Diferents distintius de diferents serveis secretsCNI, és l'acrònim del Centre Nacional d'Intel·ligència, l'organisme dedicat als serveis secrets d'informació de l'Estat espanyol. Pel que sembla el CNI hauria ampliat els seus efectius a Catalunya i algunes veus apunten que estaria implicat en el cas de les escoltes que ha marcat l'agenda social catalana de les darreres setmanes.
Històricament és hereu de tot un reguitzell de serveis que, per-ho curt, neixen després de la Guerra Civil. Una història, sovint fosca, a voltes sinistra, i mai no exempta de polèmica, tant en el servei exterior com en el servei interior.
Deixant de banda els serveis d'intel·ligència i informació de la República i dels bàndols enfrontats durant la Guerra Civil, es pot entendre el CNI com una institució que clava les seves arrels en una tradició de serveis d'informació i intel·ligència que s'han creat des de 1939. Acabada la contesa una ordre del dictador Francisco Franco disol el SIPM, el Servicio de Información y Policia Militar i deixa pas a la creació de fins a vuit serveis d'informació diferents que es mantindran fins el 1968.
De 1939 al 1968
De 1939 al 1968
El Servei d'Informació del Movimiento
Un servei enquadrat en la poderosa Secretaria General del Movimiento Nacional. La seva escomesa era obtenir informació política a tot el territori de l'Estat, sobretot de cèl·lules "subversives", "roges" i "separatistes"
Servei d'Informació de la Direcció General de Seguretat
S'ocupava de la investigació del que s'anomenaven "delictes polítics i socials". Aquest servei actuava coordinadament amb el Servei d'Informació de la Guàrdia Civil, que comptava amb un servei d'arxiu i base de dades amplíssim i detallat.
Serveis d'Informació de l'exèrcit de Terra, Armada i Aire.
Depenien directament dels quarters Generals de les tres branques de l'Exèrcit i s'enquadraven a en les seves "Segones Seccions" -les d'intel·ligència-. En l'argot se les anomenava "Segunda bis", i acumulaven la informació militar interna i contra-terrorista.
Serveis d'Intel·ligència Exterior i de Contra-Intel·ligència
Aquests dos serveis depenien orgànicament de la Tercera Secció -les més operatives- de l'Alt Estat Major, és a dir, la direcció orgànica i tècnica de les forces armades franquistes. SIAEM era l'acrònim que els recollia genèricament.
Aquests serveis controlaven l'activitat militar dels altres serveis estrangers a l'Estat espanyol i recollien informació internacional sobre l'activitat política clandestina que es registrava a Espanya amb col·laboració d'altres "potències estrangeres". Aquests serveis van desenvolupar una línia informativa de defensa a Euskadi i Catalunya per la convicció que aquestes dues zones serien la porta d'entrada del bloc comunista.
Aquests serveis controlaven l'activitat militar dels altres serveis estrangers a l'Estat espanyol i recollien informació internacional sobre l'activitat política clandestina que es registrava a Espanya amb col·laboració d'altres "potències estrangeres". Aquests serveis van desenvolupar una línia informativa de defensa a Euskadi i Catalunya per la convicció que aquestes dues zones serien la porta d'entrada del bloc comunista.
SDPG de Carrero Blanco
De fet, mai no es va reconèixer l'existència d'aquests serveis que haurien estat creats per Luis carrero Blanco el 1951. L'SDPG, Servicio de Documentación de la Presidencia del Gobierno , format bàsicament per comandaments militars de la màxima confiança de l'almirall falangista tenia la funció, a priori, de coordinar tots els serveis d'informació i de seguretat. El servei era una de les joies de la corona i va despertar l'enveja de la resta de serveis a la vista del seu pressupost, uns 700 milions de pessetes dels anys cinquanta, una xifra més que encomiable per l'època. A més, l'SDPG espiava exiliats republicans a Europa i Sud-amèrica i les seves connexions amb ciutadans de l'Estat espanyol.
