El Tribunal Suprem ha donat la raó a la Intersindical-CSC i ha ratificat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) conforme la vaga general del 8 de novembre de 2017 va ser legal. La patronal Foment del Treball havia recorregut aquell veredicte, ja que considerava que es tractava d'una vaga política -prohibida a l'Estat-, però l'alt tribunal ha tornat a rebutjar aquests arguments.

El TSJC va dictaminar que es va tractar d'una vaga "mixta", que combinava raons polítiques i laborals, i va negar la compensació de 100.000 euros que reclamava Foment. El Suprem ara ha ratificat aquesta sentència i, malgrat que admet que algunes de les motivacions de la convocatòria eren polítics, com la reivindicació de les lleis socials del Parlament tombades pel Tribunal Constitucional o el rebuig al decret del govern espanyol que facilitava la fuga d'empreses, afegeix que això "immediatament es vincula a raons socials", com la seva "afectació negativa al teixit productiu i al mercat de treball" o la retallada de drets socials i laborals.

"En definitiva, la finalitat de la vaga és fonamentalment la defensa dels drets dels treballadors i, encara que hi apareixen enunciades altres finalitats que poden ser qualificades de polítiques, no desvirtuen el caràcter essencial de la vaga, ni la seva finalitat primordial, ni contaminen l'esmentada finalitat, ni, en conseqüència, condueixen a titllar la vaga d'il·legal", sentencia l'alt tribunal.

El Suprem també subratlla que el dret a vaga és un dret fonamental i, per tant, no se n'ha de fer una lectura restrictiva, i també rebutja que la Intersindical-CSC no tingui "legitimitat" per convocar una vaga general malgrat no ser un sindicat majoritari. Com que "té implantació a l'àmbit del conflicte", argumenta, té legitimitat per convocar la vaga. De fet, el sindicat independentista n'ha impulsat més, com la del 21 de febrer de 2019 o la del 18 d'octubre d'aquell any -aquest, junt a la IAC.

Foment denunciava que la del 8 de novembre es tractava d'una vaga política també pel fet que va tenir lloc durant l'aplicació del 155 a Catalunya i va ser anunciada tan sols un dia després que l'Audiència Nacional decretés presó sense fiança per al llavors vicepresident català Oriol Junqueras i per a set consellers del Govern, per la seva implicació en l'organització del referèndum de l'1-O. Això, però, no ha estat finalment rellevant a nivell legal.