La cúpula del PDECat dissenya una assemblea «a fons» i sospesa ampliar la direcció al juliol

La formació celebra aquest dissabte un consell nacional marcat per l'abast del congrés de l'estiu, del qual aspiren a sortir units per encarar les municipals

El consell nacional del PDECat decidirà sobre els detalls del congrés
El consell nacional del PDECat decidirà sobre els detalls del congrés | PDECat
26 de maig de 2018, 07:00
Actualitzat: 8:55h
"L'assemblea del juliol servirà per tancar el congrés fundacional del 2016". Són paraules d'un bon coneixedor de la sala de màquines del PDECat, una formació hereva de Convergència i que ha viscut dos anys convulsos per factors externs -l'acceleració del procés, amb el referèndum i la declaració d'independència com a exponents- i interns -les dificultats per recosir les famílies-. L'horitzó de l'assemblea -així és com s'anomena el que tradicionalment es coneixia com a congrés- dels dies 20, 21 i 22 de juliol fa que la direcció, qüestionada per un sector crític rellevant, hagi de posar propostes damunt la taula. El consell nacional d'aquest dissabte servirà per posar les bases del debat.

Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la cúpula oferirà celebrar una "assemblea a fons" -per tocar "el que calgui" del partit- i, en aquest sentit, posarà damunt la taula la possibilitat d'ampliar la direcció. Quan Artur Mas i el seu equip es van posar a dissenyar la refundació de CDC, van arribar a la conclusió que calia un equip executiu reduït, de només dotze persones, per tal de tenir un funcionament més àgil. Davant la possibilitat que els crítics -encapçalats per Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i integrant del corrent Moment Zero- reclamin que l'assemblea del juliol es converteixi en una ocasió per renovar de dalt a baix la direcció, la direcció liderada per Marta Pascal pretén avançar-se i proposar una ampliació de la cúpula.

El consell nacional validarà la data del congrés i rebrà l'encàrrec de definir-ne el reglament i, per tant, l'abast. La direcció insistia en els últims mesos, davant l'embat -sempre privat- dels crítics, que l'assemblea només havia de tenir caràcter ideològic, però amb el temps ha anat modulant la posició. "Parlarem del que calgui", destaquen fonts de la cúpula. "Estic convençut que arribarem a un pacte", manté un alt dirigent del partit. Un tercer afegeix: "Si som intel·ligents, arribarem al congrés amb tot parlat. No sé si ens podem permetre un escenari com el de fa dos anys". Quan la direcció assenyala voler parlar de tot, també vol dir que està disposada a refer el règim d'incompatibilitats -un dels problemes interns al PDECat- i a integrar totes les sensibilitats a la cúpula.

""Si som intel·ligents, arribarem al congrés amb tot parlat. No sé si ens podem permetre un escenari com el de fa dos anys", reflexiona un alt dirigent consultat

Aquests bons propòsits, però, no amaguen la tensió existent entre sectors. El sopar celebrat a Rubí i impulsat per Moment Zero -format per quadres propers a Mas en l'època de Palau i liderat per Miquel Buch, proper conseller d'Interior-, del qual la cúpula en tenia coneixement, va generar crítiques. "I, en lloc d'esperar, Pascal ha optat per avançar-los per la dreta", defineix gràficament un dirigent consultat. L'entorn de la coordinadora general interpreta que els crítics donaven per fet que renunciaria a seguir en el càrrec, però de moment això no està damunt la taula. Mas, que va ser un dels seus principals suports per assumir el càrrec de coordinadora genera, assenyalava aquesta setmana en una entrevista al diari Ara que encara no tocava posar fi al seu mandat, perquè havia estat escollida per un període de quatre anys.

Plantejar canvis d'aquests tipus, segons la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, és "extemporani". El nom escollit pels crítics per plantar cara a la cúpula és Joan Ramon Casals, que va tenir responsabilitats internes a Convergència, sempre en l'àmbit municipalista, sota la direcció de Lluís Corominas i Francesc Homs. Casals va ser un dels tres diputats -juntament amb Jordi Cuminal i Albert Batalla, també de Moment Zero- que va amenaçar amb estripar el carnet si Carles Puigdemont convocava eleccions i no declarava la independència el 26 d'octubre. Entre els seus suports també hi ha el dels liberals i també el corrent Generació Llibertat, liderat per Carles Agustí. David Saldoni, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), li fa costat.

Moció de censura

A banda del congrés del juliol, la moció de censura anunciada per Pedro Sánchez centrarà part del debat al consell nacional. El PDECat està obert a participar-hi, sempre i quan Ciutadans no formi part de l'equació i el PSOE faci concessions a Catalunya. La qüestió ja es va debatre ahir a la tarda a la direcció, convocada d'urgència, i els contactes amb els socialistes ja han arrencat de manera informal a través de Carles Campuzano, portaveu a Madrid, i Margarita Robles, la seva homòloga al PSOE. La voluntat d'escoltar la proposta del PSOE contrasta amb la severitat de Junts per Catalunya (JxCat) a l'hora d'oposar-s'hi, com ha explicitat Eduard Pujol.

"Rajoy no ens agrada gens. Però què guanyem els catalans substituint un còmplice del 155 per un còmplice del 155? Què guanyem substituint un corrupte per una persona que en els últims dies ha tingut la poca talla d'Estat d'insultar el president de Catalunya?", es preguntava Pujol als passadissos del Parlament. Alguns diputats, en privat, van considerar que anava "desorientat". Del consell nacional en podria sortir el posicionament de validar negociacions amb el PSOE, a l'espera de la concreció del plantejament que faci Sánchez. Si hi ha Ciutadans, això sí, se'n desmarcarien.
 

Marta Pascal, David Bonvehí i Neus Munté, en l'últim consell nacional del PDECat Foto: PDECat