La CUP presumeix d'haver aconseguit que el Govern fixi la cimera del referèndum abans de final d'any

L'esquerra anticapitalista també s'atribueix que els comptes contemplin partides pel referèndum, així com l'impost sobre els béns improductius de les empreses

ARA A PORTADA

Publicat el 30 de novembre de 2016 a les 19:43

Anna Gabriel, diputada de la CUP, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


La CUP es vanta d'haver aconseguit que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fixi la cimera del referèndum amb tots els partits sobiranistes a finals d'any, tal i com va publicar ahir NacióDigital. L'esquerra anticapitalista considera que aquesta trobada suposarà un "punt d'inflexió" en els treballs polítics de "definició i fermesa" en la convocatòria del referèndum i que el fet que se li posa data demostra que la cimera no depenia de l'aprovació dels pressupostos com havien dit fins ara alguns dirigents dels partits del Govern. En un article publicat a la web Observatori del Procés, impulsada per la CUP, asseguren que la convocatòria de la cimera es desprèn "d’un dels acords del Debat de Política General introduïts per la CUP-CC en la negociació amb Junts pel Sí".

Tot i que en cap moment s'han compromès a votar a favor dels pressupostos -només a facilitar-ne l'admissió a tràmit-, la CUP també celebra que gràcies a les seves reivindicacions el projecte de comptes inclou partides per garantir la celebració del referèndum "en data i forma compromeses pel president i el Govern". Detallen, en aquest sentit, els 400.000 per a processos electorals previstos a Governació i Exteriors i els 5,8 milions per a despeses en processos electorals i participatius gestionats per Economia i Hisenda, confirmant d'aquesta manera la informació avançada per NacióDigital conforme els comptes preveien fins a tres partides des d'on finançar el referèndum en mans de tres departaments diferents.

La CUP també reivindica haver aconseguit l'impost sobre els béns improductius de les empreses, que afecta les grans fortunes. Tot i això, reitera que cal afrontar la reforma de l'impost de patrimoni, successions i del tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes més altes. "No poden ser uns pressupostos continuistes amb unes polítiques neoliberals que han augmentat les desigualtats i han desestructurat els serveis públics", sentencien.