Representants del Govern junt amb els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional el dia de la seva constitució. Foto: Oriol Campuzano

Els 19 informes que aquest matí Carles Viver Pi-Sunyer, el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, s'ha compromès a presentar abans de finals de març de 2014 versaran principalment sobre què cal i què caldrà en cas que Catalunya tingui un estat propi. Bàsicament, perquè entre les opcions federalistes o confederalistes, l'estat propi i les seves conseqüències és la menys estudiada. "Seria una greu irresponsabilitat no pensar en l'endemà de la consulta si l'opció guanyadora és l'estat propi", ha insistit el doctor Viver Pi-Sunyer

El president del CATN ha dividit aquests informes en tres blocs: la consulta, la internacionalització del conflicte i el futur estat. Pel que fa al primer, els experts aconsellaran el Govern sobre vies, aspectes procedimentals, contingut, la data, garanties, si formular una o diverses preguntes així com les conseqüències de la consulta i les possibles respostes de l'Estat espanyol. Així mateix, la internacionalització del procés és per a Viver Pi-Sunyer explicar al món el camí seguit per a Catalunya i situar al mapa el conflicte.

De les pensions a l'energia

El tercer bloc, sempre segons Viver Pi-Sunyer, analitzarà com construir estructures d'estat per "poder començar a caminar" en cas que a la consulta guanyi l'opció d'un estat independent. "S'han d'explicar les conseqüències d'aquesta opció", ha reblat.

Per estudiar-ho, els experts del Consell emetran 17 informes sobre els temes següents: relacions del nou estat amb la Unió Europea; relacions amb la Comunitat Internacional així com els seus organismes; relacions futures amb l'Estat espanyol; la successió de normes i contractes entre l'administració estatal i la catalana; el procés constituent -que inclouria una constitució provisional, nacionalitat, oficialitat de llengües-; el virtual poder judicial a Catalunya; la seguretat interna i exterior; canvis en l'administració sectorial de la Generalitat; la nova hisenda; l'articulació de l'agència tributària; el Banc Central, moneda i institucions financeres; agències estatals i organismes reguladors; la negociació del repartiment de passius i actius entre estat i Generalitat; les relacions comercials entre Catalunya i Espanya; la Seguretat Social i les pensions; l'abastament de l'energia i els recursos hidràulics, i el futur espai de les telecomunicacions.