La investidura d'Aragonès, en l'aire: quins esculls hauran de superar Junts i ERC?

Després de la segona votació fallida per a la investidura de Pere Aragonès, el missatge més repetit als passadissos del Parlament -amb menys trànsit que divendres- era el desig d'una bona Setmana Santa. Descans dels diputats i parèntesi en les negociacions per posar en marxa la legislatura de forma plena. No s'esperen acords a l'esprint en els propers dies. Ho transmeten els partits que han de formar el nou Govern, ho saben els consellers que continuen assumint responsabilitats a  l'executiu en funcions i en són conscients els grups de l'oposició.

Aragonès haurà d'esperar per convertir-se en el 132è president de la Generalitat. Només és qüestió de temps. Almenys això és el que transmet Junts, que li garanteix que pilotarà el Govern quan hi hagi un "acord de legislatura", ara mateix de concreció difusa, perquè més enllà del repartiment de conselleries continua sense aclarir el significat de la "unitat d'acció a Madrid" o la "reformulació" del Consell per la República, qüestions centrals entre negociadors. Al seu torn, ERC sosté que les diferències són "mínimes" si hi ha voluntat política i defensen que els pertany el lideratge de la nova etapa, amb una presidència "sense substitucions ni tuteles", descrita pel candidat. Els republicans branden l'acord amb la CUP quan es refereixen als actes de responsabilitat, un relat pensat per assenyalar culpables. Distància i aspror, d'uns i altres.

Hi ha, com a mínim, una diferència substancial entre el debat de divendres i el d'aquest dimarts, per molt que es mantingui el desacord que evidencia la votació a l'auditori del Parlament (42 vots a favor del candidat, ERC i CUP; 32 abstencions; i 61 vots en contra). Ara, els partits ja tenen al damunt la pressió del calendari, perquè el rellotge s'ha activat. Si Aragonès no és investit en el termini de dos mesos, les eleccions quedarien convocades de forma automàtica per al mes de juliol.

1. La iniciativa correspon a Aragonès. ERC i el seu candidat han de trobar la manera d'ampliar el sarró de vots favorables a la investidura. Els republicans, però, entenen que parteixen amb un avantatge de relat: no hi ha discussió sobre el fet que Aragonès és el candidat -Junts ha tallat de soca-rel qualsevol especulació en públic- i tampoc ssobre el fet que s'han d'evitar noves eleccions, tal com han ratificat les forces independentistes des del faristol. Entenen que, malgrat correspondre'ls la iniciativa de la proposta, és Junts qui s'ha de moure per sortir de la "zona de confort". "Han de fer la digestió de la derrota", sostenia una veu propera al candidat d'ERC.

Fonts republicans entenen que, després de Setmana Santa, tornarà a obrir la carpeta del Consell per la República i de l'estratègia a seguir a Madrid -en paral·lel a la discussió sobre l'estructura governamental i el programa de govern- per buscar una entesa que no alimenti un serial fins a finals al maig. El propi Aragonès va conversar la setmana passada amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez -amb molt ascendent sobre la negociació-, i no descarta repetir contactes en funció de com progressin les converses. Amb qui no hi ha hagut cap contacte és amb Puigdemont. L'expresident només s'ha pronunciat fins ara a les xarxes socials -en alguns casos, de forma críptica-, però el comunicat de dilluns del Consell per la República, instant a una cimera de partits i entitats, no s'explica sense la seva intervenció.

2. Tres esculls principals (i un de latent). Els ha detallat Gemma Geis, encarregada de substituir en el debat d'aquest dimarts el quarentenat Albert Batet. Geis, dirigent de l'estricta confiança de Puigdemont i dels presos, figura ascendent tant al Parlament com en les travesses que es fan pel nou Govern, ha assenyalat que cal tancar el programa de Govern, definir l'estratègia a Madrid i tancar la nova direcció col·legiada del procés. La primera carpeta és rellevant perquè portarà al següent nivell, que és el del repartiment de les carteres d'un executiu que serà paritari i que haurà d'incloure tres departaments nous, segons Aragonès. Haurien de ser Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca. Alguns dels existents podrien ser trossejats o suprimits, com seria el cas de Territori i Sostenibilitat i també Polítiques Digitals i Administració Pública.

El segon escull, el de l'estratègia a Madrid, ha ressorgit en el debat d'avui i implicaria que les formacions independentistes exhibissin unitat d'acció al Congrés dels Diputats, és a dir, a l'hora de donar estabilitat -o tot el contrari- al govern liderat per Pedro Sánchez. Una unitat aplicable també a la taula de diàleg, que Junts accepta sense entusiasme però amb "lleialtat". La tercera pota de les discrepàncies és com integrar la direcció col·legiada al Consell, on Puigdemont podria deixar la presidència al juny si ell no vol repetir i l'anomenada Assemblea de Representants ho valida. Geis ha indicat que l'exili no "tutelarà" Aragonès, però el presidenciable vol que no hi hagi cap institució paral·lela que faci ombra a la Generalitat. Si més no, mentre ell sigui a Palau.

