31
d'agost
de
2021, 19:45
Actualitzat:
01
de setembre,
9:46h
Pedro Sánchez s'asseurà a la reunió de la taula de diàleg que es prepara pels dies 16 o 17 de setembre al Palau de la Generalitat? La resposta, per ara, és una incògnita. La Moncloa es nega a donar per feta la presència del president espanyol a la trobada, la primera des del febrer del 2020, però al Govern asseguren no tenir cap pista sobre una hipotètica absència tan rellevant com aquesta. En tot cas, però, el debat sobre Sánchez ha contribuït a enterbolir els preparatius de la mesa de negociació, sotmesa també a les divergències -més a nivell de partits que de Govern- entre ERC i Junts sobre com abordar-la. Tampoc hi ajuda que les dues parts airegin les discrepàncies: si la Generalitat assegura que l'amnistia i l'autodeterminació són "innegociables", la Moncloa respon que el referèndum no forma part del "camí del retrobament".
A Palau donen per fet que la primera trobada no servirà per arribar a cap acord, però sí que la plantegen com el primer pas per "recomençar" les relacions entre Catalunya i l'Estat. En les entrevistes que ha fet el president Pere Aragonès -encarregat de liderar la proposta que plantejarà la Generalitat a la taula- al llarg de l'estiu, ha aprofitat per enviar un missatge a Sánchez: si no s'encarrila una solució, hi poden haver "moments de xoc". En altres paraules, Aragonès aspira al fet que el líder del PSOE entengui que ara ERC és qui comanda l'estratègia independentista i que a l'altra banda hi ha un negociador amb voluntat real d'encarar el diàleg, a diferència -interpreten els republicans- del que passaria si Junts hagués obtingut la presidència de la Generalitat.
La presència de Sánchez és cabdal per revestir d'importància la taula de diàleg, tenint en compte que va quedar aturada per la pandèmia, pels dubtes que expressava Quim Torra a la presidència de la Generalitat -ara verbalitzats sense embuts en cada aparició pública que fa com a expresident de la Generalitat, per la negativa de l'Estat a plantejar una proposta concreta i, també, pels efectes de la judicialització del procés. "No contemplem que no hi sigui", assenyalava aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de primera trobada del Govern un cop tancades les vacances d'estiu. En cap de les converses mantingudes aquests dies amb la Moncloa, però, s'ha parlat de cap alternativa a la presència de Sánchez a Barcelona.
Les expectatives són magres pel que fa a resultats immediats, però la part catalana -que estarà formada per membres del Govern, possiblement només consellers però sense tancar la porta a rangs inferiors de l'administració- insistirà en el referèndum i l'amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte. Pel que fa a la votació, com s'està estructurant de portes endins des del juliol, un dels arguments que es farà servir és l'encaix legal -a través de cinc vies constitucionals- d'una votació acordada. La desjudicialització és més complexa, perquè hi ha múltiples causes en marxa que enterboliran gradualment qualsevol avenç que arribi -si arriba- des de la política.
Sense anar més lluny, la setmana de la taula de diàleg es tornarà a veure una de les imatges habituals dels últims anys: dirigents independentistes pujant les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar sobre una causa vinculada al procés. En aquest cas, els protagonistes seran els membres de l'anterior mesa del Parlament, encapçalada per Roger Torrent, ara conseller d'Empresa. El Govern, en la reunió del setembre, posarà damunt la taula la necessitat de buscar fórmules perquè decaiguin les causes pendents tant a la justícia ordinària com al Tribunal de Comptes, on ja s'han dipositat fiances milionàries gràcies al mecanisme ideat pel Govern, primera gran decisió adoptada durant la legislatura.
La reforma de la sedició, aparcada de nou
Aquesta voluntat de desjudicialització, però, ja ha topat amb un entrebanc abans de començar. El govern espanyol ha tornat a aparcar la reforma de la sedició, una de les vies que hauria de servir per facilitar el retorn dels exiliats. La modificació no apareix en el pla normatiu previst per al 2021, per bé que existia el compromís d'abordar-la en els propers mesos. La qüestió també genera friccions dins dels socis que integren el govern espanyol: Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unides Podem i ideòleg de la reforma, ha indicat que es debatrà en el marc de la taula de diàleg.
Els passos que ha fet Sánchez des dels indults han estat tímids, pràcticament inexistents. Es va encarregar de deixar clar al Congrés que el referèndum era una opció inviable, i no hi ha hagut cap gest amb la situació dels exiliats. Des de l'oposició, a banda, veu com Pablo Casado planteja tornar a situar la convocatòria d'un referèndum en el codi penal i per impulsar el delicte de rebel·lió sense violència. Hi ha veus a Palau que interpreten la negativa de la Moncloa a confirmar la presència de Sánchez a Barcelona amb el soroll que es generaria durant quinze dies sobre una hipotètica rendició del PSOE cap a l'independentisme. Tot i això, des d'ERC indiquen que si el diàleg embarranca serà més complicat arribar a acords amb Sánchez al Congrés.
