Aquí tothom amaga algun secret a la caixa forta. Les caixes catalanes, la majoria més que centenàries, estan extingint-se en silenci, sense que en sabem gaire cosa més que amb molt de gust ens vendrien un pis. Fa uns dies algú explicava que un dels seus alts directius, recentment jubilat, no ha tornat a aparèixer per la seu central i ningú no sap ben bé on para. Per si de cas.

A Madrid, els bancs han deixat de ser l'emblema de l'economia espanyola a l'exterior i ara intenten sobreviure, passant desapercebuts, i desinvertir, en la mesura del possible, dels sectors més vulnerables, com l'obra pública o les companyies energètiques. El diner ja no és fàcil enlloc, però menys encara a Espanya.

I ara resulta que la banca europea també té teranyines en el prestatge dels bitllets. Ahir, Société Générale va caure un 14,74 per cent, Crédit Agricole un 11,81 per cent, BNP Paribas un 9,47 per cent i Axa un 10,64 per cent. Els mercats creuen que els bancs francesos amaguen deute públic grec i préstecs per finançar la bombolla immobiliària espanyola. El mateix passa amb la banca alemanya, fins el punt que l'opinió pública d'aquell país comença a desconfiar del propi sistema.

Però el pitjor és el convenciment general que l'únic que se'n sortirà és qui aconsegueixi mantenir la seva mentida. Encara que sigui a costa de tots nosaltres.