La Generalitat no aplica sempre els reglaments per evitar l'empresonament d'ancians. Foto: NDAmb 84 anys i un estat de salut lamentable, una anciana catalana ingressava a la presó el novembre de 2010 per complir condemna per un delicte fiscal comès vint anys enrere.
Afortunadament, i a diferència de Lluís Dalmau, l'home de 73 anys que la setmana passada moria a la presó de Lledoners, tenia recursos econòmics i una bona advocada, que li van permetre abandonar la presó tres dies després, pagant, això, sí, 2.300.000 euros en concepte de responsabilitat civil. Però a efectes legals, encara és una presa en tercer grau a l'espera de la llibertat condicional, en tràmit des de fa cinc mesos.
Moltes eines, poca humanitat
Com és possible que una anciana de 84 anys vagi a la garjola per un delicte econòmic comès fa dues dècades i que a les cel·les hi hagi persones amb malalties greus, amb trastorns cognitius o amb una invalidesa física tal que els exclou de tota perillositat?
La resposta la dóna la vicepresidenta de la Comissió de Drets Penitenciaris del Col·legi d'Advocats, Maria Amparo Bataller: “Perquè ningú que té responsabilitats no es vol mullar, tot i que la Generalitat i la pròpia administració de justícia tenen totes les eines legals disponibles per a evitar episodis tràgics que atempten contra el principi d'humanitat més bàsic. El condemnat de més de setanta anys o amb una malaltia greu se'n surt si fa pena a algú, si coneix algú molt influent o si es pot pagar un advocat que s'hi dediqui en cos i ànima. Si no es donen aquests supòsits, en moltes ocasions el desenllaç esdevé fatal”.
El 2010 van morir a les presons catalanes 51 persones. Es van comptabilitzar 5 suïcidis i 16 morts per sobredosi. La resta, 1 pres amb VIH i 29 amb altres malalties, probablement haurien pogut morir dignament fora de la presó.
“Una bestialitat en una societat avançada”
Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, no dubta a titllar de “cruel” que la justícia enviï a la presó persones amb aquest perfil, quan “el jutge i el tribunal sentenciador ho tenen molt fàcil per donar-los la llibertat per una qüestió d'humanitat. I l'administració, un cop ha ingressat a presó, hauria de vetllar perquè no es produïssin aberracions”.
Tot i que és una “bestialitat en una societat avançada” tenir persones d'edat avançada o malalts greus a la presó, el director de l'Observatori del Sistema Penal recorda que no és pas il·legal, “però sí immoral, perquè la legislació contempla la possibilitat de concedir la llibertat condicional a aquestes persones. La situació que va viure Lluís Dalmau és el pa de cada dia a les presons. La meitat de la població reclusa, unes 5.000 persones, està malalta i en molts casos les seves condicions fan evident que no hauria d'estar en una cel·la”.
En el supòsit que el pres pugui acollir-se al tercer grau o la llibertat condicional, la burocràcia en l'administració de la justícia pot produir conseqüències nefastes per al pres. L'advocada Maria Amparo Bataller, experta en casos d'aquesta tipologia, lamenta que el protocol per un expedient de llibertat condicional “és molt lent, fins al punt que pot passar, i ha passat, que la persona que està greu acabi morint a la presó”.
Acarnissament amb el delicte fiscal
Un espoli de gairebé 30 milions d'euros al Palau de la Música no ha estat suficient perquè Fèlix Millet ingressés preventivament a la presó. Avui gaudeix la vida sense escatimar despeses a l'espera que un jutge dicti sentència, qui sap d'aquí a quants anys. Però la quotidianitat dels delictes econòmics és molt més dura, sobretot si els implicats tenen una butxaca més modesta que la de Millet.
El juny de 2003 va entrar en vigor la reforma de la Llei General Tributària, que exigia responsabilitat civil per a delictes fiscals. Els legisladors van pensar sobretot en què els presos d'ETA paguessin indemnitzacions a les víctimes. Però a hores d'ara, el pes d'aquesta norma recau en delictes fiscals de relativa poca quantia. El perfil d'aquests presos a Catalunya es correspon sovint amb empresaris que han fet fallida i no han pogut pagar a Hisenda, o contribuents que han comès irregularitats en la gestió de propietats i capital. Però no hi ha grans estafadors a la presó. “Els delictes fiscals són els més cruels. O pagues la responsabilitat civil, o no surts de la presó. I la pràctica totalitat de la gent empresonada per aquesta qüestió no té diners ni possibilitats de pagar”, conclou Bataller.
