Des que el procés va endavant, els apocalíptics de la ciència política no s’han cansat d’avisar-nos. Que Catalunya és un país partit, que amb la independència acabarà per fracturar-se del tot. Que crearem un cisma social mentre arraconem qui no pensa com nosaltres. Que provocarem tant de dolor que ens hauria de caure la cara de vergonya de manera preventiva, només de pensar-hi. I, per descomptat, que hauríem d’aturar qualsevol moviment popular que demana a crits poder-se expressar lliurement.
I continuen amb l’arenga, dia sí i dia també: que si la meitat de la població catalana s’ha tornat totalment boja i desaforada, o que la fractura catalana és una tragèdia, una deshumanització ignominiosa fruit dels macabres independentistes. És curiós veure aquesta preocupació en aquests prohoms de la unitat indissoluble de les pàtries quan mai –fins ara, és clar– s’havien preocupat per la fractura existent a Catalunya. Que, de ser certa, també deu afectar aquells qui fa temps que no se senten a gust en aquest Estat, i que no s’hi senten representats ni legitimats.
Mentre tot això passa, amb el dit acusador escampant la mala nova de la fractura social, Rajoy fa aquell posat de bleda assolellada i remata a gol gràcies a la maquinària d’un Estat implacable, i sigil·lós: llei de Seguretat Ciutadana, llei «mordassa» i, de propina, abolició desvergonyida de qualsevol intent d’autogovern. Un triplet macabre que retrocedeix en el temps i ens torna a aquella tenebra on només hi havia una sola idea, un sol partit i on no es podia dir res.
Ens volen així, sotmesos a la voluntat de la “seva” meitat de la fractura. Preocupats per una divisió que mai ha suposat cap problema, ni cap revenja. Fent veure que tot allò que han deixat podrir és més important que el seu propi manteniment. Perquè d’això va la cosa: de mantenir el control al preu que sigui, i de mantenir la llei marcial que diu que hem de fer el que ells volen que fem.
Cal anar amb compte: un vot i una urna són molt perillosos. Poden fracturar països. I poden ser letals per les cacicades.
ARA A PORTADA
-
Per què aquesta vaga educativa té tots els ingredients per ser la més contundent dels darrers anys? David Cobo
-
-
«No es reconeix prou la nostra feina»: escoles rurals en vaga per manca de personal Bernat Castanyer Colomer
-
Els mestres de la Catalunya Central fan nit en un institut de Manresa per conjurar-se Pere Fontanals
-
Publicat el
25 de juliol de 2015 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Sirera enfurisma els històrics del PP a Barcelona
-
Política
Sílvia Paneque s'enfronta al viacrucis del Parlament per Rodalies
-
Política
El finançament irregular de CDC apareix vinculat a Andorra en el judici contra els Pujol
-
Política
La segona proposta del PDUM contempla més de 160.000 nous habitatges a l'àrea metropolitana
-
Política
La Intersindical demana una proposició de llei per establir un SMI català
-
Política
La Moncloa esquiva l'autocrítica per la debacle a l'Aragó i apunta al PP: «És el llevaneus de Vox»
