Des que el procés va endavant, els apocalíptics de la ciència política no s’han cansat d’avisar-nos. Que Catalunya és un país partit, que amb la independència acabarà per fracturar-se del tot. Que crearem un cisma social mentre arraconem qui no pensa com nosaltres. Que provocarem tant de dolor que ens hauria de caure la cara de vergonya de manera preventiva, només de pensar-hi. I, per descomptat, que hauríem d’aturar qualsevol moviment popular que demana a crits poder-se expressar lliurement.
I continuen amb l’arenga, dia sí i dia també: que si la meitat de la població catalana s’ha tornat totalment boja i desaforada, o que la fractura catalana és una tragèdia, una deshumanització ignominiosa fruit dels macabres independentistes. És curiós veure aquesta preocupació en aquests prohoms de la unitat indissoluble de les pàtries quan mai –fins ara, és clar– s’havien preocupat per la fractura existent a Catalunya. Que, de ser certa, també deu afectar aquells qui fa temps que no se senten a gust en aquest Estat, i que no s’hi senten representats ni legitimats.
Mentre tot això passa, amb el dit acusador escampant la mala nova de la fractura social, Rajoy fa aquell posat de bleda assolellada i remata a gol gràcies a la maquinària d’un Estat implacable, i sigil·lós: llei de Seguretat Ciutadana, llei «mordassa» i, de propina, abolició desvergonyida de qualsevol intent d’autogovern. Un triplet macabre que retrocedeix en el temps i ens torna a aquella tenebra on només hi havia una sola idea, un sol partit i on no es podia dir res.
Ens volen així, sotmesos a la voluntat de la “seva” meitat de la fractura. Preocupats per una divisió que mai ha suposat cap problema, ni cap revenja. Fent veure que tot allò que han deixat podrir és més important que el seu propi manteniment. Perquè d’això va la cosa: de mantenir el control al preu que sigui, i de mantenir la llei marcial que diu que hem de fer el que ells volen que fem.
Cal anar amb compte: un vot i una urna són molt perillosos. Poden fracturar països. I poden ser letals per les cacicades.
ARA A PORTADA
-
El control català de la Zona Franca: un pas estratègic condicionat pel fangar de Madrid Lluís Girona Boffi
-
Els nous pressupostos preveuen 4.693 milions d'euros més de despesa fins al 2030 Bernat Surroca Albet
-
Un compte conjunt de Zapatero i la seva dona va rebre un milió i mig d'euros entre el 2020 i el 2025 Redacció
-
Publicat el
25 de juliol de 2015 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El Leviatan devora els seus creadors
-
Política Junts demana que el B1 de català sigui un requisit pel personal dels busos interurbans
-
Política
Junts aposta per Shakira i qüestiona al govern espanyol els «abusos d'Hisenda»
-
Política
Hora de complir
-
Política
Una empresa de l'entorn de Zapatero va pactar una comissió del 3% per la construcció del Hard Rock
-
Política La «prioritat nacional» de Vox només aconsegueix el suport del PP i l'abstenció d'Aliança al Parlament
