"Jo penso que Nicolas Sarkozy ja ha perdut", deia ahir al vespre el vell Jean-Marie Le Pen. "Faig una crida a derrotar Sarkozy!", arengava Jean-Luc Mélenchon als seus seguidors de la nova esquerra de cara a la segona volta. "Pocs homes han estat tan injustament atacats com Nicolas Sarkozy", deia François Fillon, l'actual primer ministre. El fet és que aquestes presidencials franceses han girat com mai a l'entorn de la personalitat del president.
Els francesos són, abans que res i que ningú, ciutadans. En aquest sentit, la figura del president sempre ha tingut un punt de distància, d'inviolabilitat mediàtica derivat de les altes funcions de representació que li atribueix la República. I això és el que ha menstingut Sarkozy, constantment hiperexposat i sempre exhibint el seu cercle familiar i les seves amistats carregades de diners.
Tot plegat ha armat una formidable coalició contra el president sortint, especialment intensa entre l'esquerra i l'extrema dreta, els àmbits socials més refractaris a l'iot i el restaurant exclusiu. No és caçar elefants, certament, però és que la República és una institució seriosa.
ARA A PORTADA
Publicat el
22 d’abril de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El PP s'aficiona als «walk of shame» al Senat
-
Política
La història no explicada del naixement del PDECat
-
Política La corrupció castiga el PSOE i l'ascens de Vox dispara la dreta gairebé als 200 escons, segons «La Vanguardia»
-
Política
El sector educatiu avala endarrerir l'exigència del C2 de català als nous docents
-
Política
Dels nous catalans als catalans del segle XXI
-
Política
«Amb la dreta al poder, caldrà un front que vagi de Junts als Comuns amb ERC i PSC al centre»