12
de gener
de
2017, 19:00
Actualitzat:
13
de gener,
7:21h
La CUP-Crida Constituent crida a "tombar el règim del 78" després d'un "cicle molt llarg potent i ampli de lluites" arran de les quals s'ha demostrat que "l'estat espanyol és un cau de privilegis i corrupció" basat en el "capitalisme d'amiguets". "No ens preocupa el càlcul electoral", ha començat el diputat de la CUP Benet Salellas aquest dijous la conferència política de la formació, en un punt en què ha admès coincidències amb Carles Puigdemont en què els diputats de la seva formació no han vingut a guanyar res a títol personal.
Per aquest motiu, ha reclamat al president català que "s'arremangui i vingui a treballar en el procés de pressupostos", ja que, segons ha assegurat el parlamentari anticapitalista, el Govern fins ara "no ha accedit a res" en relació a les demandes de la CUP. "És necessari que el president s'impliqui", ha insistit, per tal de deixar clar que es volen revertir les retallades, deixar de "protegir el 4%" més ric dels catalans i tirar enrere processos de privatització. Igualment, ha reclamat que la independència només serà possible si el Govern "deixa de protegir els més poderosos".
Mesures per finançar la renda garantida de ciutadania
Tot seguit, la diputada Eulàlia Reguant ha defensat algunes de les esmenes presentades per la CUP, per exemple, per dotar pressupostàriament la renda garantida de ciutadania, a través d'un fons de cohesió social i garantia de rendes que, entre altres vies, es pot dotar a través d'una retallada de sous del 14% dels alts càrrecs de la Generalitat i el sector públic català. Igualment, ha reclamat que l'administració pública exigeixi salaris de, com a mínim, 1.200 euros al mes per als seus treballadors per accedir als processos de contractació pública, com ha afirmat que planteja el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i així contribuir a millorar els salaris dels catalans.
Així, Reguant ha reclamat "fer dels pressupostos una eina per millorar la vida de la gent" i pensar-lo "pel 96%" de la ciutadania. En aquest sentit, ha instat a que es comencin a "trencar els privilegis de les elits".
Una petició "sobrera" de referèndum pactat
L'encarregada d'introduir el referèndum en la conferència ha estat la diputada Anna Gabriel, que ha apuntat que la seva formació no troba necessària la petició de pactar el referèndum amb l'estat espanyol, una demanda que veu "fins i tot sobrera", atès que no "cal permís per exercir drets que tenim, ens pertoquen i ens hem guanyat". De fet, ha recordat que el PP i el govern espanyol ja han deixat clar que no cediran en aquesta qüestió.
Per tant, ha demanat que la cerca de suports al referèndum que impulsa el Pacte Nacional pel Referèndum no sigui "una cerca d'avals" i, en tot cas, "han de ser suports al referèndum, no al referèndum pactat", i aquesta recerca "ha de tenir una data de caducitat". Així mateix, ha requerit que es fixi "el més aviat possible la data de celebració del referèndum", tot estant "amatent a que la pressió judicial pot fer avançar el calendari".
Per part de la CUP, s'ha compromès a contribuir a "aprovar una llei de referèndum, a engegar la logística necessària i que tots els actors iniciïn les respectives campanyes amb les seves opcions". Ha avisat, però, que la llei que habiliti el referèndum -la de transitorietat jurídica- serà "una llei impugnada i molt probablement suspesa" i per la tramitació de la qual es rebran avisos judicials. "A partir d'aquest moment, entra a operar la legalitat intervinguda per l'Estat", ha afegit, per celebrar la votació desoint els requeriments de l'Estat per aturar-la, ja que "l'única forma de celebrar el referèndum és amb la legalitat intervinguda, impugnada i probablement suspesa". "Ens oferim a no retrocedir", ha conclòs.
Que "els comuns" s'impliquin per aconseguir les garanties
En relació a les condicions que posen els "comuns" per donar suport al referèndum, Gabriel ha cridat a "treballar per obtenir les garanties que, amb tota la raó, es demanen de moltes bandes". Tot i això, ha avisat que "les garanties les ha de donar la Generalitat" i no s'han de buscar en acords amb l'Estat o avals de la comunitat internacional. Per això, ha instat els "comuns" -a qui no ha citat directament- a implicar-se per dotar el referèndum de totes les garanties i ha demanat al Govern que s'obri a la seva participació i no treballi d'esquenes a la resta d'actors. "Les garanties no les trobarem en la UE o l'estat espanyol, les trobarem en nosaltres", ha asseverat, reclamant que ningú faci d'espectador, en una nova referència velada als "comuns".
