Política

La gran coalició

ARA A PORTADA

Jordi Martí i Jaume Alonso-Cuevillas es disputaran en primàries qui és el candidat de Junts a Barcelona Oriol March
Vencedors i perdedors de la batalla de Junts a Barcelona: hi haurà més sorpreses? Oriol March
Sánchez tanca files amb Zapatero: «Té tot el meu suport» Oriol March
Illa i ERC situen els pressupostos com a «punt de partida» davant els retrets de Junts Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
Què hi guanyen (i què s'hi juguen) Illa i Junqueras amb els pressupostos de la legislatura? Bernat Surroca Albet

Redacció

Publicat el 22 d’abril de 2012 a les 21:59

"Jo penso que Nicolas Sarkozy ja ha perdut", deia ahir al vespre el vell Jean-Marie Le Pen. "Faig una crida a derrotar Sarkozy!", arengava Jean-Luc Mélenchon als seus seguidors de la nova esquerra de cara a la segona volta. "Pocs homes han estat tan injustament atacats com Nicolas Sarkozy", deia François Fillon, l'actual primer ministre. El fet és que aquestes presidencials franceses han girat com mai a l'entorn de la personalitat del president.

Els francesos són, abans que res i que ningú, ciutadans. En aquest sentit, la figura del president sempre ha tingut un punt de distància, d'inviolabilitat mediàtica derivat de les altes funcions de representació que li atribueix la República. I això és el que ha menstingut Sarkozy, constantment hiperexposat i sempre exhibint el seu cercle familiar i les seves amistats carregades de diners.

Tot plegat ha armat una formidable coalició contra el president sortint, especialment intensa entre l'esquerra i l'extrema dreta, els àmbits socials més refractaris a l'iot i el restaurant exclusiu. No és caçar elefants, certament, però és que la República és una institució seriosa.

Escull Nació com la teva font preferida de Google