SIBE
Servei d'Informació Bis Ejército , format pels militars més "ultres" i del qual penjaven els centres orgànics CESIBE, RESIBE i OSIBE que avaluaven l'estat de la tropa i la ideologia i actitud dels comandaments. Tot i que era militar cal tenir present la seva relació preferent amb el cos general de la policia i la Guàrdia Civil amb qui orquestrava operacions de persecució de demòcrates. Posteriorment va esdevenir el SIE, el Servicio de Información del Ejército.
SIGC
Conegut com "La Brigadilla" és el Servei d'Informació de la Guàrdia Civil que comptava amb 530 estacions emissores i receptores de dades i es nodria de la informació que aportaven els "números" del cos repartits pel territori així com d'un fitxer detalladíssim que cada caserna gestionava. El 1968, el SIGC despatxava més de dos milions informes l'any que mai signaven cap dels seus 6.500 agents adscrits. D'aquest servei va ser on Carrero Blanco va treure l'ADN per articular el temut Servei d'Informació de Presidència.
De la OCN al CNI (1968-2013)
OCN
El General Agustín Muñoz Grandes, cap de l'Alt Estat Major, i a petició del ministre d'Educació de l'época, José Luis Villar Palasí, va crear el 27 de setembre de 1968 un "equip tècnic per evitar la subversió universitària per evitar el virus del Maig del 68 francès". Amb aquesta intenció es va crear l'OCN, l 'Organización Contrasubversiva Nacional que comptava amb una importantíssima delegació a Barcelona. L'OCN va arribar a tenir 131 professors, 370 alumnes entre les seves files així com centenars de vidells provinents de retirats de les forces militars i de seguretat de l'estat.
SECED
El poderós comandant José Ignacio San Martín, artífex del servei d'intel·ligència de l'Alt Estat Major i de l'OCN, també va ser el creador de l'avi de l'actual CNI: el Servei Central de Documentació, el SECED, que depenia de la presidència del govern espanyol. Format, al principi, per un selecte grup de militars que avesats al contraespionatge van preparar un organisme pensat per aturar els "problemes insidiosos i violents" que podria patir la sobirania espanyola.
El SECED va editar "El libro Rojo de la Subversión" , un autèntic manual de contra-intel·ligència pensada per neutralitzar "enemics interns". El CESED va arribar fins el govern d'Adolfo Suárez estructurat en dues grans divisions: informació i operacions. Una de les obsessions del servei fou neutralitzar el separatisme català -al que dedicaven grans recursos, sobretot en els intents de dinamitar l'Assemblea de Catalunya- així com les organitzacions polítiques clandestines i la lluita acarnissada contra ETA.
El servei va quedar tocat amb l'atemptat mortal al seu inspirador, l'almirall Carrero Blanco. Confusions i col·laboracions amb l'extrema dreta, els fets de Montejurra i atemptats que deixaven evidència la professionalitat del SECED. El coronel Jose Ignacio San Martin (1968 - 1974), el General Juan Valverde (1974 - 1976), i el General Andres Cassinello (1976 -1977), en van ser els directors.
El servei va quedar tocat amb l'atemptat mortal al seu inspirador, l'almirall Carrero Blanco. Confusions i col·laboracions amb l'extrema dreta, els fets de Montejurra i atemptats que deixaven evidència la professionalitat del SECED. El coronel Jose Ignacio San Martin (1968 - 1974), el General Juan Valverde (1974 - 1976), i el General Andres Cassinello (1976 -1977), en van ser els directors.
CESID
El SECED el 1977 corria el perill de quedar obsolet per les necessitats que requerien una virtual democràcia i pel poc prestigi acumulat per diversos errors irreparables, com la mort per atemptat del seu creador. Així el vicepresident del govern amb Adolfo Suárez, Manuel Guitérrez Mellado, va reestructurar el ministeri de Defensa i el 2 de novembre de 1977 va crear el CESID, el Centro Superior de Información de la Defensa i amb el lema "Saber para Vencer" - " Ex notitia victoria" . Dins l'estructura del CESID tenia vida pròpia l'AOME, Agrupación Operativa de Misiones Especiales , que posteriorment es va convertir en la DAO, el sinistre Departamento de Acción Operativa .
