Els crits de "visca el rei!" i "govern dimissió!" han ressonat aquest dilluns a la plaça de l'Armeria del Palau Reial de Madrid, durant la celebració del 12 d'Octubre, en què s'ha fet una parada militar en presència dels monarques, del govern i d'una representació restringida de l'Estat -per la pandèmia-. El fet podria ser una anècdota, però en aquest cas il·lustra bé el moment que viu la política espanyola. La figura de Felip VI, per una suma de voluntats polítiques i de nyaps més o menys conscients, s'ha situat al mig del joc polític i erosiona la institució monàrquica.

El rei està sent utilitzat d'una manera desvergonyida per la dreta política. El líder del PP, Pablo Casado, ha saludat aquest matí la festa nacional d'Espanya enarborant els colors de la monarquia, tot dient que sentia orgull per poder dir "visca Espanya" i "visca el rei", amb l'afegit "aquest any més que mai". A la vegada, repetia els tòpics del nacionalisme espanyol: "la nació més antiga d'Europa", "la hispanitat com "una d eles gestes més importants de la humanitat".  
 

Feliz Día de la Hispanidad, uno de los hitos más importantes de la historia de la humanidad.
Feliz Fiesta de la Nación más antigua de Europa y una de las más relevantes del mundo.
Qué orgullo poder decir viva España y, este año más que nunca, viva el Rey.#12o_LaBanderaQueNosUne pic.twitter.com/x5B8msP8le

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) October 12, 2020

La crispació política que viu l'Estat ha acabat per situar el mateix monarca en el bell mig de l'huracà. La crisi institucional entre el poder executiu i el judicial, esclatat a Barcelona amb motiu de l'acte de lliurament dels despatxos de jutges, amb absència del cap de l'estat, va obrir una ferida que encara està lluny de tancar-se. Fins al punt que va semblar només una treva entre Zaruela i Moncloa el viatge de Felip VI a Barcelona acompanyat de Sánchez, divendres passat.  

Posar el rei al mig de l'escenari pot acabr sent molt c´stós. Tant per la dreta política com pels sectors propers a la Zarzuela que es deixin utilitzar sense sentir incomoditat. Una enquesta -apareguda precisament el dia de la hispanitat- encarregada per la Plataforma  de Mitjans Independents, assenyalava que en un hipotètic plebiscit sobre la forma de govern, un 40,9% dels ciutadans de l'estat espanyol optarien per la república i només un 34,9% per la monarquia. 

[noticia]210009[/noticia]
En el cas de Catalunya, les xifres serien més contundents, sempre segons el mateix sondeig. Fins a un 66,5% dels vots es decantarien cap a una forma republicana d'estat, mentre que només un 14,6% es mostraria favorable a defensar la causa de la monarquia. 
 
Un vídeo que dona moltes claus

Ahir mateix, vigília del 12-O, un vídeo editat per l'associació Libres e Iguales que impulsa la diputada del PP per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo, pretenia fer una gran demostració de forces mostrant un seguit de figures adherint-se al rei. Del centenar llarg de "visques", destacaven els de la cúpula del PP (Pablo Casado, Mariano Rajoy, Isabel Díaz Ayuso). Però hi havia també una presència de figures situades encara més a la dreta: de Santiago Abascal a Alejo Vidal-Quadras, de Federio Jiménez Losantos a Hermann Tertsch. Entre PP i Vox també s'hi entreveien rostres del PSOE més resclosit, de Joaquín Leguina a Javier Corcuera.

Entre els participants, alguns jugaven a presentar el seu monarquisme com a exemple de "republicanisme" posat al dia. "Perquè crec en el republicanisme de veritat, visca el rei!", hi afirma l'escriptor Félix Ovejero. "Perquè és el que és progressista i revolucionari: visca el rei", clama Toni Cantó. Potser la sobreactuació dels qui es presenten com a "monàrquics d'esquerres" és el major indicador de la malura que pateix ara mateix la Corona. 

Aprendre malament del pare

Felip VI ha decidit posarr terra pel mig respecte del seu pare, després dels darrers escàndols de corrupció que han embrutat el rei emèrit. Sol ser tradició de la dinastia borbònica de fer el contrari dels seus predecessors. Alfons XIII, que va dur la monarquia pel penya-segat, no va seguir el model del seu pare, Alfons XII, monarca discret, i va voler intervenir en política. Sembla que el comte de Barcelona, Joan de Borbó, sí que va aprendre la lliçó, i va aconsellar el seu fill Joan Carles de no copiar Alfons XIII i no fer-se malveure de l'esquerra, Catalunya i els sectors intel·lectuals progressistes.  

Potser, Felip VI, de tant desmarcar-se del llegat de l'emèrit, fins i tot menystindrà el que en podria aprendre, que és l'astúcia per sobreviure. Quan la monarquia està erosionada i se sent assetjada, el pitjor que li pot passar és que li surtin segons quins defensors. Entre els errors de qui encarna la Corona i els de qui se'n diuen abanderats, la Corona ho té magre. Hi ha institucions que per estar millor preservades, el millor que els pot passar és que no se'n parli massa.