L'any 2017 és teòricament l'any de la desconnexió de Catalunya respecte l'Estat, si finalment se celebra el referèndum anunciat per la segona quinzena de setembre i s'hi imposa el sí a la independència. Malgrat tot, la Generalitat encara no podrà desenganxar-se encara dels mecanismes de liquiditat de l'Estat per fer front als venciments de deute i al topall de dèficit permès, motiu pel qual preveu sol·licitar uns 8.049 milions d'euros al fons de liquiditat autonòmica (FLA). Així es desprèn d'una presentació de la situació de l'economia catalana elaborat pel Govern per a inversors internacionals i fet públic aquesta setmana, en el qual també s'hi exposa la situació de les finances i de l'endeutament de l'administració, així com les necessitats de liquiditat per a l'exercici vinent.

D'aquesta manera, en el document de l'executiu s'hi preveu una petició de recursos per al FLA del 2017 de 7.392 milions d'euros. D'aquests, 1.314 milions serien per cobrir el dèficit del 0,6% -tot i que els pressupostos contemplen acabar l'any amb un 0,5%-, 5.953 milions per fer front a venciments de deute -3.993 d'aquests milions són de mecanismes de liquiditat de l'Estat que ja cal anar retornant- i 125 milions per a fer front al retorn de les liquidacions negatives del sistema de finançament del 2008 i el 2009.

Aquest dijous es podrien repartir les primeres quantitats

Tanmateix, a aquesta xifra caldria sumar-li l'excés de dèficit que la Generalitat té previst fer aquest 2016, el qual també seria cobert pel FLA. I és que el vicepresident català, Oriol Junqueras, ha avançat en diverses ocasions que espera tancar l'any amb un dèficit de l'1%, unes tres dècimes per sobre del topall permès. Com que cada dècima són 219 milions, la quantitat sol·licitada per aquest concepte sumaria uns 657 milions. Entre això i la previsió continguda en la presentació del Govern, per tant, ja se superarien els 8.000 milions, tot i que part d'aquesta quantitat es podria repartir aquest dijous, en un Consell de Política Fiscal i Financera en què Junqueras no hi serà present i n'ha delegat la representació al secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès.

Sigui com sigui, si aquesta petició no creix al llarg de l'any -com sempre acaba ocorrent-, serà la més baixa des del 2012, quan es van crear el FLA i els altres mecanismes de liquiditat del ministeri d'Hisenda. Aquell any, la Generalitat va rebre 9.989 milions, el 2013 aquesta xifra es va enlairar fins als 13.042 milions, el 2014 va tornar a caure fins als 10.222 milions, el 2015 es va situar en els 11.689 milions i aquest 2016 ha baixat fins als 8.884 milions.
 
En total, el govern espanyol ja hauria prestat a la Generalitat 53.826 milions, que podrien pujar fins a quasi 62.000 milions l'any que ve. Aquests, però, no són un regal, sinó que s'estan retornant a un interès del 0,834% -excepte el FLA del 2016, que té un interès del 0,537%-. De fet, com que alguns d'aquests préstecs ja s'han anat retornant -part del FLA, de fet, serveix per retornar els venciments dels FLA anteriors-, el deute que acumula la Generalitat amb l'Estat era el setembre de 46.731 milions. O el que és el mateix, un 70,7% del deute del Govern ja està en mans de l'executiu central -una quantitat gairebé idèntica a la de principis d'any-.

A banda, Junqueras haurà de tenir també un ull posat en la situació dels propers anys. I és que, si bé la Generalitat haurà de fer front el 2017 a venciments de deutes a llarg termini -els que cobreix el FLA, bàsicament- per valor de 5.343 milions d'euros, aquests venciments per a l'any 2018 es preveu que gairebé arribin als 8.000 milions. Si Catalunya ha desconnectat i no té accés als mecanismes de liquiditat de l'Estat, com hi farà front? La situació és complexa, però també cal tenir en compte que quasi tres quartes parts d'aquests venciments seran precisament de deutes amb l'Estat, tot un element de pressió per negociar una independència pactada.