29
de desembre
de
2018, 09:00
Actualitzat:
16:06h
La Generalitat no recorrerà aquest 2019 al fons de liquiditat autonòmica (FLA). Això no implica que el Govern eviti els mecanismes de finançament de l'Estat i que torni a buscar crèdit al sector privat, sinó que podria accedir a un altre fons de l'Estat, el de facilitat financera (FF), destinat a les comunitats financerament complidores i que preveu molts menys controls per part del Ministeri d'Hisenda.
Així es desprèn de la presentació feta pública en els darrers dies pel Departament d'Economia i Hisenda i ha confirmat aquest dissabte el vicepresident Pere Aregonès. El document, a diferència del que preveia en les anteriors edicions, ja no preveu que el dèficit i els venciments de deute siguin coberts pel FLA, sinó que apunta que ho seran pels FFCA -fons de finançament de les comunitats autònomes-, la denominació genèrica que inclou tant el FLA com el FF. Fons de la conselleria expliquen que l'objectiu és complir els requisits per accedir al segon mecanisme, cosa que suposaria sortir del FLA, set anys després d'endeutar-s'hi per primer cop.
Per aconseguir accedir al FF, la llei d'estabilitat marca que el Ministeri d'Hisenda t'hi ha de donar llum verda després d'acreditar que es compleixen els límits de dèficit i de despesa i que el període mig de pagament a proveïdors és inferior a 30 dies. Pel que fa al dèficit, tot apunta que la Generalitat no superarà el 0,4% fixat per aquest any, motiu pel qual aquest podria ser l'obstacle més senzill.
Els requisits més complicats
Quant al límit de deute, aquest ja seria més complicat, atès que Catalunya és el segon territori més endeutat, l'equivalent al 34,2% del PIB el setembre, només per sota del 41,1% del País Valencià, mentre que l'objectiu del 2019 és del 23,3% (o del 23,7%, si el govern espanyol aconsegueix modificar-ho tot i el veto del Senat). Tot i això, la comptabilització del requisit del deute és més lleugera i oberta a interpretacions, segons la pròpia llei, i el de les Illes Balears se situa en el 29,1% i, tot i això, ha pogut accedir al FF. El govern espanyol, a més, es mostra favorable a estudiar topalls de deute individualitzats.
Finalment, la Generalitat haurà de fer un esforç en relació al període mig de pagament a proveïdors, ja que el novembre era de 37,36 dies, una setmana per sobre dels 30 dies de límit per sortir del FLA. Tot i això, aquest ha millorat molt, per exemple, respecte l'agost, quan era de 49,7 dies. Fa un any, però, era de tan sols 18,06 dies.
El canvi del FLA al FF
Les millores del FF respecte el FLA serien molt rellevants, segons el departament d'Economia, capitanejat per Pere Aragonès. No tant a nivell de condicions financeres -fins aquest any, sí que eren més favorables, però ara ja no-, sinó pel que fa al control del ministeri d'Hisenda. El FF, per exemple, no requereix l'aprovació d'un pla d'ajust, ni l'elaboració d'informes mensuals, ni dota de poder l'Estat per exigir retallades o per enviar homes de negre amb accés a tots els documents de la Generalitat. El control reforçat de les finances implementat el 2015 i no aixecat amb el 155, de fet, va lligat a la concessió del FLA.
Deixar de banda aquest mecanisme, per tant, permetria a la Generalitat seguir rebent recursos de l'Estat sense haver-li de retre comptes ni d'elaborar plans de contenció de la despesa, i tan sols hauria de remetre trimestralment al ministeri d'Hisenda informació sobre l'escenari econòmico-financer amb les mesures d'ingressos i despeses i sobre la reordenació del sector públic. El Govern, per tant, podria recuperar l'autonomia financera limitada des del 2012 pels controls a que el sotmet l'executiu espanyol.
Aquest, a més, podria ser el primer pas per tal de tornar a accedir a crèdit privat. Tal com el juliol va aprovar el Ministeri d'Hisenda que fos possible, les comunitats que ho vulguin ja ho poden reclamar i, tot i que això pot suposar pagar interessos superiors, també implica recuperar més autonomia financera i política. Andalusia ha estat recentment el primer territori en rebre l'aval per endeutar-se en el mercat privat després de fer-ho a través dels mecanismes de l'Estat.
Els passos per accedir al mercat privat
Si Catalunya ho volgués fer el 2020, hauria d'haver accedit primer al FF -no pot fer el salt des del FLA- i hauria de sol·licitar a l'Estat anar al crèdit privat abans del proper 30 de novembre amb un pla plurianual d'endeutament per als tres següents anys. Per avalar-ho, el govern espanyol tindrà en compte també el grau de compliment dels objectius de dèficit i deute, de la regla de despesa, el període mig de pagament a proveïdors o la qualificació creditícia assignada per les agències de ràting.
Per ara, els territoris que reben recursos del FF són, a més d'Andalusia -que està en procés de sortir-ne-, Astúries, Balears, Canàries, Castella i Lleó, Galícia i La Rioja, mentre que els que segueixen en el FLA són Catalunya, el País Valencià, Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia.
Sigui pel mecanisme que sigui, però, la Generalitat seguirà reclamant recursos a l'Estat el 2019. La mateixa presentació a inversors que obre la porta a fer el salt al FF sí que concreta que demanarà al ministeri d'Hisenda un préstec de 8.071 milions l'any vinent, per sota dels 9.371 milions rebuts aquest 2018. El 83,2% d'aquest crèdit, però, seria per tornar a l'Estat 6.713 milions de venciments de préstecs anteriors del FLA.
