“La festa significa que continuem sent”. El folklorista Bienve Moya, a qui entrevistàvem recentment , porta tota la vida explicant com n’és d’important preservar la festa com a espai de retrobada d’allò que som, però alhora de renovar-la i refer-la. En això, la tasca de recórrer a la tradició pròpia per enriquir-la amb el que aporten les noves generacions i els nous catalans és essencial. És el que han fet avui els impulsors de l’associació Catalans Segle XXI, que s’ha presentat a l’oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.
En uns moments en què algunes forces obscures volen aprofitar els problemes socials per generar fractures a la societat catalana i fer crides suïcides a l’exclusió, des del catalanisme molts treballen per preservar una cohesió que ha fet gran aquest país. Una trentena d’entitats i col·lectius d’immigrants han rebut la Flama del Canigó de mans de l’expresident Artur Mas.
Catalans Segle XXI ha nascut per preservar la cohesió nacional i social de Catalunya i hi ha pocs dies millors fer-ho per Sant Joan. La Flama del Canigó, que avui han recollit en aquell cim, en un quinquè, membres de diverses entitats d’immigrants ha esdevingut altra vegada un vincle de transmissió. Els han acompanyat alguns dels promotors de l’associació, entre ells l’exconsellera Victòria Alsina i Èric Bertran.
En el transcurs de l'acte han intervingut la presidenta de l'associació, Rahma el Badoui, el president honorífic de l’associació, Àngel Colom, i l’expresident Artur Mas. Rahma el Badoui ha explicat la voluntat de molts nous catalans “Som l’expressió més d’una Catalunya diversa, però massa sovint s’ha parlat de nosaltres sense nosaltres i molts no hem tingut accés als espais on es construeixen escenaris de futur i lideratges compartits”.
“La catalanitat no és una qüestió d’origen, sinó de compromís, de pertinença i volem que tothom, parli la llengua que parli a casa seva, vingui d’on vingui i tingui la religió que tingui, es reconegui dins d’una mateixa comunitat”, ha dit Rahma el Badoui. La presidenta de Catalans Segle XXI ha subratllat el paper de la llengua com a estri bàsic de cohesió.
Àngel Colom ha assenyalat que “el catalanisme ha perdut una mica de temps en el treball que sempre havia fet per la integració” i ha reclamat que el país “ha de continuar sent integrador”. Ha afirmat que la feina de l’associació ha de ser “fer sentir catalans els qui també són pakistanesos, hondurenys, colombians, marroquins, perquè el catalanisme mai ha rebutjat els orígens de cadascú”.
Que torni el "pal de paller"
Colom ha resumit el seu missatge així: “Tornar a fer del catalanisme el pal de paller d’aquest país”. I ha conclòs dient que “l’espanyolitat, a Catalunya, és el nostre adversari”, demanant, després d’esmentar Convergència Democràtica com a força hegemònica, que es torni a vertebrar un moviment polític ampli que aplegui el gruix del país.
Artur Mas ha recordat la feina feta per la Fundació Nous Catalans, posant com a exemple l’organització dels diversos aficionats al cricket, el que va donar lloc a la Federació Catalana de Cricket. O la feina feta amb els imams per explicar-los Catalunya. Mas ha assegurat que Catalunya ha sabut integrar sempre, amb un present de forts corrents de persones que venen de fora.
“Les societats europees han de controlar els fluxos migratoris, però també preservar el sentit de pertinença, amb elements d’identitat com són bàsicament la llengua i la cultura. Aquesta és la nostra identitat, forjada durant deu segles”. Mas ha citat els valors de la catalanitat, com el treball, la creativitat i la solidaritat. L’expresident ha esmentat la Casa Gran del Catalanisme com a projecte que va fer seu aquests valors.
Mas ha volgut dibuixar un espai central davant el fenomen migratori: “Hi ha gent que només parla de controls, n’hi ha que només parlen d’integració, calen les dues coses sense estigmatitzar mai cap col·lectiu”. “La gent que viu aquí ha de poder preservar la pertinença sobre els valors del catalanisme”, ha dit. Mas ha conclòs el seu discurs destacant que la Flama del Canigó “il·lumina la nació catalana i els països de llengua catalana”.
Entre els promotors de la nova associació, hi havia satisfacció. Aquest dimarts, nit de Sant Joan, ha passat una cosa rellevant: per primer cop en molts anys, una entitat catalanista ha aconseguit aplegar molts dels principals col·lectius d'immigrants de Catalunya. Un pas important en el combat per una integració eficaç contra els discursos excloents i contra el desarrelament.
Fa molts anys, el 1909, l'oratori de Sant Felip Neri va ser incendiat durant els fets de la Setmana Tràgica. Joan Maragall, corprès, va escriure l'article L'església cremada. Mentre la seva classe social, la burgesia, reclamava amb histèria repressió contra la revolta, el poeta hi veia més enllà i va reclamar aprofitar la tragèdia per fer autocrítica i abraçar la concòrdia, també amb els revoltats. On els altres hi veien només un problema d'ordre públic, Maragall hi veia una oportunitat per retrobar-se. Avui, al mateix lloc, un grup de catalans han decidit treballar per ser més i més forts.
