La CUP portarà al debat de política general una proposta de resolució que suposa obrir un nou litigi entre els partits independentistes. El text, avançat per La Vanguardia, planteja que el Parlament es comprometi a "dur a terme" un referèndum d'autodeterminació abans del final de la present legislatura. La votació pot dividir de nou el posicionament d'ERC, Junts i CUP, que continuen sense teixir una estratègia compartida.
De fet, el plantejament de la proposta dels anticapitalistes respon a l'objectiu anunciat pel grup que encapçala Dolors Sabater, que ja abans de les eleccions del 14 de febrer van anunciar que defensarien la celebració d'un nou referèndum que superés les mancances de l'1-O abans del 2025. Fins ara, ERC ha defensat que cal una nova votació però negociada amb l'Estat tot aprofitant la taula de diàleg per reclamar l'autodeterminació. Els republicans, però, no són partidaris de fixar-ne una data. Per contra, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assegurat aquest matí a Catalunya Ràdio que el mandat de l'1-O continua "vigent".
La CUP argumenta en la seva proposta que no es pot desaprofitar la porta que obre el fet que Escòcia celebri un referèndum previst per al 2023 que situarà el dret a l'autodeterminació "en el centre" del debat de la política europea.
En les últimes hores, ERC i Junts també estan ultimant les seves propostes de resolució, on es preveu discrepàncies al voltant de la defensa de la taula de negociació amb l'Estat, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tornarà a defensar aquest dimarts en la seva intervenció inicial al debat.
La CUP proposa votar la celebració d'un referèndum aquesta legislatura
Els anticapitalistes aboquen ERC i Junts a posicionar-se sobre un plantejament que continua generant discrepàncies en l'independentisme
ARA A PORTADA
-
L'alumnat a l'escola catalana cau fins als 1,6 milions en un curs marcat per la prohibició dels mòbils Marc Orts i Cussó
-
De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar Pep Martí i Vallverdú
-
-
«No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament Sara Escalera
Publicat el 28 de setembre de 2021 a les 11:29
Actualitzat el 28 de setembre de 2021 a les 11:39
Et pot interessar
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític
-
Política Unió i diversitat amb les quatre barres reinterpretades: així seran els actes del Govern per la Diada
-
Política La Moncloa burxa el PP amb la condonació del deute: «Set de cada deu euros beneficien les seves comunitats»
-
Política Primer pas per als pressupostos de 2026: el Govern fixa el sostre de despesa en 40.524 milions d'euros
-
Política Els Comuns insten Illa i Puigdemont a abordar «acords de país» com el Pacte Nacional per la Llengua
-
Política El PSC recorda a Turull que Junts també demanava «intensament» una reunió entre Illa i Puigdemont