La CUP proposa desencallar la situació política a Catalunya "forçant embats" amb l'Estat i "superant els límits de la llei" en el pla social. Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba. Això, creuen, evidenciaria que és "impossible" desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació. Encara que rebutgen posar dates, asseguren que serà un procés "de mínim 2 o 3 anys" perquè que tingui "legitimitat i continuïtat"

Aquesta ponència, que encara està subjecta a esmenes, es debat al llarg d'aquest cap de setmana en 52 debats telemàtics on participen uns 520 militants.

Segons les mateixes fonts, l'objectiu central de la ponència és tornar a posar a la CUP en una posició "decisiva", com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l'1-O. Això no implicaria necessàriament que els cupaires tinguessin responsabilitats a Govern, sinó simplement que tinguessin suficient força per incidir en les decisions polítiques al país.

Si es complissin les seves expectatives de força, els cupaires buscaran engegar diversos "embats i conflictes" amb l'Estat per garantir "unes condicions de vida dignes". Això es podria materialitzar tant amb l'aprovació i implementació de lleis com amb mobilització al carrer, tot plegat per "superar els límits de la llei" i "forçar el Govern català" com creuen que ja van fer l'octubre del 2017. En demostrar-se que és "inassumible" aconseguir unes bones condicions socials formant part de l'estat espanyol, la CUP creu que seria moment d'"acumular forces" i "forçar el dret a l'autodeterminació".

Per fer això, però, refusen posar dates concretes perquè caldrà preparar bé el terreny perquè pugui tenir "legitimitat i continuïtat", cosa que lamenten que no va succeir l'1-O. Assenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per "construir el moment" i "posar les condicions" per celebrar un referèndum.

Segons els cupaires, tot el pla s'estructura al voltant de tres eixos. En primer lloc situen el rescat social per garantir unes condicions de vida i laborals dignes. A banda, se centraran en la construcció de sobiranies, amb l'aposta per una banca pública en el marc de l'econòmica o per la creació d'una empresa pública d'energia emmarcada en la sobirania energètica. Finalment, el darrer eix és el relatiu als drets i llibertats, que es traduiria en els diversos embats per forçar una superació del marc jurídic estatal i la celebració d'un referèndum.

Taula de diàleg

En relació a la taula de diàleg, fonts cupaires lamenten que ara mateix es tracta d'un espai on es negocia sobre el dret a l'autodeterminació, mentre que ells aposten perquè sigui una negociació sobre com es pot exercir aquest dret, amb un ordre del dia clar. Per tant, consideren que ara per ara és un espai "buit i sense sentit" on es fan "equilibris entre partits" i "es negocia a canvi d'interessos".

Si en el marc d'aquesta taula no s'avança en la resolució del conflicte, la CUP aposta per activar la via unilateral.

Revertir "la decadència"

Aquest dissabte se celebra la primera jornada dels "Nodes: debats d'Unitat Popular" on els cupaires debaten la proposta política. Un cop acabin els debats s'engegarà el procés d'esmenes, que acabarà l'11 de novembre.

"Volem revertir el cicle de deteriorament institucional, econòmic i social que hem viscut amb el Govern de JxCat i ERC", ha explicat el diputat de la CUP Carles Riera a l'inici d'una de les trobades. Segons Riera, les properes eleccions són una oportunitat per "acabar amb la caiguda lliure" i "la decadència" a la que els partits de Govern han portat el moviment independentista. El diputat cupaire ha defensat la proposta política per "fixar fites concretes" i treballar una estratègia que pugui fer efectiu el dret a l'autodeterminació.