La independència és pràctica

Publicat el 01 de juny de 2012 a les 00:17
El federalisme ha caigut en un descrèdit absolut, fruit de la constatació empírica del fet que a Espanya hi ha uns quants federalistes, però són tots catalans. L'autonomisme progressiu o el confederalisme són quimeres encara més allunyades de la realitat. I l'espanyolisme català no és més que una variant tautològica del massoquisme. Només l'independentisme aguanta com a hipòtesi política viable per a una Catalunya amb el futur obert.

És cert que han calgut molts anys i que encara no hi ha una visió clara de l'estratègia més efectiva, però el fet és que la proposta de l'estat propi ha entrat un moment de maduresa que cap altre corrent polític no ha aconseguit fixar. La situació actual no és satisfactòria ni pot ser estable i les propostes intermèdies han deixat de ser creïbles.

Per això, ahir, dues personalitats amb origens polítics molt distants van coincidir del tot en un destí raonable. Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Maria Vila d'Abadal van omplir de pragmatisme el recorregut fins a l'estat propi. Ningú més, des d'una altra proposta, pot oferir tantes solucions amb una sola acció.