Durant la redacció de la llei d'amnistia existien múltiples contactes entre totes les parts. L'independentisme, fins i tot, es va posar en contacte amb jutges per tal que els assessoressin a l'hora de proposar redactats que tinguessin encaix legal i que permetessin passar el sedàs del Tribunal Constitucional (TC). Tan important era que la norma inclogués totes les causes vinculades al procés -el Tsunami Democràtic va ser un maldecap fins al final- com que fos inatacable des del punt de vista legal, de manera que també el PSOE tenia interès en protegir la constitucionalitat de la norma en un TC que té majoria -per ara- progressista. La primera part de la feina ja està feta.
Hi ha, però, deures pendents. Tenen a veure amb l'aplicació íntegra de la norma, que de moment ha deixat fora dirigents com Carles Puigdemont, Jordi Turull i Oriol Junqueras. Tots ells esperen que el calendari s'acceleri a partir d'ara. Al llarg de les últimes setmanes, dirigents consultats per Nació assenyalen que se'ls ha traslladat que, amb la sentència del TC a la mà avalant l'amnistia, la resta de recursos interposats contra la norma "es resoldran molt ràpidament", de manera que la pròxima fase ja serà l'estudi dels recursos d'empara presentats per tal de deslliurar-se de les causes pendents -Puigdemont- o de les condemnes per malversació -Junqueras i Turull- vinculades a l'1-O.
Ningú s'atreveix a fixar dates, però la tardor apareix com un horitzó raonable per tenir resoltes totes les qüestions pendents. Una de les vies que té Puigdemont -un cop el Tribunal Suprem ha tornat a clarificar aquesta setmana que no li aplicarà l'amnistia- és la de demanar mesures cautelars abans que es resolgui a fons el seu cas. D'altra banda, el dia 15 de juliol hi ha la vista a Luxemburg sobre les qüestions prejudicials contra l'amnistia, però la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no arribarà fins a la tardor. Serà aleshores quan es preveu que arribi la sentència dels recursos d'empara dels condemnats per l'1-O -alguns d'ells ja en càrrecs institucionals- i dels exiliats.
El calendari ha anat variant amb el pas dels mesos. A principis del 2025, la versió més estesa era que a partir del juliol Puigdemont podria afrontar el retorn amb garanties. De fet, fonts consultades assenyalen que aquest era l'horitzó que es traslladava al líder a l'exili per part d'instàncies estatals al corrent de les deliberacions al TC. Tanmateix, però, les veus més prudents de l'entorn de l'expresident insisteixen que és millor no posar dates i que estan descartats episodis com el de l'estiu passat, quan Puigdemont es va desplaçar a Barcelona per la investidura de Salvador Illa. El president, per cert, ha reclamat aquest dijous amb contundència que la llei s'apliqui de manera immediata.
El futur de Puigdemont i Junqueras
Però la decisió del TC d'aquest dijous no té cap efecte directe sobre Puigdemont i Junqueras. El Suprem ja hi ha dit la seva i no es tornarà a pronunciar sobre la qüestió fins que es resolguin els recursos d'empara. Si bé és cert que l'encaix de l'amnistia a la Constitució era necessari, no és encara suficient per garantir un retorn de l'expresident o bé per aixecar la inhabilitació del líder d'ERC. No es discuteix la constitucionalitat de la llei, sinó que no s'aplica amb l'argument que la malversació en queda fora. En la sentència, el TC tomba els arguments del PP, però no fa cap referència a delictes concrets o bé a vulneracions de drets fonamentals, les qüestions que afecten directament els líders del procés.
Els ritmes dels condemnats i els exiliats avancen, ara, a ritmes diferents. Si Junqueras i els presos ja han pogut presentar recursos d'empara, Puigdemont i la resta d'exiliats ho poden fer des d'aquest dimecres i tenen 20 dies hàbils. La defensa preveu demanar al TC que deixi en suspens cautelarment les ordres de detenció mentre no resol els recursos d'empara, previsiblement a la tardor. Quan es pronunciï l'alt tribunal, la decisió tornarà al Suprem, que és l'encarregat d'aplicar la llei i podria tornar a posar-hi traves, sigui amb una qüestió prejudicial al TJUE (amb un recorregut que dependrà, en part, de què digui Luxemburg sobre altres impugnacions) o bé amb algun argument ara com ara imprevisible.
Qüestions legals a banda, tant ERC com Junts han indicat que l'amnistia era la primera part d'una negociació més àmplia. Ara hauria de tocar, en teoria, qüestions vinculades a la resolució del conflicte incloses en els acords d'investidura signats amb Pedro Sánchez i, en el cas dels republicans, amb Illa. El finançament singular s'hauria de posar en marxa en una reunió de la comissió bilateral aquest dilluns, i Junqueras ja ha advertit el president de la Generalitat -com va avançar Nació- que sense avenços no tindrà pressupostos. Junts, si el català acaba sent oficial a Europa, activarà els ressorts per exigir un model singular similar al concert. Sempre que, això sí, la legislatura continuï en vigor a Madrid.
