30
d'octubre
de
2016, 09:00
Actualitzat:
12:08h
"No hi ha escletxes". En aquests termes s'expressava al llarg d'aquesta setmana un alt dirigent del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) poques hores abans que arrenqués el debat d'investidura de Mariano Rajoy. El candidat del PP, que demà sortirà del Congrés reelegit gràcies al vot favorable de Ciutadans i l'abstenció d'un PSOE més dividit que mai, no ha obert cap porta al diàleg amb la Generalitat per celebrar el referèndum. Només ha posat damunt la taula una conferència de presidents autonòmics per abordar la reforma del sistema de finançament. La resposta catalana no s'ha fet esperar: Carles Puigdemont no anirà a la trobada i el departament d'Economia, liderat per Oriol Junqueras, no participarà en les negociacions pel nou sistema de finançament.
Són dues decisions que certifiquen una realitat: la investidura de Rajoy ha eixamplat encara més la bretxa existent entre l'Estat i la Generalitat. "Totes les propostes que pugui fer el nou president són ridícules", constaten fonts consultades per NacióDigital. "No hi ha elements que ens puguin convidar a l'optimisme", assenyalen des de l'entorn presidencial. De fet, a Palau consideren que la reunió de presidents autonòmics ni tan sols pot ser "elevada a la categoria de gest". "Ja no estem en aquest registre", assenyalen al Govern quan se'ls pregunta sobre la millora de la "solidaritat interterritorial" que el PP va posar damunt la taula sempre i quan la Generalitat no se salti la llei.
La legislatura del xoc
Un alt dirigent governamental consultat assegura que hi ha dues qüestions que preocupen determinats actors rellevants en cercles diplomàtics. "El primer és la inacció de Rajoy, que no entén ningú. I una altra que hauríem de tenir en compte és que la via unilateral no és vista amb bons ulls", ressalta aquesta font. El plantejament de Puigdemont, basat en el "referèndum o referèndum" expressat durant la qüestió de confiança, obligarà a tirar pel dret davant la negativa evident de l'Estat a pactar-lo. "Es manté tot en el rumb que teníem previst des de Catalunya", valoren des de l'executiu un cop vist el to de Rajoy.
Soraya Sáenz de Santamaría i Mariano Rajoy, al debat d'investidura. Foto: PP
El futur president espanyol, que no nomenarà els ministres fins al dijous, farà servir el procés independentista com a argument davant la resta de forces constitucionalistes per tal de garantir-se una estabilitat més complexa que mai. En les grans decisions d'Estat, Rajoy sempre ha tingut en compte l'opinió del PSOE -va ser així quan Artur Mas li va plantejar el pacte fiscal, o bé a l'hora de signar el pacte antijihadista amb Pedro Sánchez al costat-, i té intenció de seguir fent el mateix. La gran coalició visualitzada aquesta setmana al Congrés en contra del rumb independentista continuarà unida a mida que el Parlament vagi aprovant els passos previs a la desconnexió.
Rajoy es va mostrar especialment crític amb Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid -i corretja de transmissió del discurs governamental en el debat d'investidura, en la mesura que va traslladar la negativa de la Generalitat a participar en el model de finançament i va esmentar el nom de Puigdemont en nombroses ocasions-, i va situar com a intransigent el plantejament de "referèndum o referèndum". Amb Francesc Homs, cap de files del PDECat al Congrés, s'hi va esforçar menys, també perquè Homs va evitar ser tan explícit com Tardà. I, de passada, va intentar ferir-lo dient-li que CiU s'havia trencat -precisament pel procés- i que CDC, en les últimes eleccions espanyoles, havia quedat per darrere del PP a Barcelona. Tant a la ciutat com a la demarcació.
A l'espera dels nomenaments
Existeix poca esperança sobre un canvi de rumb de Rajoy traduït en nomenaments més centristes o dialogants dins del seu consell de ministres. "El que podria passar és que Jorge Fernández Díaz no repetís a Interior, però tampoc arribaria a la categoria de gest", asseguren des del PDECat, on existeix una profunda animadversió contra el ministre en funcions arran de les converses en què conspirava amb Daniel de Alfonso, ja fora de l'Oficina Antifrau de Catalunya, per tombar el procés.
Les desavinences entre l'Estat i la Generalitat són evidents en múltiples àmbits sectorials, ja sigui en Ensenyament -per la polèmica Lomce i la immersió lingüística-, Justícia -el català als jutjats- o bé les infraestructures. Aquest últim cas és el més tens, tenint en compte que el Govern ja ha presentat un contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional per queixar-se dels incompliments amb Rodalies. "La via política està esgotada", ressaltava divendres el conseller de Territori, Josep Rull.