Així es desprèn de la presentació feta pública en els darrers dies pel Departament d'Economia i Hisenda i ha confirmat aquest dissabte el vicepresident Pere Aregonès. El document, a diferència del que preveia en les anteriors edicions, ja no preveu que el dèficit i els venciments de deute siguin coberts pel FLA, sinó que apunta que ho seran pels FFCA -fons de finançament de les comunitats autònomes-, la denominació genèrica que inclou tant el FLA com el FF. Fons de la conselleria expliquen que l'objectiu és complir els requisits per accedir al segon mecanisme, cosa que suposaria sortir del FLA, set anys després d'endeutar-s'hi per primer cop.
Per aconseguir accedir al FF, la llei d'estabilitat marca que el Ministeri d'Hisenda t'hi ha de donar llum verda després d'acreditar que es compleixen els límits de dèficit i de despesa i que el període mig de pagament a proveïdors és inferior a 30 dies. Pel que fa al dèficit, tot apunta que la Generalitat no superarà el 0,4% fixat per aquest any, motiu pel qual aquest podria ser l'obstacle més senzill.
Els requisits més complicats
Quant al límit de deute, aquest ja seria més complicat, atès que Catalunya és el segon territori més endeutat, l'equivalent al 34,2% del PIB el setembre, només per sota del 41,1% del País Valencià, mentre que l'objectiu del 2019 és del 23,3% (o del 23,7%, si el govern espanyol aconsegueix modificar-ho tot i el veto del Senat). Tot i això, la comptabilització del requisit del deute és més lleugera i oberta a interpretacions, segons la pròpia llei, i el de les Illes Balears se situa en el 29,1% i, tot i això, ha pogut accedir al FF. El govern espanyol, a més, es mostra favorable a estudiar topalls de deute individualitzats.
Finalment, la Generalitat haurà de fer un esforç en relació al període mig de pagament a proveïdors, ja que el novembre era de 37,36 dies, una setmana per sobre dels 30 dies de límit per sortir del FLA. Tot i això, aquest ha millorat molt, per exemple, respecte l'agost, quan era de 49,7 dies. Fa un any, però, era de tan sols 18,06 dies.
El canvi del FLA al FF
Les millores del FF respecte el FLA serien molt rellevants, segons el departament d'Economia, capitanejat per Pere Aragonès. No tant a nivell de condicions financeres -fins aquest any, sí que eren més favorables, però ara ja no-, sinó pel que fa al control del ministeri d'Hisenda. El FF, per exemple, no requereix l'aprovació d'un pla d'ajust, ni l'elaboració d'informes mensuals, ni dota de poder l'Estat per exigir retallades o per enviar homes de negre amb accés a tots els documents de la Generalitat. El control reforçat de les finances implementat el 2015 i no aixecat amb el 155, de fet, va lligat a la concessió del FLA.
Deixar de banda aquest mecanisme, per tant, permetria a la Generalitat seguir rebent recursos de l'Estat sense haver-li de retre comptes ni d'elaborar plans de contenció de la despesa, i tan sols hauria de remetre trimestralment al ministeri d'Hisenda informació sobre l'escenari econòmico-financer amb les mesures d'ingressos i despeses i sobre la reordenació del sector públic. El Govern, per tant, podria recuperar l'autonomia financera limitada des del 2012 pels controls a que el sotmet l'executiu espanyol.
Si la Generalitat abandona el FLA, ja no haurà d'aprovar plans d'ajust i el control de les finances per part de l'Estat podria decaure
Aquest, a més, podria ser el primer pas per tal de tornar a accedir a crèdit privat. Tal com el juliol va aprovar el Ministeri d'Hisenda que fos possible, les comunitats que ho vulguin ja ho poden reclamar i, tot i que això pot suposar pagar interessos superiors, també implica recuperar més autonomia financera i política. Andalusia ha estat recentment el primer territori en rebre l'aval per endeutar-se en el mercat privat després de fer-ho a través dels mecanismes de l'Estat.
Els passos per accedir al mercat privat
Si Catalunya ho volgués fer el 2020, hauria d'haver accedit primer al FF -no pot fer el salt des del FLA- i hauria de sol·licitar a l'Estat anar al crèdit privat abans del proper 30 de novembre amb un pla plurianual d'endeutament per als tres següents anys. Per avalar-ho, el govern espanyol tindrà en compte també el grau de compliment dels objectius de dèficit i deute, de la regla de despesa, el període mig de pagament a proveïdors o la qualificació creditícia assignada per les agències de ràting.
Per ara, els territoris que reben recursos del FF són, a més d'Andalusia -que està en procés de sortir-ne-, Astúries, Balears, Canàries, Castella i Lleó, Galícia i La Rioja, mentre que els que segueixen en el FLA són Catalunya, el País Valencià, Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia.
Per un o altre mecanisme, la Generalitat reclamarà a l'Estat el 2019 un préstec de 9.371 milions, el 83,2% dels quals per pagar venciments del FLA
Sigui pel mecanisme que sigui, però, la Generalitat seguirà reclamant recursos a l'Estat el 2019. La mateixa presentació a inversors que obre la porta a fer el salt al FF sí que concreta que demanarà al ministeri d'Hisenda un préstec de 8.071 milions l'any vinent, per sota dels 9.371 milions rebuts aquest 2018. El 83,2% d'aquest crèdit, però, seria per tornar a l'Estat 6.713 milions de venciments de préstecs anteriors del FLA.