La celebració del referèndum d'octubre del 2017 i “eln retrocés en el sistema de protecció dels drets fonamentals” ha deixat en evidència les mancances del règim constitucional espanyol. "Un nou metadret de defensa de l'Estat com és el principi de la indissoluble unitat ha entrat en escena". Aquesta és la idea central que ha exposat la jurista Mercè Barceló en el seu discurs d’ingrés a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sota el títol La fragilitat de l’estat espanyol com a estat democràtic. Ha estat el mateix dia que el TC ha avalat la llei d'amnistia.
Mercè Barceló ha sostingut que l'autodefensa de l'Estat ha servit per "justificar la persecució d'idees polítiques acosta de les regles més elementals de l'estat de dret". La jurista ha recordat les paraules de qui va ser líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba: "Espanya pagarà el preu que sigui per salvaguardar la seva unitat".
Barceló ha fet un recorregut històric del sistema polític espanyol des del 1714 i l’hegemonia de Castella en l’estructuració de l’Estat. Un trajecte que mostra el predomini de tot un conglomerat de forces conservadores i autoritàries que els llargs regnats d’Isabel II i d’Alfons XII i Alfons XIII van consolidar, amb breus parèntesis liberals o progressistes. El triomf del franquisme va reforçar molts d’aquests trets, amb un pes decisiu de forces com el poder militar i l’Església.
“L’estat espanyol ha estat històricament feble, amb incapacitat per imposar el model centralista francès d’una manera definitiva”, ha explicat l’acadèmica, que ha interpretat la transició com una reforma que va acabar blanquejant la dictadura. Donar resposta a les reivindicacions catalana i basca va ser un dels grans debats d’aquells anys constituents que es va voler resoldre amb l’estructuració de l’estat de les autonomies.
La sentència del TC del 2010 va desembocar en una nova etapa en què la majoria del Parlament va fer seva l’aposta pel dret a decidir. Una majoria que a les eleccions del 2015 va dur el bloc sobiranista al 47% dels vots i una majoria absoluta a la cambra. El rebuig de l’estat a una sortida democràtica al conflicte va dur al referèndum unilateral del 2017. Derivar al poder judicial la resolució d’un conflicte polític de 300 anys va suposar una forta sacsejada al sistema constitucional.
Barceló ha detallat els moments més destacats de la repressió estatal, multiplicant-se les incidències en l’àmbit de les llibertats, amb llistes negres i condemnes judicials. “Es van coartar drets fonamentals i això va tenir un impacte en les llibertats de tota la ciutadania”. Es va capgirar la doctrina jurídica en temes sensibles com la responsabilitat de les meses de cambres legislatives per les seves decisions, fins aleshores obligades tan sols a preservar les formalitats del procés legislatiu.
La Constitució del 1978 va ser una “bona oportunitat” per superar un plet històric entre Catalunya i l’estat que no ha acabat bé, ha sostingut Barceló, al recordar que l’intent de Catalunya de tornar a l’esperit inicial del text del 1978 a través de la reforma de l’Estatut del 2006 va ser aterrat pel Tribunal Constitucional.
L’acadèmic que ha contestat el discurs de recepció ha estat Enoch Albertí, membre també de l’IEC i president del Consell de Garanties Estatutàries. Albertí ha destacat la carrera de Barceló com a jurista, però destacant també la seva activitat com a ciutadana compromesa, com ha demostrat en fòrums i associacions com el Col·lectiu Praga. Les aspiracions per resoldre la qüestió catalana només s’han vist canalitzades en moments de democràcia plena.
“Només en un context de força pressió democràtica han pogut fer via institucions pròpies d’autogovern”, ha asseverat Albertí. En l’“hostilitat oberta” contra tota aspiració catalana s’hi han trobat tots els corrents espanyols, també el progressisme liberal espanyol, emmirallat en el model francès i contemplant sempre les reivindicacions catalanes com un foralisme reaccionari. Aquest liberalisme unitarista es va conformar clarament durant les guerres carlines.
“Queda clar que la resolució del problema català només es pot entomar en el marc d’un estat democràtic com una expressió radical del dret a decidir”, ha afirmat Albertí. La qüestió catalana posa a prova les bases del sistema democràtic espanyol. Ha assenyalat que Espanya és una mena d’estat dual en què el desplegament íntegre de la democràcia és real en alguns àmbits però no pel que fa a admetre el dret a decidir.
Enoch Albertí ha criticat que la Constitució no pot ser blindada a la mirada de les noves generacions i, tot i no propugnar una reforma de la Carta Magna cada vint anys, ha citat Thomas Jefferson quan deia que una Constitució pertany als vius i no als morts. Un debat atractiu sobre les limitacions del model democràtic espanyol que Mercè Barceló ha proposat i que enriquirà en aportacions la tasca intel·lectual de l’IEC.
