El Congrés ha tirat enrere aquest dijous una proposició de Llei plantejada pel grup parlamentari d'UPyD per "prevenir i eradicar la discriminació lingüística i assegurar la llibertat d'elecció de la llengua" en aquelles comunitats autònomes amb dues llengües cooficials. Tots els grups parlamentaris han carregat contra aquesta iniciativa, inclòs el PP que ha votat en contra argumentant "contradiccions" en l'articulat del text i en considerar que atia les posicions més radicals.
L'encarregat de defensar la presa en consideració de la citada proposició de Llei ha estat el diputat d'UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, qui ha assenyalat que a Espanya hi ha llengües que es consideren "superiors a unes altres i que això es tradueix en pèrdua de drets".
Des de Convergència i Unió entenen aquesta proposició com "un atemptat contra la convivència lingüística a Catalunya", i argumenten que "hi ha milers de catalans amb el castellà com a llengua pròpia". És per això que Jané ha criticat UPyD per intentar "trencar aquesta convivència amb fàcils campanyes de desinformació".
Així mateix, Jané ha volgut desdramatitzar la posició d'UPyD dient que només "un 0,024 per cent de les famílies" han demanat escolaritzar el seus fills en llengua castellana a Catalunya. Per al diputat nacionalista, Catalunya "s'ha fet amb l'acollida de persones de diversos pobles", i ha afegit que "ningú no pot negar que hi ha una convivència lingüística" que és un exemple a tot arreu.
El diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardà, ha acusat la formació de Rosa Díez de voler "acabar" amb el poble i la llengua catalana i els ha dit textualment que "em donen una mica de pena". De la mateixa manera que ha fet Jané, ha explicat que només 12 de 50.000 famílies han demanat l'escolarització dels fills en castellà, tot assegurant que la Generalitat garantirà la petició d'aquestes famílies. "M'han entès?", els ha etzibat Tardà visiblement irritat.
Durant la seva intervenció, el diputat independentista ha recordat que l'11 de setembre un milió i mig de persones van sortir al carrer "pel dret a decidir", moltes d'elles amb el castellà com a llengua principal. És per això que ha acusat UPyD de voler dividir el poble català per afegir que nosaltres "volem les dues llengües", ja que "nosaltres no tenim res contra la llengua castellana".
Finalment, el grup parlamentari popular ha decidit també votar en contra de la proposició de llei plantejada per UPyD en considera que hi ha moltes "contradiccions" en l'exposició del text que atien les posicions més radicals. Així mateix, han assegurat que no estan d'acord amb l'ús de la llengua "de manera radicalitzada i extremista" que fan alguns governs autonòmics per afegir que "ha d'existir un bilingüisme respectuós", ja que, al seu parer, el respecte és la base per a una bona convivència lingüística.
