Dilluns va sortir la sentència que condemna els líders independentistes a penes de presó de 9 a 13 anys. Aquell dilluns van començar les manifestacions i la tensió als carrers. Cada dia que ha passat la gestió política i emocional ha anat a pitjor i les accions del carrer han anat a més.

El primer dia molta gent comparava les imatges de Barcelona amb les imatges de la Barcelona de 1909. Els fets que van tenir lloc entre el juliol i l'agost, tant a Barcelona com a altres ciutats de Catalunya, se'ls anomena la Setmana Tràgica. El govern d'Antonio Maura va enviar tropes de reserva al Marroc, pares de família de les classes obreres, per combatre les revoltes de la capital catalana. Van ser aquestes classes les que es van aixecar contra el poder polític, civil i religiós del moment.

El que poca gent sap és que els anarquistes van anomenar aquells fets com "la Setmana Lluminosa" en referència a la crema constant d'esglésies i convents però va ser el nom de Setmana Tràgica, nom atorgat per la burgesia del moment, el que va passar a la història. Trobo que té certa gràcia i em pregunto com es coneixerà en el futur aquesta tardor del 2019 i el què es diria d'ella si no tinguéssim per exemple, xarxes socials.

Cada dia que passava pensava sobre què aniria el meu article aquesta setmana. Em sentia incapaç d'escriure sobre banalitats, em sentia incapaç d'escriure sobre el dia a dia però també que em sentia incapaç d'analitzar la situació als carrers de Barcelona de la manera que es mereix i amb la profunditat necessària per a la situació. Qui ho fa extremadament bé és l'Albert Lloreta en aquest vídeo i no sóc capaç de fer-ho millor del que ho faig ell.

La gent que està protagonitzant els aldarulls aquesta nit són joves, extremadament joves. Ja no és la generació millenial, és la generació Z. Joves de menys de 25 anys estan demostrant que estan més preparats del que ho havíem estat mai nosaltres. S'organitzen ràpidament, de manera eficaç dins el caos, no s'informen amb els mitjans tradicionals sinó a través de les xarxes i són conscients que avui en dia, els seus telèfons són una de les armes amb més valor, sent capaços de transmetre la informació de manera més ràpida i eficaç.

Són joves que s'han convertit en adults en un món digital i obert, que coneixen tècniques antirrepresives perquè ho hauran vist a internet (ho suposo) i que ràpidament aprenen com protegir-se de les pilotes de goma, dels gasos lacrimògens i de qualsevol altra qüestió que es poden trobar al davant en qüestió de segons.

Alguns periodistes que passen les nits entre trinxeres expliquen el que veuen i viuen i responen de manera contundent les afirmacions de Miquel Buch, el qual afirmava de manera categòrica (i desinformada) que els joves, aquests joves, no són independentistes. Doncs clar que són independentistes Miquel, aquests joves independentistes estan responent a la vostra mala gestió política. Aquests joves se senten frustrats.

Ens explica el periodista Javi Muñoz aquests joves són els que senten que després d'anys de manifestacions impol·lutes i de confiar en promeses grandiloqüents "ni Europa ens mirava ni ho teníem a tocar".

Tampoc m'estranya d'una generació polititzada amb l'1 d'octubre, la qual va viure i veure la violència i el pànic a la gent del seu voltant converteixi aquesta frustració en ràbia i se senten legitimats com mai per defensar-se i actuar amb tota la contundència possible i sense por. A la meva generació molts ens vam polititzar amb el 15-M i encara estem aprenent a gestionar la decepció.

Quan tot això acabi, caldrà veure qui i com gestiona el caos creat perquè la ferida emocional no es faci encara més gran. Com a militant de la no-violència no tinc cap fetitxisme que em porti a justificar l'acció de carrer, però com a ciutadana lliure res em porta a no ser capaç de condemnar la violència policial.

Perquè podem anar repetint que som gent de pau, però no podem demanar als nostres joves que es deixin atonyinar per guanyar el relat de la no-violència. No els hi pots demanar. Perquè és això Espanya, teníeu dos activistes capaços d'enviar als joves a dormir i els heu fotut a la presó. Sou uns genis.