La CUP ha demanat al Parlament que es posicioni contra els atacs d'Israel a la població de Palestina, que aquests últims dies s'han incrementat i han deixat més d'un centenar de morts. Concretament, els anticapitalistes han fet una proposta de declaració institucional perquè la cambra catalana insti el Govern a revisar les relacions amb Israel per no contribuir a l'"apartheid que ha estat duent a terme des de fa més de 70 anys".
Volen que "totes les formes de comerç i tracte amb Israel" se sotmetin a una major diligència per assenyalar "els qui contribueixen directament a la comissió de crims d'apartheid i persecució contra el poble palestí" i també acabar amb activitats i finançament que contribueixin directament a facilitar aquesta situació. De moment no han obtingut resposta per part de la resta de grups.
La formació també proposa posar fi a qualsevol intercanvi policial, militar o de seguretat amb Israel i promoure que s'imposi un "embargament bidireccional d'armes el més aviat possible" i donar suport també a la creació d'una comissió d'investigació per part de l'ONU per investigar la comissió d'un "crim d'apartheid contra el poble palestí".
En la mateixa línia, reclamen que la Generalitat utilitzi la seva incidència internacional per promoure la fi de "l'ocupació i la colonització" de Palestina i la destrucció del mur, el reconeixement dels drets fonamentals de la ciutadania àrab d'Israel "per a una total igualtat" i el respecte i la protecció dels drets dels refugiats palestins de tornar a casa seva.
La CUP alerta de la situació de la població de Palestina i acusa Israel de "expulsar" els veïns del barri de Sheikh Jarrah i confistar-los les cases. "Els colons sionistes han entrat al barri per provocar i amenaçar els seus habitants i els militars israelians ataquen els residents del barri i aquells palestins que es manifesten en solidaritat amb els seus veïns", denuncia la formació, que també constata que aquesta situació fa dècades que dura que dura.
Bombardejos a la franja de Gaza
Israel ha anat un pas més enllà amb la major operació sobre la franja de Gaza des de l'inici de l'escalda de violència. Amb 50 rondes de bombardejos per terra i aire en 40 minuts, l'operació ha començat a primera hora de la matinada amb 160 avions i infanteria. "Les tropes aèries i terrestres estan atacant la Franja de Gaza", ha informat l'exèrcit israelià. Des de l'inici dels enfrontaments, que cada cop s'intensifiquen més, 119 persones han mort a la Franja de Gaza, dels quals 31 són menors, i més de 800 persones han resultat ferides. A Israel, l'escut antimíssils ha interceptat el 90% dels 1.800 coets que arribaven al territori i les autoritats informen de vuit morts.
Després de la major operació contra la Franja de Gaza des de l'inici dels enfrontaments, l'exèrcit israelià ha informat aquest divendres que continuarà els atacs. "Aquesta no és l'última paraula i l'operació continuarà el temps que sigui necessari", ha dit el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu en un vídeo difós a les xarxes socials.
La CUP proposa revisar les relacions amb Israel per evitar contribuir a l'«apartheid»
La formació reclama un posicionament del Parlament però encara no ha obtingut resposta per part de la resta de grups

- Soldats israelians portant projectils d'artilleria a una unitat pròxima a la frontera entre Israel i la Franja de Gaza -
- Amir Cohen/Reuters

- Un carrer de Gaza després d'un atac de l'exèrcit israelià. -
- Europa Press
ARA A PORTADA
Publicat el 14 de maig de 2021 a les 16:18
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol garanteix «protecció diplomàtica» a la Flotilla: «No permetrem que es violi la legalitat internacional»
-
Política Reapareix la periodista amb qui dinava Mazón durant la dana deu mesos després
-
Política El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?