La Fiscalia Superior de Catalunya s'oposa a l'admissió a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de les querelles i denúncies de Vox, Ciutadans i Convivència Cívica Catalana contra el Govern per l'aprovació del decret llei dels avals de l'Institut Català de Finances (ICF) als encausats per l'acció exterior de la Generalitat al Tribunal de Comptes. "La mera articulació d'un mecanisme d'aval que, de manera provisional, garanteixi les exigències cautelars d'un procediment judicial o administratiu que involucri un funcionari o autoritat, no implica en sí mateixa que causi un perjudici al patrimoni públic ni, per tant, un delicte de malversació de fons públics", diu l'escrit el ministeri públic.

En un escrit de 14 pàgines dirigit al TSJC, el fiscal Pedro Ariche diu que la Generalitat "segueix conservant el control sobre els recursos i disposa d'un procediment executiu que garanteix el seu retorn". Només es podria perseguir els membres del Govern si l'aval s'executa i després no se'n demana el retorn. La querella i les denúncies van dirigides contra tot l'executiu, però especialment contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró.

Així, el ministeri fiscal considera que no s'ha produït cap perjudici econòmic a les arques públiques, perquè el decret llei només creava una línia d'avals i aquests no s'han executat. En tot cas, diu l'escrit, el perjudici es materialitzaria quan s'executessin els avals i tot i que hi hagués una sentència ferma no se'n demanés la devolució al càrrec públic afectat.

El possible delicte de prevaricació administrativa també s'hauria de descartar, segons la fiscalia, perquè el Govern no només és un òrgan administratiu sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei del juliol sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació perquè no són simples resolucions administratives sinó normes amb rang de llei. De fet, el fiscal recorda que el decret llei es va crear per a resoldre amb urgència la petició d'avals del Tribunal de Comptes a diversos ex alts càrrecs del Govern, però també abasta altres possibles afectats per fets similars i que encara no tinguin sentència ferma.

A més, el ministeri públic recorda que aquests avals tenen certes condicions, com el fet que els actes perseguits siguin comesos en exercici de càrrec públic, que no estiguin coberts per les assegurances o que la Generalitat no els estigui perseguint. A més, totes les quantitats hauran de ser retornades a l'erari si hi ha sentència ferma en contra.