El pressupost de despesa militar del 2018 ja era, el mes de novembre, 562,1 milions superior al del 2009, després de diverses ampliacions de crèdit. I això que la majoria de partides són encara molt més baixes que les d'aquell any, l'anterior a iniciar les retallades, segons les dades del ministeri d'Hisenda, malgrat que la sortida de la crisi ha implicat que, any rere any, la despesa pública anés recuperant-se. La de l'exèrcit, però, ha tingut prioritat.

En realitat, la despesa total de l'Estat sí que ha augmentat, però aquesta s'ha concentrat en dues àrees que, en bona mesura, escapen de la discrecionalitat política, com són les pensions -18.416 milions més que el 2009- i, sobretot, el deute públic -69.121 milions més-, malgrat que, en el primer cas, és cert que s'han millorat lleument les prestacions de jubilació. Aquests increments pressupostaris tan concentrats han obligat a ajornar la recuperació de les partides en altres matèries.

La més perjudicada és la d'infraestructures -8.614 milions menys aquest 2018 que el 2009-, fet que també perjudica les inversions a Catalunya. També ha sortit especialment damnificada l'àrea d'investigació i recerca, amb 3.361,6 milions menys, essent l'espanyol un dels estats d'Europa que més ha retallat en aquest estratègic camp. El pressupost haurà estat també més de 1.000 milions inferior en acció exterior, habitatge, agricultura, indústria i seguretat, mentre que no s'escapen de l'ajust àrees socials com sanitat -703,9 milions menys-, educació -633,8 milions menys- o serveis socials -15 milions menys-, matèria que inclou dependència.

Les excepcions que recuperen despesa

Les úniques àrees que, per ara, han recuperat els nivells del 2009 són foment de l'ocupació -un milió més-, justícia -77 milions més-, subvencions al transport -406,4 milions- i, al capdavant i com ja s'ha esmentat, defensa -562,1 milions-. Un lideratge en què hi té una responsabilitat important Pedro Sánchez, malgrat que només ha governat la segona meitat del 2018.

En aquest període, un terç de les ampliacions de crèdit que ha aprovat el govern socialista han anat a engruixir el ministeri de Defensa, el qual ha vist com el seu pressupost creixia en 330,3 milions respecte el de juliol. Molt per davant de l'augment de departaments com el de sanitat -191,4 milions més, sobretot per la recuperació de la universalitat de la salut- o el d'energia -189,3 milions més-. En general, com és normal en la majoria d'exercicis, tots els ministeris han vist augmentar les seves partides, però en algunes han caigut lleument, com en el de justícia -0,9 milions menys- o el d'ocupació -8,8 milions menys-.
 
La hipertròfia en la despesa militar espanyol entre l'aprovació dels comptes i la seva execució és una constant any rere any, amb els governs de qualsevol signe. Aquests aproven pressupostos amb una despesa prevista limitada, però posteriorment l'inflen a base d'ampliacions de crèdit, mes a mes. Normalment, aquest augment respecte allò aprovat per les Corts Generals ronda els 1.000 milions d'euros anuals, però el 2012 va superior els 2.700 milions més.

Cop del TC a l'augment de despesa militar

La via per emmascarar aquestes despeses extres i sense validar-les per part dels diputats és preveure una partida irrisòria per a missions a l'exterior i per a programes especials d'armament i, després, ampliar-les per decisió de l'executiu. Fins i tot, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional l'ús de decrets per engruixir el pressupost per pagar programes especials d'armament que, en realitat, ja estaven previstos durant la tramitació dels comptes.

Això va obligar a incloure aquestes quantitats en els pressupostos del 2017, fet que va fer que el ministeri de Defensa augmentés les seves partides en quasi 2.000 milions en aquells comptes, respecte els anteriors. I el 2018 encara van pujar més, fins als 8.188,9 milions, per bé que la despesa final serà prop de 1.000 milions superior, fins a assolir els 9.144 milions, molt per sobre que en l'any de més despesa liquidada.