Un polvorí educatiu, arma llancívola de la dreta, episodi contradictori a la Moncloa entre el PSOE i Podem i ara, també, munició de la batalla sense treva que lliuren Junts i ERC. L'ona expansiva de l'ordre judicial perquè s'imposi un 25% de castellà a les escoles catalanes -amb el cas de Canet de Mar com a paradigma és recent- va camí de ser una de les carpetes que faci més estralls en una coalició de Govern que continua exhibint fragilitat fins i tot en aquelles qüestions en què, des del punt de vista polític, hi ha teòricament sintonia en el fons. Dissabte hi ha una manifestació unitària convocada per la plataforma Som Escola per defensar el model d'immersió i a hores d'ara no hi ha cap pla governamental per blindar-lo més enllà del terreny declaratiu. Al ple del Parlament d'aquesta setmana també s'escoltaran les reverberacions del cas.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reiterat en les últimes hores el seu compromís d'"enfortir" el català com a eina de cohesió social. Ho ha fet durant el discurs en l'acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi, però també durant la compareixença conjunta amb el lehendakari Iñigo Urkullu, durant la qual ha demanat "que es deixi en pau la llengua catalana" i que els partits polítics no en facin "partidisme". Les concrecions sobre com fer-ho, però, les ha deixat per a la cimera amb les entitats socials i pedagògiques convocada per dijous.  

Tant ERC com Junts consideren que el model d'immersió a l'escola catalana és un consens social que cal preservar i enfortir, però el com fer-ho torna a ser de nou carn de canó de la batalla que lliuren dos partits que governen plegats mirant-se de reüll i acumulant discrepància setmana rere setmana. Com s'ha d'encarar la defensa del català se suma a la llista de xocs acumulats en set mesos de vigència de l'actual Govern juntament amb l'ampliació de l'aeroport, els macroprojectes de Hard Rock i els Jocs d'Hivern, el pacte de pressupostos amb els comuns, la taula de negociació amb la Moncloa o el suport als comptes de Pedro Sánchez.

[noticiadiari]2/228094[/noticiadiari]
Si aquest diumenge va ser el vicepresident Jordi Puigneró qui advertia en una entrevista a El Punt Avui que l'estabilitat del Govern està "en risc" i que la defensa del català bé valdria tombar els pressupostos de Pedro Sánchez, aquest dilluns la metxa l'ha encès la presidenta del Parlament, Laura Borràs, quan ha demanat al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que assumeixi la direcció dels centres obligats per la justícia a impartir un 25% de les hores lectives en castellà. 

Lluny d'afluixar la pressió, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, s'ha enfilat al faristol per reclamar al departament comandat pels republicans que "blindi" els directors de les escoles, sobre qui recau l'amenaça judicial en cas no complir la sentència dictada. Al costat de mesures com aquesta, ha reclamat "complir" el marc normatiu existent -començant per la llei d'educació de Catalunya, aprovada durant el segon tripartit- i explorar alternatives al Parlament per millorar la situació del català. La CUP, en aquest ple, portarà a votació una moció en la qual s'hi reclamarà que Cambray assumeixi les regnes del centre de Canet per protegir l'equip directiu i evitar l'apliació de la sentència.

La recepta no ha estat ben païda a ERC, en nom de la qual la secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha replicat que la sortida al setge judicial al català passi per apuntalar el marc legal del país i no per "solucions improvisades i màgiques". L'aposta d'Aragonès i també dels republicans és que la resposta a la sentència del Tribunal Suprem es teixeixi a la cimera amb els representants del sector educatiu per articular una acció col·legiada a les resolucions judicials que està convocada el dijous. Atendre la proposta de Borràs, ha advertit, seria "carregar-se l'autonomia dels centres".

[noticiadiari]2/228087[/noticiadiari]
Des de Junts s'ha situat també la pressió sobre el PSOE i, en concret, sobre el ministre de Cultura, Miquel Iceta. Fins ara, Cambray ha sostingut que tenien el compromís del govern espanyol de no reclamar l'execució de la sentència del Suprem. El tribunal, però, sí que ho exigeix per a tot el sistema més enllà de les 80 denúncies que han interposat famílies des del 2005 i posa en escac un model vigent durant dècades a Catalunya.

Amb menys decibels i escarafalls, la polèmica judicial sobre el model d'immersió a l'escola catalana també genera un xoc de posicionaments a la Moncloa que té rèplica a Catalunya per boca del PSC i dels comuns. Els socialistes catalans ja han aclarit via la presidenta del partit i alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, que no assistiran a la manifestació de Som Escola. El motiu, al·leguen, és que estaran celebrant el congrés extraordinari en què Salvador Illa rellevarà oficialment Miquel Iceta com a líder del PSC, un conclave que està fixat des de fa mesos i que precisament porta per lema Governar Catalunya per la vocació de convertir-se "en alternativa" de govern.

[noticiadiari]2/228099[/noticiadiari]
En canvi, els comuns no només han confirmat la seva assistència, sinó que han aixecat el dit per assenyalar que els socialistes catalans "decebran" molts dels seus votants si no participen de la protesta per defensar el model d'immersió. Els d'Illa, però, insisteixen que el seu compromís no es pot posar en dubte al mateix temps que defensen que es compleixi la sentència amb el 25% de castellà a les aules i que no es polititzi la llengua. Tot plegat, mentre el PSOE, embrancat encara en la negociació amb ERC per aprovar definitivament els pressupostos en base a l'acord pel català -encara irresolt- a la llei de l'audiovisual passa de puntetes per l'assumpte. El mateix que fa la vicepresidenta Yolanda Díaz, centrada en tancar la carpeta de la reforma laboral.

Lluny de ser una carpeta tancada, el català es troba al centre del debat i, com és habitual en les qüestions de primera fila, no existeix consens entre ERC i Junts sobre quina és la manera de procedir. La reunió del consell executiu d'aquest dimarts servirà per posar el termòmetre a una relació que viu abonada al risc de la inestabilitat.