29
d'abril
de
2021, 08:32
Actualitzat:
10:50h
La Fiscalia insisteix en la persecució als membres de la sindicatura electoral de l'1-O i ha presentat recurs contra la sentència del jutjat penal perquè sigui l'Audiència de Barcelona qui revisi el cas, segons ha avançat TV3 i han confirmat fonts del ministeri fiscal. El recurs de la fiscal diu que la valoració de la prova no s'ha fet correctament, especialment pel que fa a la prova documental, i també assenyala suposades contradiccions entre els fets provats i el resultat de la sentència.
El moviment de la Fiscalia té poques possibilitat de tenir èxit. En marge dels recursos d'apel·lació en casos de sentència absolutòria és estret, perquè no es poden revisar els fets provats ni tampoc repetir el judici. En tot cas, vol dir unes setmanes més d'incertesa per als cinc acadèmics després de més de tres anys de persecució penal a l'espera de saber si l'Audiència ratifica l'absolució.
El passat 15 d'abril la jutge va dictar sentència i va absoldre Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marc Marsal i Marta Alsina dels delictes de desobediència i usurpació de funcions pel seu paper com síndics de l'1-O. Argumentava, amb "elegància" com apuntava l'advocat Ramon Setó en aquesta entrevista a NacióDigital, que la Fiscalia no havia aportat prou prova per acreditar els delictes.
Al judici, que es va haver d'ajornar diverses vegades, els cinc acusats van negar els delictes i van insistir que només es van reunir una vegada, abans de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC) i van cessar en les seves funcions un cop l'alt tribunal va ordenar-ho, sota amenaça de multes de 12.000 euros per persona i dia.
La defensa va acusar la Fiscalia d'instrumentalitzar la querella contra la sindicatura per impedir el referèndum, o almenys evitar que es fes amb les garanties previstes, i per això va redactar un escrit poc precís, redactat amb presses i, com va argumentar Setó, "sense cap base fàctica" i, en la primera versió, amb fets que feien referència al 8 de setembre.
El moviment de la Fiscalia té poques possibilitat de tenir èxit. En marge dels recursos d'apel·lació en casos de sentència absolutòria és estret, perquè no es poden revisar els fets provats ni tampoc repetir el judici. En tot cas, vol dir unes setmanes més d'incertesa per als cinc acadèmics després de més de tres anys de persecució penal a l'espera de saber si l'Audiència ratifica l'absolució.
El passat 15 d'abril la jutge va dictar sentència i va absoldre Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marc Marsal i Marta Alsina dels delictes de desobediència i usurpació de funcions pel seu paper com síndics de l'1-O. Argumentava, amb "elegància" com apuntava l'advocat Ramon Setó en aquesta entrevista a NacióDigital, que la Fiscalia no havia aportat prou prova per acreditar els delictes.
Al judici, que es va haver d'ajornar diverses vegades, els cinc acusats van negar els delictes i van insistir que només es van reunir una vegada, abans de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC) i van cessar en les seves funcions un cop l'alt tribunal va ordenar-ho, sota amenaça de multes de 12.000 euros per persona i dia.
La defensa va acusar la Fiscalia d'instrumentalitzar la querella contra la sindicatura per impedir el referèndum, o almenys evitar que es fes amb les garanties previstes, i per això va redactar un escrit poc precís, redactat amb presses i, com va argumentar Setó, "sense cap base fàctica" i, en la primera versió, amb fets que feien referència al 8 de setembre.