La política té les seves paradoxes. La feblesa de Pedro Sánchez dins del PSOE i la crisi interna que travessa Podem ha acabat sent el darrer refugi dels qui encara somien en un pacte d’esquerres. “El que hagi de passar, passarà després de Pasqua”, assegurava la setmana passada un coneixedor dels passadissos de la política madrilenya. Sigui el que sigui, pels defensors d’un acord d’esquerres, aquesta pot ser la darrera oportunitat. La dissolució de les Corts no garanteix que un nou Congrés faciliti un executiu de canvi a l’esquerra.
 
Susana Díaz té la seva maquinària engreixada

Immediatament després de les eleccions del 20-D, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, va llançar la seva carrosseria contra el secretari general del PSOE. L’atac va ser vist com una operació molt matussera fins i tot per dirigents històrics que veuen Díaz amb simpatia. Felipe González va haver de sortir a aconsellar la dirigent andalusa que no presentés la seva candidatura a les primàries que ha de celebrar el PSOE. L’encàrrec reial a Sánchez va donar al líder socialista un capital política que va ser capaç d’aprofitar. Però han passat les setmanes. Díaz ha fet bondat fins ara.

Els darrers dies, s’han emès senyals clares des de la direcció socialista andalusa en el sentit que si Sánchez no aconsegueix ser investit, la presidenta de la comunitat es presentarà. El PSOE andalús representa una quarta part de la militància del partit, i Díaz es podria permetre derrotar Sánchez amb un 80% de suports andalusos, tot i perdre en moltes de les altres federacions. Tan sols una investidura dramàtica de Sánchez impediria que Sevilla donés el salt. En aquest escenari cal tenir en compte les dates: el 8 de maig hi ha convocades les eleccions primàries socialistes per elegir el líder del partit, i el 21 i 22 del mateix mes el PSOE celebrarà el congrés que ho ha de ratificar. Un calendari que facilita el camí a Sánchez… si és president.  
 
La crisi interna a Podem pot canviar les coses
 
Malgrat que hi ha veus que asseguren que la crisi interna a Podem està molt magnificada pels mitjans de comunicació, és evident el xoc entre Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. Ho corrobora la decisió d’Iglesias de designar Pablo Echenique com a nou home fort de l’organització de Podem. Echenique havia estat crític amb el lideratge d’Iglesias i representa l’ala més combativa de la formació. La seva nova aliança és un moviment intern d’Iglesias que subratlla les dificultats amb Errejón.

La crisi a Podem no afecta només el seu nucli dur. En el si de l’organització catalana, també han aparegut desavinences, expressades entre Raimundo Viejo i Albano Dante Fachin. Alexandra Fernández, diputada d’En Marea, aliada de Podem, també ha reconegut que hi ha discrepàncies internes. Tot plegat ha fet que Iglesias hagi modificat el seu to darrerament, cosa que també ha fet el nucli dur de Sánchez. La conversa telefònica que ahir van mantenir tots dos sembla que va ser cordial. Tots els ulls estan posats en la trobada que tindran el 30 de març vinent, dimecres.
 
Els més optimistes sobre un pacte d’esquerres asseguren que en aquests moments, el panorama ha canviat molt des del 20-D. Que ara mateix els dos dirigents, Sánchez i Iglesias, necessiten aproximar posicions. Que els entrebancs que han d’afrontar en les seves respectives organitzacions pot acabar sent el darrer impuls que necessiten per tancar un pacte. Però les incògnites són moltes. Ciutadans ja ha advertit que si el PSOE engega negociacions amb Podem sense ells, l’aliança subscrita per la formació taronja el el PSOE queda trencada. Dies d’emoció.