La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acull aquest dimarts la vista decisiva sobre les euroordres del Tribunal Suprem contra els exiliats independentistes. A les nou del matí ha arrencat la sessió amb la intervenció de la Fiscalia, que ha tancat files amb el jutge del Suprem Pablo Llarena i ha qualificat d'"absurd i il·lògic" que Bèlgica qüestioni la competència del Suprem per emetre ordres de detenció en aquest cas concret. També ha rebutjat l'informe del grup de treball de l'ONU, segons el qual s'han vulnerat drets fonamentals en el cas del procés, i que la justícia belga va utilitzar per denegar l'extradició de Lluís Puig. La decisió del TJUE està previst que arribi abans de l'estiu. 

Els fiscals del Suprem Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, que ja van representar el ministeri públic espanyol al judici de l'1-O, han negat cap vulneració de drets. S'han referit a les reiterades resolucions dels tribunals espanyols -tant el Suprem com el Tribunal Constitucional- i les lleis espanyoles que avalen els passos seguits en el cas del procés i, concretament, refermen la competència de Llarena per demanar l'entrega de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats independentistes. "No hi pot haver cap dubte", ha dit Cadena en la seva intervenció davant dels quinze jutges europeus que hauran de decidir. "Espanya sosté una posició que ningú defensa a Europa", apuntava Boye en declaracions a NacióDigital aquest cap de setmana.

Per tant, segons la Fiscalia, Bèlgica no podia denegar l'euroodre de Puig entrant a valorar si l'autoritat judicial emissora (el Suprem) és competent o no per demanar-ho. "Seria il·lògic i absurd", ha deixat clar Cadena, perquè qui determina la competència del jutge és el país que demana l'extradició, no pas el país que ha d'executar l'euroordre. Bèlgica, ha dit el fiscal espanyol tampoc podia utilitzar l'informe de l'ONU per fonamentar la decisió argumentant la vulneració de drets fonamentals. "No és vàlid ni es pot elevar sobre l'opinió del Suprem", ha assenyalat. 

Els dos fiscals espanyol han respost així les preguntes que volia abordar el TJUE i que va plantejar Llarena fa poc més d'un any, un cop la justícia belga va denegar definitivament l'extradició de Puig a Espanya. Va ser precisament arran d'aquesta decisió que el jutge del Suprem va plantejar set qüestions prejudicials a la justícia europea, per clarificar l'abast de les euroordres i determinar si el Suprem és competent per demanar l'extradició. La defensa és optimista. D'aquí un parell de setmanes s'ha de pronunciar l'advocat general de la UE, Richard de la Tour. La seva opinió no és vinculant, però sí que condiciona el criteri dels jutges. La sentència està previst que arribi de cara al mes de juny. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HgsMZOHEIws[/youtube]
[h3]L'altra carpeta pendent[/h3]
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials, que començarà a resoldre's aquest dimarts. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament de concedir el suplicatori al Suprem i retirar-los la immunitat. Fins ara, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjar retornar-los aquesta protecció perquè, argumenta, no hi ha risc de detenció i el procediment de l'euroordre està suspès a l'espera que es resolguin les prejudicials de Llarena. Malgrat tot, això no ha impedit incidents com el de l'Alguer, on Puigdemont va ser detingut i finalment alliberat. Itàlia va deixar en suspens el procediment a l'espera de la justícia europea. 

Si totes dues carpetes donen el resultat esperat per les defenses serviran per "crear un marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats, en paraules de Boye. Faltarà per resoldre, però, una gran pregunta: què farà Espanya? Acatarà les resolucions que arribin del TJUE i permetrà, si són bones per als exiliats, el seu retorn a Catalunya? Puigdemont -que va dir que celebraria el seu aniversari a casa- ha deixat clar que el retorn dels exiliats ha d'anar lligat a una "solució política" i va alertar fa unes setmanes que, malgrat que la decisió de Luxemburg doni la raó als independentistes, el retorn podria no produir-se perquè hi ha la possibilitat que Espanya es negui a complir les sentències europees. Per això, però, encara falten mesos.