La incorporació del terme informació i no d'intel·ligència va ser una decisió expressa de Suárez. Després del cop d'Estat del 1981, el subsegüent president del govern, Leopoldo Calvo Sotelo, per corregir l'errada de no detectar la subversió a les casernes que va protagonitzar el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero . Guerra bruta contra ETA, errades en l'àmbit internacional, vigilància de partits com HB i l' escàndol de les escoltes del poderós cap d'Operacions del servei, coronel Juan Alberto Perote, amb Enrique Manglano com a director van canviar diametralment el servei reestructurant, fins i tot, el nom dels serveis secrets i les seves competències així com mesures de control. Durant la seva existència va ser dirigit per set militars i un diplomàtic, aquest darrer, va fer la transició cap a l'actual servei secret i es separen les funcions d'intel·ligència militar en el CIFAS, Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades.
La incorporació del terme informació i no d'intel·ligència va ser una decisió expressa de Suárez. Després del cop d'Estat del 1981, el subsegüent president del govern, Leopoldo Calvo Sotelo, per corregir l'errada de no detectar la subversió a les casernes que va protagonitzar el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero . Guerra bruta contra ETA, errades en l'àmbit internacional, vigilància de partits com HB i l' escàndol de les escoltes del poderós cap d'Operacions del servei, coronel Juan Alberto Perote, amb Enrique Manglano com a director van canviar diametralment el servei reestructurant, fins i tot, el nom dels serveis secrets i les seves competències així com mesures de control. Durant la seva existència va ser dirigit per set militars i un diplomàtic, aquest darrer, va fer la transició cap a l'actual servei secret i es separen les funcions d'intel·ligència militar en el CIFAS, Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades.
El CNI
El sis de maig de 2002, el govern de José Maria Aznar reestructura els serveis d'informació i crea el Centre Nacional d'Intel·ligència, -ja no s'incorpora al nom la paraula informació-, amb la direcció del diplomàtic Jorge Dezcallar de Mazarredo. El servei estructurat de manera més homologable als estats de l'OCDE, va patir patinades clamoroses i dramàtiques com la no previsió del perill del terrorisme gihadista. De fet, estava molt especialitzat en la lluita contra el narcotràfic i contra ETA.
L'atemptat de l'11M de 2004 a Madrid van deixar en evidència el servei que l'ha obligat a esperonar-lo i esmerçar esforços en aquesta tasca en la que es troba altament especialitzat. El CNI ha patit 8 baixes admeses en acte de servei, totes en missions a l'exterior. Dóna explicacions al congrés espanyol de les seves actuacions. I, a causa de l'escàndol de les escoltes del CESID que abans hem fet referència , els espies espanyols si punxen telèfons és, en principi, perquè el jutge ho permet. Continua essent el servei d'intel·ligència a dia d'avui, adscrit al ministeri de Presidència es divideix en cins subdireccions: intel·ligència interior, l'exterior, tècnica,contra-intel·ligència i contra-terrorisme. A més, s'integra l'ONS -Oficina Nacional de Seguretat i el Centre Criptològic Nacional.
L'atemptat de l'11M de 2004 a Madrid van deixar en evidència el servei que l'ha obligat a esperonar-lo i esmerçar esforços en aquesta tasca en la que es troba altament especialitzat. El CNI ha patit 8 baixes admeses en acte de servei, totes en missions a l'exterior. Dóna explicacions al congrés espanyol de les seves actuacions. I, a causa de l'escàndol de les escoltes del CESID que abans hem fet referència , els espies espanyols si punxen telèfons és, en principi, perquè el jutge ho permet. Continua essent el servei d'intel·ligència a dia d'avui, adscrit al ministeri de Presidència es divideix en cins subdireccions: intel·ligència interior, l'exterior, tècnica,contra-intel·ligència i contra-terrorisme. A més, s'integra l'ONS -Oficina Nacional de Seguretat i el Centre Criptològic Nacional.