Finalment, la portaveu del grup parlamentari ha reclamat "no devaluar el referèndum en base a càlculs partidistes" i, per això, ha avisat que els anticapitalistes seguiran pressionant per a la seva celebració i denunciaran tot allò que no vegin clar. Com amb el cas dels Mossos d'Esquadra, a qui han reclamat que obeeixin a la legalitat catalana quan es convoqui la votació: "Demanem que els Mossos es posin en mans de la gent que vol expressar-se, seria irresponsable que no hi féssim".
De fet, ha aventurat que "no seran moltes les veus internacionals que no avalaran el referèndum" i, per tant, "la força que tenim és la que no ens deixarem perdre per aquesta manca de suports", cridant a no fiar el full de ruta als suports internacionals. "Qui aconsegueixi la majoria d'adhesions és qui farà efectiu el dret a l'autodeterminació i la llibertat", ha conclòs.
Començar a treballar pel procés constituent
L'últim en intervenir ha estat el portaveu del secretariat nacional de la CUP Quim Arrufat, que ha lamentat els pocs passos fets pel Govern en relació al procés constituent: "En el procés constituent no ens queda més remei que instar el Govern a posar-se les piles". Així, ha recordat que, "si guanya el sí al referèndum, el dia després s'ha d'obrir un procés constituent radicalment democràtic de construcció d'una nova República", i és que, segons ha etzibat, "el debat ja no és entre Catalunya o Espanya, sinó entre República democràtica o Estat Inquisició".
En un moment d'auge de l'extrema dreta i els nacionalismes excloents a la Unió Europea, Arrufat a opinat que la construcció d'una República catalana social, solidària i oberta pot ser "un revulsiu per al conjunt del continent" i un pas més en la "lluita també per una altra Europa possible".
El canvi no és possible a l'Estat
El portaveu dels anticapitalistes ha insistit, en un missatge als federalistes i als "comuns", que el canvi a Espanya no és possible, ja que "el règim aguanta amb dos terços del Congrés a les seves mans" i es prepara per "refer-se". En canvi, "a Catalunya, l'escletxa no només no l'estan podent tancar, sinó que l'estem obrint més i més". No ens podem permetre el luxe de deixar-nos perdre l'oportunitat de tombar el règim el 2017 i constituir-nos en República", ha reclamat, i ha asseverat que "els acords del 78 ja no existeixen, se'ls han petat per dalt". "Si retrocedim, tenim règim per anys", ha avisat.
La conferència ha tingut lloc a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona i, entre el públic, s'hi han situat representants de partits i entitats com Jordi Turull (PDECat), Joan Tardà (ERC), Anna Simó (ERC), Xavier Domènech (En Comú Podem), Albano Dante Fachin (Podem), Joan Josep Nuet (EUiA), Antoni Castellà (Demòcrates) o Jordi Cuixart (Òmnium).
Per aquest motiu, ha reclamat al president català que "s'arremangui i vingui a treballar en el procés de pressupostos", ja que, segons ha assegurat el parlamentari anticapitalista, el Govern fins ara "no ha accedit a res" en relació a les demandes de la CUP. "És necessari que el president s'impliqui", ha insistit, per tal de deixar clar que es volen revertir les retallades, deixar de "protegir el 4%" més ric dels catalans i tirar enrere processos de privatització. Igualment, ha reclamat que la independència només serà possible si el Govern "deixa de protegir els més poderosos".
Mesures per finançar la renda garantida de ciutadania
Tot seguit, la diputada Eulàlia Reguant ha defensat algunes de les esmenes presentades per la CUP, per exemple, per dotar pressupostàriament la renda garantida de ciutadania, a través d'un fons de cohesió social i garantia de rendes que, entre altres vies, es pot dotar a través d'una retallada de sous del 14% dels alts càrrecs de la Generalitat i el sector públic català. Igualment, ha reclamat que l'administració pública exigeixi salaris de, com a mínim, 1.200 euros al mes per als seus treballadors per accedir als processos de contractació pública, com ha afirmat que planteja el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i així contribuir a millorar els salaris dels catalans.
Així, Reguant ha reclamat "fer dels pressupostos una eina per millorar la vida de la gent" i pensar-lo "pel 96%" de la ciutadania. En aquest sentit, ha instat a que es comencin a "trencar els privilegis de les elits".
Una petició "sobrera" de referèndum pactat
L'encarregada d'introduir el referèndum en la conferència ha estat la diputada Anna Gabriel, que ha apuntat que la seva formació no troba necessària la petició de pactar el referèndum amb l'estat espanyol, una demanda que veu "fins i tot sobrera", atès que no "cal permís per exercir drets que tenim, ens pertoquen i ens hem guanyat". De fet, ha recordat que el PP i el govern espanyol ja han deixat clar que no cediran en aquesta qüestió.
