ganxo electoral més enllà dels cercles de la formació i que permeti aglutinar les bases en un període en què el debat intern és viu. Fernàndez permetria a la CUP competir en uns comicis aspres per la pugna Junts-ERC mentre busca claredat en el propi full de ruta. "És un nom referencial", apunta una font coneixedora de la proposta. "L'aposta és aquesta", afegeixen veus anticapitalistes, que recorden que no s'hauria d'abandonar el debat per fixar una proposta política a mig termini.
Des que va ser el líder del grup parlamentari de la CUP en la legislatura 2012-15, Fernàndez va guanyar ascendent dins del moviment independentista. La seva projecció pública per la tasca duta a terme al Parlament durant tres anys i la competència electoral de la CUP amb la llista de Junts pel Sí van fer que els anticapitalistes escalessin fins als deu diputats en la legislatura posterior, la que va conduir al referèndum de l'1-O.
La formació pretén tornar a treure rendiment del cartell de Fernàndez, que en els darrers anys ha participat en diverses plataformes cíviques i ha col·laborat als mitjans. El periodista encara no ha respost afirmativament a la proposta, segons les fonts consultades per aquest diari. L'exdiputat no s'autodescarta quan li pregunten a les entrevistes però no clarifica el seu futur polític, tampoc a preguntes de NacióDigital.
En el cas que l'exdiputat optés per descartar-se -la comissió de llistes ha treballat formalment amb el secretariat nacional aquesta opció com a via prioritària-, la CUP ja ha pensat en la figura d'Eulàlia Reguant, també exdiputada al Parlament i exregidora a l'Ajuntament de Barcelona. Reguant compta amb suports interns. El mateix Carles Riera, diputat i cap de files dels anticapitalistes a la cambra catalana en aquesta legislatura, va admetre aquest agost que noms com els de Fernàndez i Reguant podrien ser molt útils a la CUP per encapçalar una candidatura al Parlament.
En els darrers mesos també s'ha debatut una altra opció, que el mateix Fernàndez veia amb bons ulls: la possibilitat que la cap de llista fos Anna Gabriel, exdiputat exiliada a Ginebra arran dels fets d'octubre del 2017. La complexa situació judicial que comportaria un possible retorn de Gabriel a Catalunya -podria afrontar presó preventiva per no haver-se presentat a declarar al Suprem- van acabar per descartar l'alternativa. Els anticapitalistes havien pensat en un tàndem amb Gabriel i Fernàndez, amb l'exdiputada com a cap de cartell.