Aquest esgotament també es percep en qüestions de llarg abast polític, com és el cas del referèndum, o bé econòmic, en referència al límit de dèficit o al model de finançament. L'última reforma va ser especialment celebrada per ERC, que el va presentar públicament com el "millor finançament de la història". Set anys després, amb Oriol Junqueras com a vicepresident i al capdavant de les finances catalanes, la Generalitat està en una nova fase. L'Estat, amb el bipartidisme esquerdat, també.
Són dues decisions que certifiquen una realitat: la investidura de Rajoy ha eixamplat encara més la bretxa existent entre l'Estat i la Generalitat. "Totes les propostes que pugui fer el nou president són ridícules", constaten fonts consultades per NacióDigital. "No hi ha elements que ens puguin convidar a l'optimisme", assenyalen des de l'entorn presidencial. De fet, a Palau consideren que la reunió de presidents autonòmics ni tan sols pot ser "elevada a la categoria de gest". "Ja no estem en aquest registre", assenyalen al Govern quan se'ls pregunta sobre la millora de la "solidaritat interterritorial" que el PP va posar damunt la taula sempre i quan la Generalitat no se salti la llei.
La legislatura del xoc
Un alt dirigent governamental consultat assegura que hi ha dues qüestions que preocupen determinats actors rellevants en cercles diplomàtics. "El primer és la inacció de Rajoy, que no entén ningú. I una altra que hauríem de tenir en compte és que la via unilateral no és vista amb bons ulls", ressalta aquesta font. El plantejament de Puigdemont, basat en el "referèndum o referèndum" expressat durant la qüestió de confiança, obligarà a tirar pel dret davant la negativa evident de l'Estat a pactar-lo. "Es manté tot en el rumb que teníem previst des de Catalunya", valoren des de l'executiu un cop vist el to de Rajoy.
El futur president espanyol, que no nomenarà els ministres fins al dijous, farà servir el procés independentista com a argument davant la resta de forces constitucionalistes per tal de garantir-se una estabilitat més complexa que mai. En les grans decisions d'Estat, Rajoy sempre ha tingut en compte l'opinió del PSOE -va ser així quan Artur Mas li va plantejar el pacte fiscal, o bé a l'hora de signar el pacte antijihadista amb Pedro Sánchez al costat-, i té intenció de seguir fent el mateix. La gran coalició visualitzada aquesta setmana al Congrés en contra del rumb independentista continuarà unida a mida que el Parlament vagi aprovant els passos previs a la desconnexió.
Rajoy es va mostrar especialment crític amb Joan Tardà, portaveu d'ERC a Madrid -i corretja de transmissió del discurs governamental en el debat d'investidura, en la mesura que va traslladar la negativa de la Generalitat a participar en el model de finançament i va esmentar el nom de Puigdemont en nombroses ocasions-, i va situar com a intransigent el plantejament de "referèndum o referèndum". Amb Francesc Homs, cap de files del PDECat al Congrés, s'hi va esforçar menys, també perquè Homs va evitar ser tan explícit com Tardà. I, de passada, va intentar ferir-lo dient-li que CiU s'havia trencat -precisament pel procés- i que CDC, en les últimes eleccions espanyoles, havia quedat per darrere del PP a Barcelona. Tant a la ciutat com a la demarcació.
A l'espera dels nomenaments
Existeix poca esperança sobre un canvi de rumb de Rajoy traduït en nomenaments més centristes o dialogants dins del seu consell de ministres. "El que podria passar és que Jorge Fernández Díaz no repetís a Interior, però tampoc arribaria a la categoria de gest", asseguren des del PDECat, on existeix una profunda animadversió contra el ministre en funcions arran de les converses en què conspirava amb Daniel de Alfonso, ja fora de l'Oficina Antifrau de Catalunya, per tombar el procés.
Les desavinences entre l'Estat i la Generalitat són evidents en múltiples àmbits sectorials, ja sigui en Ensenyament -per la polèmica Lomce i la immersió lingüística-, Justícia -el català als jutjats- o bé les infraestructures. Aquest últim cas és el més tens, tenint en compte que el Govern ja ha presentat un contenciós-administratiu davant l'Audiència Nacional per queixar-se dels incompliments amb Rodalies. "La via política està esgotada", ressaltava divendres el conseller de Territori, Josep Rull.
Josep Rull, Carles Puigdemont i Ada Colau, a l'acte sobre Rodalies Foto: Adrià Costa
Aquest esgotament també es percep en qüestions de llarg abast polític, com és el cas del referèndum, o bé econòmic, en referència al límit de dèficit o al model de finançament. L'última reforma va ser especialment celebrada per ERC, que el va presentar públicament com el "millor finançament de la història". Set anys després, amb Oriol Junqueras com a vicepresident i al capdavant de les finances catalanes, la Generalitat està en una nova fase. L'Estat, amb el bipartidisme esquerdat, també.