En l'horitzó hi ha els pressupostos generals de l'Estat, que seran més difícils de negociar si la mesa no dona fruits o ni tan sols és capaç de generar un mètode de treball discret. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha reclamat a ERC i Junts una proposta "en ferm" sobre el plantejament de la negociació, que anirà acompanyada d'un acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia del qual no hi haurà una gran fotografia abans de la cimera entre governs. Entremig, a banda, s'hi celebrarà una nova Diada amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a catalitzadora en la qual s'hi escoltaran plantejaments crítics amb el nou Govern i l'aproximació al diàleg. Els membres de l'executiu, per ara, no confirmen si hi assistiran.
A Palau donen per fet que la primera trobada no servirà per arribar a cap acord, però sí que la plantegen com el primer pas per "recomençar" les relacions entre Catalunya i l'Estat. En les entrevistes que ha fet el president Pere Aragonès -encarregat de liderar la proposta que plantejarà la Generalitat a la taula- al llarg de l'estiu, ha aprofitat per enviar un missatge a Sánchez: si no s'encarrila una solució, hi poden haver "moments de xoc". En altres paraules, Aragonès aspira al fet que el líder del PSOE entengui que ara ERC és qui comanda l'estratègia independentista i que a l'altra banda hi ha un negociador amb voluntat real d'encarar el diàleg, a diferència -interpreten els republicans- del que passaria si Junts hagués obtingut la presidència de la Generalitat.
La presència de Sánchez és cabdal per revestir d'importància la taula de diàleg, tenint en compte que va quedar aturada per la pandèmia, pels dubtes que expressava Quim Torra a la presidència de la Generalitat -ara verbalitzats sense embuts en cada aparició pública que fa com a expresident de la Generalitat, per la negativa de l'Estat a plantejar una proposta concreta i, també, pels efectes de la judicialització del procés. "No contemplem que no hi sigui", assenyalava aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de primera trobada del Govern un cop tancades les vacances d'estiu. En cap de les converses mantingudes aquests dies amb la Moncloa, però, s'ha parlat de cap alternativa a la presència de Sánchez a Barcelona.
Les expectatives són magres pel que fa a resultats immediats, però la part catalana -que estarà formada per membres del Govern, possiblement només consellers però sense tancar la porta a rangs inferiors de l'administració- insistirà en el referèndum i l'amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte. Pel que fa a la votació, com s'està estructurant de portes endins des del juliol, un dels arguments que es farà servir és l'encaix legal -a través de cinc vies constitucionals- d'una votació acordada. La desjudicialització és més complexa, perquè hi ha múltiples causes en marxa que enterboliran gradualment qualsevol avenç que arribi -si arriba- des de la política.
Sense anar més lluny, la setmana de la taula de diàleg es tornarà a veure una de les imatges habituals dels últims anys: dirigents independentistes pujant les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar sobre una causa vinculada al procés. En aquest cas, els protagonistes seran els membres de l'anterior mesa del Parlament, encapçalada per Roger Torrent, ara conseller d'Empresa. El Govern, en la reunió del setembre, posarà damunt la taula la necessitat de buscar fórmules perquè decaiguin les causes pendents tant a la justícia ordinària com al Tribunal de Comptes, on ja s'han dipositat fiances milionàries gràcies al mecanisme ideat pel Govern, primera gran decisió adoptada durant la legislatura.
La reforma de la sedició, aparcada de nou
Aquesta voluntat de desjudicialització, però, ja ha topat amb un entrebanc abans de començar. El govern espanyol ha tornat a aparcar la reforma de la sedició, una de les vies que hauria de servir per facilitar el retorn dels exiliats. La modificació no apareix en el pla normatiu previst per al 2021, per bé que existia el compromís d'abordar-la en els propers mesos. La qüestió també genera friccions dins dels socis que integren el govern espanyol: Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unides Podem i ideòleg de la reforma, ha indicat que es debatrà en el marc de la taula de diàleg.
Els passos que ha fet Sánchez des dels indults han estat tímids, pràcticament inexistents. Es va encarregar de deixar clar al Congrés que el referèndum era una opció inviable, i no hi ha hagut cap gest amb la situació dels exiliats. Des de l'oposició, a banda, veu com Pablo Casado planteja tornar a situar la convocatòria d'un referèndum en el codi penal i per impulsar el delicte de rebel·lió sense violència. Hi ha veus a Palau que interpreten la negativa de la Moncloa a confirmar la presència de Sánchez a Barcelona amb el soroll que es generaria durant quinze dies sobre una hipotètica rendició del PSOE cap a l'independentisme. Tot i això, des d'ERC indiquen que si el diàleg embarranca serà més complicat arribar a acords amb Sánchez al Congrés.
En l'horitzó hi ha els pressupostos generals de l'Estat, que seran més difícils de negociar si la mesa no dona fruits o ni tan sols és capaç de generar un mètode de treball discret. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha reclamat a ERC i Junts una proposta "en ferm" sobre el plantejament de la negociació, que anirà acompanyada d'un acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia del qual no hi haurà una gran fotografia abans de la cimera entre governs. Entremig, a banda, s'hi celebrarà una nova Diada amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com a catalitzadora en la qual s'hi escoltaran plantejaments crítics amb el nou Govern i l'aproximació al diàleg. Els membres de l'executiu, per ara, no confirmen si hi assistiran.