Des que el procés va endavant, els apocalíptics de la ciència política no s’han cansat d’avisar-nos. Que Catalunya és un país partit, que amb la independència acabarà per fracturar-se del tot. Que crearem un cisma social mentre arraconem qui no pensa com nosaltres. Que provocarem tant de dolor que ens hauria de caure la cara de vergonya de manera preventiva, només de pensar-hi. I, per descomptat, que hauríem d’aturar qualsevol moviment popular que demana a crits poder-se expressar lliurement.
I continuen amb l’arenga, dia sí i dia també: que si la meitat de la població catalana s’ha tornat totalment boja i desaforada, o que la fractura catalana és una tragèdia, una deshumanització ignominiosa fruit dels macabres independentistes. És curiós veure aquesta preocupació en aquests prohoms de la unitat indissoluble de les pàtries quan mai –fins ara, és clar– s’havien preocupat per la fractura existent a Catalunya. Que, de ser certa, també deu afectar aquells qui fa temps que no se senten a gust en aquest Estat, i que no s’hi senten representats ni legitimats.
Mentre tot això passa, amb el dit acusador escampant la mala nova de la fractura social, Rajoy fa aquell posat de bleda assolellada i remata a gol gràcies a la maquinària d’un Estat implacable, i sigil·lós: llei de Seguretat Ciutadana, llei «mordassa» i, de propina, abolició desvergonyida de qualsevol intent d’autogovern. Un triplet macabre que retrocedeix en el temps i ens torna a aquella tenebra on només hi havia una sola idea, un sol partit i on no es podia dir res.
Ens volen així, sotmesos a la voluntat de la “seva” meitat de la fractura. Preocupats per una divisió que mai ha suposat cap problema, ni cap revenja. Fent veure que tot allò que han deixat podrir és més important que el seu propi manteniment. Perquè d’això va la cosa: de mantenir el control al preu que sigui, i de mantenir la llei marcial que diu que hem de fer el que ells volen que fem.
Cal anar amb compte: un vot i una urna són molt perillosos. Poden fracturar països. I poden ser letals per les cacicades.
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 25 de juliol de 2015 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català