La Fiscalia ja ha fet la proposta al Tribunal Suprem sobre els canvis en la condemna de l'1-O arran de la reforma del codi penal. Els fiscals demanen mantenir la pena d'inhabilitació a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras -condemnat a 13 anys- i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa -12 anys-. Segons els fiscals del procés, encara que se'ls tregui la sedició, se'ls ha de continuar condemnant per malversació greu, castigada amb penes de fins a dotze anys de presó i vint d'inhabilitació, i també se'ls ha d'aplicar el delicte de desordres públics agreujats. D'aquesta manera, les penes per aquests quatre condemnats no variarien, segons el relat del ministeri fiscal, en la línia de la circular enviada aquest dimecres pel Fiscal General de l'Estat per unificar criteri sobre l'aplicació del nou codi penal.
D'altra banda, el ministeri fiscal sí que ha acceptat reduir lleugerament les penes d'inhabilitació per als casos de Carme Forcadell -d'11 anys i mig a 9 anys i dos mesos-, els exconsellers Quim Forn i Josep Rull -de 10 anys i mig a 8 anys i dos mesos- i a l'exsecretari general de Junts Jordi Sànchez i a l'expresident d'Òmnium Jordi Cuixart -de 9 anys a 5-. Com que no estan condemnats per malversació, els fiscals del Suprem argumenten que se'ls ha de revertir la condemna per sedició i aplicar el delicte de desordres públics agreujats, castigat amb penes de fins a sis anys de presó i vuit d'inhabilitació. En el cas dels Jordis, la pena ja hauria estat completada.
El criteri de substituir la sedició pels desordres greus va en contra del que ha exposat Pablo Llarena en el cas dels exiliats, en què el jutge del Suprem va dir que no es podia aplicar el delicte de desordres per substituir el de sedició.
La pilota es troba ara a la teulada de la sala penal, que no té cap termini per resoldre sobre la revisió de sentència. Les defenses dels condemnats d'ERC també han presentat els seus escrits, en què demanen que les penes quedin eliminades d'acord amb la nova legislació. Els advocats sostenen que no es pot substituir la sedició pels desordres greus i rebutgen que es pugui aplicar la malversació més greu al cas de l'1-O. Segons el seu criteri, traslladat dimarts al Suprem, les penes haurien de quedar extingides. La decisió que pregui Manuel Marchena afectarà tots els condemnats per l'1-O, independentment que hagin demanat o no la revisió de la sentència. De fet, els condemnats de Junts no han presentat cap escrit al Suprem i Jordi Cuixart sí que ho ha fet per dir que no vol cap revisió.
Sigui com sigui, la Fiscalia manté la pressió contra l'1-O, tal com va fer en el judici del Suprem, on va demanar fins a última hora una condemna per rebel·lió que finalment la sala va descartar. Ara, Marchena haurà de decidir si s'alinea amb el ministeri fiscal o bé fa costat a les tesis del jutge Llarena i descarta substituir la sedició pels desordres greus. En aquest cas, si es decanta per aquesta opció, els condemnats per malversació no veurien modificacions significatives de pena -se'ls aplicaria la modalitat més greu- però els que van ser condemnats només per sedició sí que podrien quedar absolts, ja que una eventual revisió aplicant delictes de desobediència seria amb penes molt lleus d'inhabilitació que ja haurien quedat completades.
La Fiscalia demana mantenir la pena d'inhabilitació a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa
Política
El ministeri fiscal planteja substituir la sedició pels desordres públics i rebaixar lleugerament les condemnes per a Forcadell, Forn i Rull. Sànchez i Cuixart passarien a tenir una inhabilitació de cinc anys que ja hauria estat completada
ARA A PORTADA
-
Societat Prohibit el fum a les terrasses i els anuncis de cigarretes electròniques: les claus de la nova llei antitabac Marc Orts i Cussó
-
Energia Catalunya, molt lluny de la sobirania elèctrica: el 84% del consum depèn de l'exterior Arnau Urgell i Vidal
-
Energia El Govern intenta tranquil·litzar els ajuntaments amb el polèmic pla de renovables Arnau Urgell i Vidal
-
Ciutats Com funciona el Pla Auto+? Les claus de les noves ajudes de fins a 5.000 euros per comprar un vehicle elèctric Pau Espí Solé
-
Publicat el
25 de gener de 2023 a
les 12:08
Actualitzat el
07 de març de 2024 a les
14:27
Et pot interessar
-
Política
Manifestació independentista de la Diada 2026: recorreguts i horaris a Barcelona, Girona i Amposta
-
Política El Suprem avala la destrucció d'urnes de l'1-O i en qüestiona el valor històric
-
Política
L'empresari Julio Martínez no aclareix el paper de Zapatero en el rescat de Plus Ultra
-
Política
El president del Constitucional celebra l'aval europeu a l'amnistia davant Felip VI
-
Política
El Parlament rebutja mantenir la policia espanyola a la comissaria de Via Laietana
-
Política
L'entrada dels Mossos a ports i aeroports s'ajorna sense data
