"Jo penso que Nicolas Sarkozy ja ha perdut", deia ahir al vespre el vell Jean-Marie Le Pen. "Faig una crida a derrotar Sarkozy!", arengava Jean-Luc Mélenchon als seus seguidors de la nova esquerra de cara a la segona volta. "Pocs homes han estat tan injustament atacats com Nicolas Sarkozy", deia François Fillon, l'actual primer ministre. El fet és que aquestes presidencials franceses han girat com mai a l'entorn de la personalitat del president.
Els francesos són, abans que res i que ningú, ciutadans. En aquest sentit, la figura del president sempre ha tingut un punt de distància, d'inviolabilitat mediàtica derivat de les altes funcions de representació que li atribueix la República. I això és el que ha menstingut Sarkozy, constantment hiperexposat i sempre exhibint el seu cercle familiar i les seves amistats carregades de diners.
Tot plegat ha armat una formidable coalició contra el president sortint, especialment intensa entre l'esquerra i l'extrema dreta, els àmbits socials més refractaris a l'iot i el restaurant exclusiu. No és caçar elefants, certament, però és que la República és una institució seriosa.
ARA A PORTADA
Publicat el 22 d’abril de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Petició inesperada de Javier Cercas a Pedro Sánchez: «Desclassifiqui tot el que hi hagi del 23-F»
-
Política
El Parlament pressiona perquè l'Estat publiqui les balances fiscals
-
Política
El PP exigeix a Sánchez demani perdó i convoqui eleccions després de la condemna al fiscal general
-
Política
La defensa de Pujol demana que no sigui jutjat a l'Audiència Nacional pel seu estat de salut
-
Política
El PSC es compromet a regular la compra especulativa d'habitatge
-
Política
Franco va morir el dia 19 de novembre i no el 20, segons dos metges que van tractar-lo