Des que el procés va endavant, els apocalíptics de la ciència política no s’han cansat d’avisar-nos. Que Catalunya és un país partit, que amb la independència acabarà per fracturar-se del tot. Que crearem un cisma social mentre arraconem qui no pensa com nosaltres. Que provocarem tant de dolor que ens hauria de caure la cara de vergonya de manera preventiva, només de pensar-hi. I, per descomptat, que hauríem d’aturar qualsevol moviment popular que demana a crits poder-se expressar lliurement.
I continuen amb l’arenga, dia sí i dia també: que si la meitat de la població catalana s’ha tornat totalment boja i desaforada, o que la fractura catalana és una tragèdia, una deshumanització ignominiosa fruit dels macabres independentistes. És curiós veure aquesta preocupació en aquests prohoms de la unitat indissoluble de les pàtries quan mai –fins ara, és clar– s’havien preocupat per la fractura existent a Catalunya. Que, de ser certa, també deu afectar aquells qui fa temps que no se senten a gust en aquest Estat, i que no s’hi senten representats ni legitimats.
Mentre tot això passa, amb el dit acusador escampant la mala nova de la fractura social, Rajoy fa aquell posat de bleda assolellada i remata a gol gràcies a la maquinària d’un Estat implacable, i sigil·lós: llei de Seguretat Ciutadana, llei «mordassa» i, de propina, abolició desvergonyida de qualsevol intent d’autogovern. Un triplet macabre que retrocedeix en el temps i ens torna a aquella tenebra on només hi havia una sola idea, un sol partit i on no es podia dir res.
Ens volen així, sotmesos a la voluntat de la “seva” meitat de la fractura. Preocupats per una divisió que mai ha suposat cap problema, ni cap revenja. Fent veure que tot allò que han deixat podrir és més important que el seu propi manteniment. Perquè d’això va la cosa: de mantenir el control al preu que sigui, i de mantenir la llei marcial que diu que hem de fer el que ells volen que fem.
Cal anar amb compte: un vot i una urna són molt perillosos. Poden fracturar països. I poden ser letals per les cacicades.
ARA A PORTADA
-
-
Política Tots els escenaris possibles després del 29-N: de la revàlida de Sánchez a la «supermajoria» de Feijóo Bernat Surroca Albet
-
Política La CUP sotmetrà a la militància la decisió de no presentar-se a les eleccions espanyoles Pau Espí Solé
-
-
Política Feijóo evita parlar d'habitatge en l'inici de precampanya i promet un govern de «reconstrucció nacional» Neus Climent / Agències
Publicat el
25 de juliol de 2015 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política Puigdemont acusa el Tribunal de Comptes de «rebel·lia» per no aplicar-li l'amnistia
-
Política
Tornar, amb sentit institucional
-
Política
El finançament: crònica de la mort de la gran aposta de la legislatura
-
Política
Alamany assegura que Rufián serà el cap de llista d'ERC el 29-N
-
Política
Els «número 1» del PSOE per Alacant: de lʼastronauta Duque a la possible marcianada Puente
-
Política
ERC i EH Bildu reeditaran la coalició al Senat en les eleccions del 29-N