A aquestes tres qüestions se n'hi suma una altra que no ha format part del nucli dur de les negociacions però que s'ha tractat en les converses paral·leles que s'han desenvolupat les últimes setmanes. Es tracta de la gestió dels fons europeus Next Generation, que ERC vol gestionar a través d'un comissionat -liderat per Miquel Puig- associat a Presidència. Junts aspira a portar-los des d'Economia, cartera que ambiciona Elsa Artadi per associar-la a la vicepresidència del futur executiu català.

3. Patirà Junts el desgast? No és cap secret que, malgrat que l'abstenció va ser decidida de manera unànime per l'executiva ampliada de Junts, la formació ha registrat debat intern les últimes setmanes sobre la manera de procedir. Hi ha un sector, més ancorat en els càrrecs governamentals, que hauria preferit accelerar la investidura, de la mateixa manera que n'hi ha un altre, més proper al grup parlamentari i a l'esperit més independent de la formació, que no veuria amb mals ulls quedar fora de l'executiu si el programa de Govern no és nítidament independentista. Aragonès els ha demanat que no allarguin la incertesa per un temps "indefinit", i Junts assenyala que no tenen intenció d'esgotar el calendari dels dos mesos previs a la convocatòria d'eleccions.

Un escenari que ningú vol assumir, perquè suposaria "malbaratar" haver superat per primera vegada el 52% dels vots en una convocatòria electoral especialment complexa. Els retrets d'ERC i de la CUP, això sí, s'han dirigit en exclusiva cap a Junts amb l'argument que no estan "practicant" la unitat que sempre han "predicat". Els de Puigdemont s'han defensat amb la negativa a investir Puigdemont del 2018, per part dels republicans, i a triar Jordi Turull, en el cas dels anticapitalistes. La CUP, amb el to més pujat que divendres, els ha retret fer servir la unitat com a "arma llancívola".

4. Lligar Junts i la CUP. Des de l'inici de la negociació, la voluntat d'ERC ha estat tancar primer el suport dels anticapitalistes i, després, anar a buscar Junts. Això ha generat malestar a la formació de Puigdemont, on es considera que primer calia procedir a garantir el suport d'un partit que només té un escó menys que els republicans. El contingut del preacord entre ERC i la CUP no els va agradar en clau nacional -pel marge a la taula de diàleg i per no detallar què fer quan falli la negociació amb l'Estat-, i en el debat d'aquest dimarts s'ha evidenciat que tampoc en clau social. Per exemple, Geis ha criticat parlar de renda bàsica universal sense clarificar d'on sortiran els recursos.

"El nostre relat no és el mateix que el d'ells", assumeix una font governamental de Junts. Tot i que la formació de Puigdemont i Sànchez s'ha desplaçat cap al centreesquerra, hi ha qüestions del pacte amb la CUP que els "grinyolen". "No ens sentim interpel·lats per l'acord", ha verbalitzat Geis, que ha fet el gest del número tres amb els dits mentre parlava Eulàlia Reguant per evidenciar que ells aposten per una entesa amb les tres formacions independentistes. Hi ha aspectes de "model de país" que distancien, això sí, els potencials socis. Quadrar qüestions pressupostàries i socials en un context delmat econòmicament no serà una tasca senzilla per al Govern.

5. No hi ha majories alternatives. Si Junts i ERC no s'estavellen pel precipici de la repetició electoral, l'acord dependrà de les cessions que estiguin disposats a fer cadascú, perquè no es divisa una majoria alternativa a la de l'independentisme. Salvador Illa, que aquest dimarts ha insistit que ERC i Junts són els responsables del "bloqueig i la paràlisi", no pot esgrimir una majoria alternativa per iniciar l'anomenat "retrobament" que predica des de la campanya electoral. Li ha recordat Aragonès en el torn de rèplica al Parlament. "Qui els votarà a vostès? Amb qui faran aliances, vostès?", ha etzibat el dirigent republicà a Illa.

El candidat d'ERC ha volgut fer evident que els socialistes, tot i ser la força més votada el 14-F, no poden prendre la iniciativa. El suport dels comuns al PSC no és compatible amb la suma dels vots de la dreta espanyolista (Ciutadans i PP), d'aquí que Illa no pugui articular aliances que sumin més que la majoria de les forces independentistes. Els discursos de campanya que amenaçaven amb la reedició d'un tripartit s'han fos ràpidament. El PSC i ERC fa temps que competeixen, especialment, pel vot metropolità.