09
de juliol
de
2019, 13:03
Actualitzat:
19:45h
La Fiscalia demanarà que el president de la Generalitat, Quim Torra, sigui condemnat a un any i vuit mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per negar-se a despenjar el llaç groc del balcó del Palau quan l'hi va requerir la Junta Electoral Central. Així ho ha informat la pròpia Fiscalia en la seva qualificació provisional prèvia al judici, que es realitzarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El ministeri públic també demana que Torra sigui condemnat a una multa de 100 euros diaris durant deu mesos.
Així doncs, el president se sotmetrà a judici per haver desatès les ordres de la Junta Electoral Central, que en període electoral va ordenar la retirada de la pancarta que exigia la llibertat dels presos polítics en considerar-la "simbologia partidista".
Segons la Fiscalia, l'ordre de la Junta Electoral central era "clara", malgrat que Torra va decidir "desatendre-la, malgrat ser coneixedor" que aquesta era "ferma en via administrativa". El president va rebre diverses notificacions que va respondre amb escrits que la JEC va desestimar fins que, el dia 19 de març, "conscient de la seva obligació", va anunciar la decisió de desobeir per boca de la llavors portaveu del Govern, Elsa Artadi, i posteriorment també a través del gabinet de Presidència.
Davant d'aquest fet, i malgrat que el president va dictar ordre de substituir la pancarta del balcó on constava un llaç groc per una altra amb un llaç blanc, la Junta Electoral Central va donar ordre als Mossos perquè procedissin a retirar aquests símbols de tots els edificis públics. Un fet, apunta la Fiscalia, que es va complir "sense incidències".
Denunciat per la Fiscalia i Vox
Torra està processat arran de la denúncia presentada per la Fiscalia el 27 de març i a la de Ciutadans presentada 12 dies abans al·legant que no es complia la neutralitat política. Davant de l'ultimàtum fixat per la Junta Electoral per la retirada de la pancarta amb el llaç groc que reivindicava la llibertat dels presos, Torra va demanar inicialment un informe al Síndic de Greuges, que ara la Fisclaia ha considerat "intranscendent".
Després va canviar el llaç groc per un de blanc, va acabar ordenant la retirada de tots els llaços dels edificis de la Generalitat emparant-se en l'informe del Síndic i, finalment, va ordenar col·locar una pancarta reivindicant la llibertat d'expressió.
Posteriorment a la compareixença de Torra es va donar a conèixer el contingut de les gravacions de la seva declaració en seu judicial. Uns àudios que va avançar TV3, en què el president de la Generalitat assumia la desobediència: "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans".
El Govern defensa la llibertat d'expressió
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reaccionat en la roda de premsa posterior al consell executiu a l'anunci de la Fiscalia. "Ens estranyaria que no es demanessin aquestes penes d'inhabilitació i econòmiques pel fet de defensar la llibertat d'expressió", ha ironitzat.
Així doncs, el president se sotmetrà a judici per haver desatès les ordres de la Junta Electoral Central, que en període electoral va ordenar la retirada de la pancarta que exigia la llibertat dels presos polítics en considerar-la "simbologia partidista".
Segons la Fiscalia, l'ordre de la Junta Electoral central era "clara", malgrat que Torra va decidir "desatendre-la, malgrat ser coneixedor" que aquesta era "ferma en via administrativa". El president va rebre diverses notificacions que va respondre amb escrits que la JEC va desestimar fins que, el dia 19 de març, "conscient de la seva obligació", va anunciar la decisió de desobeir per boca de la llavors portaveu del Govern, Elsa Artadi, i posteriorment també a través del gabinet de Presidència.
Davant d'aquest fet, i malgrat que el president va dictar ordre de substituir la pancarta del balcó on constava un llaç groc per una altra amb un llaç blanc, la Junta Electoral Central va donar ordre als Mossos perquè procedissin a retirar aquests símbols de tots els edificis públics. Un fet, apunta la Fiscalia, que es va complir "sense incidències".
Denunciat per la Fiscalia i Vox
Torra està processat arran de la denúncia presentada per la Fiscalia el 27 de març i a la de Ciutadans presentada 12 dies abans al·legant que no es complia la neutralitat política. Davant de l'ultimàtum fixat per la Junta Electoral per la retirada de la pancarta amb el llaç groc que reivindicava la llibertat dels presos, Torra va demanar inicialment un informe al Síndic de Greuges, que ara la Fisclaia ha considerat "intranscendent".
Després va canviar el llaç groc per un de blanc, va acabar ordenant la retirada de tots els llaços dels edificis de la Generalitat emparant-se en l'informe del Síndic i, finalment, va ordenar col·locar una pancarta reivindicant la llibertat d'expressió.
Posteriorment a la compareixença de Torra es va donar a conèixer el contingut de les gravacions de la seva declaració en seu judicial. Uns àudios que va avançar TV3, en què el president de la Generalitat assumia la desobediència: "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans".
El Govern defensa la llibertat d'expressió
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha reaccionat en la roda de premsa posterior al consell executiu a l'anunci de la Fiscalia. "Ens estranyaria que no es demanessin aquestes penes d'inhabilitació i econòmiques pel fet de defensar la llibertat d'expressió", ha ironitzat.
Escrit de qualificació de la Fiscalia pel qual demana inhabilitar Torra by naciodigital on Scribd