D'entrada, els republicans -així ho va manifestar ahir la portaveu de la formació, Marta Vilalta, i hi ha tornat a insistir aquest dimarts el vicepresident Pere Aragonès- aspiren a pactar el dia en què els ciutadans seran cridats a les urnes. Però la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha recalcat després del consell executiu que la data i la convocatòria són competència exclusiva del president, que és qui la farà pública un cop s'aprovin els pressupostos. Budó, en aquest sentit, ha assenyalat que en cap moment es va donar per fet que els comicis serien 54 dies -el termini legal establert- després de validar els comptes, obrint la porta a que fossin, fins i tot, després de l'estiu.
🎥 consellera @meritxellbudo: "És competència del president de la Generalitat decidir la convocatòria de la data de les eleccions i, per tant, serà el president @QuimTorraiPla qui, un cop aprovats els #Pressupostos2020 en tràmit parlamentari, comunicarà la data de les eleccions" pic.twitter.com/cn3l4j2KMM
— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) February 11, 2020
Fonts governamentals, a banda, assenyalen que el decret de convocatòria pot ser recorregut per part d'aquelles forces que consideren que el president ja no pot exercir les seves competències perquè ja no és diputat -el PP té en marxa una querella per usurpació de funcions-, de manera que això pot retardar el calendari. Juliol i agost són dates tradicionalment vetades per celebrar eleccions, i el juny tampoc és ben vist per tothom. Fins i tot hi ha dirigents que especulen amb la possibilitat de desplaçar-les fins a l'1-O, de manera que coincidissin amb el tercer aniversari del referèndum.
[noticia]196174[/noticia]
En ple pols entre JxCat i ERC pel futur de la legislatura, fa dues setmanes, la data de les eleccions va generar un fort debat dins l'espai que lidera Carles Puigdemont. Hi havia partidaris de fer-les de manera immediata, però també dirigents -és el cas dels presos i també de l'expresident- que eren partidaris de contemporitzar. Finalment, Torra -en un exercici de "responsabilitat", com insisteix JxCat aquests dies- va apostar per aprovar els pressupostos abans d'anar a les urnes, però es va guardar la data.
Una data que podria arribar a ser forçada per la justícia espanyola en funció del trànsit del recurs de Torra al Tribunal Suprem contra la condemna per desobediència i la conseqüent inhabilitació. Els advocats del president, però, estan convençuts que la resolució no serà immediata. Allargar les eleccions a la tardor, a banda, dotaria l'espai de JxCat de més temps per reordenar-se i triar les primeres places d'una candidatura que es tornarà a fer sota l'influx de Puigdemont, a qui sectors de la formació reclamen que sigui número u acompanyat d'un segon que seria el presidenciable a la Generalitat.
Una cursa d'obstacles entre socis de Govern
ERC és conscient que el botó electoral el té únicament Torra. Amb tot, els republicans no renuncien a acordar amb JxCat la data i l'estratègia amb la qual es presenten. La lectura que fan els d'Oriol Junqueras de portes enfora és que, si l'independentisme arriba en un context de divisió i enfrontament als comicis, el propi moviment se'n pot veure ressentit. Entre bambolines, però, també temen que el discurs de desgast sense treva -el propi president els va acusar de "deslleials" quan va anunciar les eleccions i JxCat ha posat ja en marxa un to bel·ligerant amb ERC- els acabi passant factura.
El plantejament d'ubicar les eleccions després de l'estiu no respon a un acord amb ERC, que intenta afrontar les converses amb els seus socis de Govern amb la dificultat afegida que no hi ha un posicionament unànime dins de JxCat. En tot cas, els republicans estan convençuts que si la taula de diàleg entre governs es posa en marxa i avança, el clima electoral els jugarà a favor perquè la seva aposta per la via dialogada es veurà ratificada. Puigdemont ha ordenat als seus implicar-se en la taula -la bandera del diàleg no la volen abandonar-, tot i desconfiar dels seus resultats.
🎥[VÍDEO] @perearagones: "Mai havia passat que hi hagi un govern espanyol assegut a negociar sobre el futur de Catalunya,âŒno anem a parlar d’un Estatut o del finançament, anem a parlar de com es posa fi a la repressió i de com es consulta📩a la ciutadania sobre la independència" pic.twitter.com/K6SgwGWVxm
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) February 11, 2020
El complex camí cap a les eleccions aboca els dos partits a prioritzar les discrepàncies a curt termini. En aquests moments, Aragonès està en converses amb el president per tancar la composició de la taula de negociació, però també per arribar-hi amb la polèmica sobre la figura del mediador resolta. Si bé la presència del vicepresident i coordinador nacional d’ERC està assegurada, la distància sobre la segona de les qüestions no està a hores d'ara resolta.
Si el president català considera aquesta presència arbitral com a "imprescindible", des d’ERC asseguren que no és condició sine qua non perquè la taula de negociació comenci a caminar. Al Parlament hi van votar a favor, asseguren, perquè la veuen positiva i perquè es una reclamació que cohesiona, però els republicans no avalen que es condicioni el diàleg a aquesta exigència. Torra ha decidit deixar en mans de l'espai de partits i entitats independentistes la decisió de si es porta o no la reivindicació quan es trobin cara a cara amb el govern espanyol.
[noticia]196188[/noticia]
Tenint present que la Moncloa ha dit aquest dimarts que la trobada es convocarà "en breu", hauran de tancar contra rellotge amb quina estratègia negociadora es presenten JxCat i ERC davant del govern Sánchez-Iglesias. Des de la cúpula del carrer Calàbria sostenen que no es pot arribar a la cita sense aquesta qüestió resolta per plantejar conjuntament els dos grans objectius de l'independentisme: l'autodeterminació i l'amnistia.
La Moncloa tomba el mediador
En tot cas, que la reivindicació de la figura del mediador no té recorregut ho ha deixat ben clar la Moncloa. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha donat per tancada la "falsa polèmica" tot assegurant que "no és necessària" la presència d'un relator perquè el diàleg es farà "amb llums i taquígrafs". Ha defensat, a més, que la taula entre governs per abordar el conflicte s'ha de reunir encara que el clima electoral s'hagi imposat a Catalunya per la proximitat de les eleccions.
[noticia]196100[/noticia]
"El diàleg no pot esperar, és urgent i necessari", ha conclòs. El govern Sánchez-Iglesias té assumit que mantenir el fil d'interlocució amb la Generalitat serà tota una cursa d'obstacles per les discrepàncies irresolubles entre governs, però també per la competència entre els partits catalans.