Per tant, ha demanat que la cerca de suports al referèndum que impulsa el Pacte Nacional pel Referèndum no sigui "una cerca d'avals" i, en tot cas, "han de ser suports al referèndum, no al referèndum pactat", i aquesta recerca "ha de tenir una data de caducitat". Així mateix, ha requerit que es fixi "el més aviat possible la data de celebració del referèndum", tot estant "amatent a que la pressió judicial pot fer avançar el calendari".
Per part de la CUP, s'ha compromès a contribuir a "aprovar una llei de referèndum, a engegar la logística necessària i que tots els actors iniciïn les respectives campanyes amb les seves opcions". Ha avisat, però, que la llei que habiliti el referèndum -la de transitorietat jurídica- serà "una llei impugnada i molt probablement suspesa" i per la tramitació de la qual es rebran avisos judicials. "A partir d'aquest moment, entra a operar la legalitat intervinguda per l'Estat", ha afegit, per celebrar la votació desoint els requeriments de l'Estat per aturar-la, ja que "l'única forma de celebrar el referèndum és amb la legalitat intervinguda, impugnada i probablement suspesa". "Ens oferim a no retrocedir", ha conclòs.
Que "els comuns" s'impliquin per aconseguir les garanties
En relació a les condicions que posen els "comuns" per donar suport al referèndum, Gabriel ha cridat a "treballar per obtenir les garanties que, amb tota la raó, es demanen de moltes bandes". Tot i això, ha avisat que "les garanties les ha de donar la Generalitat" i no s'han de buscar en acords amb l'Estat o avals de la comunitat internacional. Per això, ha instat els "comuns" -a qui no ha citat directament- a implicar-se per dotar el referèndum de totes les garanties i ha demanat al Govern que s'obri a la seva participació i no treballi d'esquenes a la resta d'actors. "Les garanties no les trobarem en la UE o l'estat espanyol, les trobarem en nosaltres", ha asseverat, reclamant que ningú faci d'espectador, en una nova referència velada als "comuns".
Finalment, la portaveu del grup parlamentari ha reclamat "no devaluar el referèndum en base a càlculs partidistes" i, per això, ha avisat que els anticapitalistes seguiran pressionant per a la seva celebració i denunciaran tot allò que no vegin clar. Com amb el cas dels Mossos d'Esquadra, a qui han reclamat que obeeixin a la legalitat catalana quan es convoqui la votació: "Demanem que els Mossos es posin en mans de la gent que vol expressar-se, seria irresponsable que no hi féssim".
De fet, ha aventurat que "no seran moltes les veus internacionals que no avalaran el referèndum" i, per tant, "la força que tenim és la que no ens deixarem perdre per aquesta manca de suports", cridant a no fiar el full de ruta als suports internacionals. "Qui aconsegueixi la majoria d'adhesions és qui farà efectiu el dret a l'autodeterminació i la llibertat", ha conclòs.
Començar a treballar pel procés constituent
L'últim en intervenir ha estat el portaveu del secretariat nacional de la CUP Quim Arrufat, que ha lamentat els pocs passos fets pel Govern en relació al procés constituent: "En el procés constituent no ens queda més remei que instar el Govern a posar-se les piles". Així, ha recordat que, "si guanya el sí al referèndum, el dia després s'ha d'obrir un procés constituent radicalment democràtic de construcció d'una nova República", i és que, segons ha etzibat, "el debat ja no és entre Catalunya o Espanya, sinó entre República democràtica o Estat Inquisició".
En un moment d'auge de l'extrema dreta i els nacionalismes excloents a la Unió Europea, Arrufat a opinat que la construcció d'una República catalana social, solidària i oberta pot ser "un revulsiu per al conjunt del continent" i un pas més en la "lluita també per una altra Europa possible".
El canvi no és possible a l'Estat
El portaveu dels anticapitalistes ha insistit, en un missatge als federalistes i als "comuns", que el canvi a Espanya no és possible, ja que "el règim aguanta amb dos terços del Congrés a les seves mans" i es prepara per "refer-se". En canvi, "a Catalunya, l'escletxa no només no l'estan podent tancar, sinó que l'estem obrint més i més". No ens podem permetre el luxe de deixar-nos perdre l'oportunitat de tombar el règim el 2017 i constituir-nos en República", ha reclamat, i ha asseverat que "els acords del 78 ja no existeixen, se'ls han petat per dalt". "Si retrocedim, tenim règim per anys", ha avisat.
La conferència ha tingut lloc a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona i, entre el públic, s'hi han situat representants de partits i entitats com Jordi Turull (PDECat), Joan Tardà (ERC), Anna Simó (ERC), Xavier Domènech (En Comú Podem), Albano Dante Fachin (Podem), Joan Josep Nuet (EUiA), Antoni Castellà (Demòcrates) o Jordi Cuixart (Òmnium).